4ª Opinió. L'assetjament del Castellà al Català.

El intent del genocidi del Catalans i del Català per la Detra Antidemocràtica i la manipulació de la opinió pública.
Prenent com a referència la Constitució Espanyola, llegim els articles que fan referència “a les altres llengües “.

En l’articulo 3 de la constitució Espanyola, “El del Castellano y las demás lenguas Españolas” en el seu apartat 2, es reconeixen altres llengües oficials pròpies en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus estatuts, (la referència a comunitats autònomes, estan diferenciades per regions i nacionalitats, en aquest cas les nacionalitats, i per tant les “altres llengües” corresponen a les úniques reconegudes con son el Euskera (segle II dC), Gallec (segle XIII), Català (segle IX) i evidentment el Castella (El primer diccionari llatí-castellà, va publicar a Salamanca el 1492 ).

En el mateix article, apartat 3, diu: La riquesa de les diferents modalitats lingüística d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.

Bé situats en aquests dos apartats de d'articles referits, la batalla lingüística en contra del Català, i nomes en cenyeixo a aquesta llengua per la part que m'afecta, és evident que es manifesta amb assetjament i pretensions d'enderrocament o sigui d'abolició del català.

 Una d'aquestes campanyes és promoguda pel partit “ciutadans”, i el PP, que al·lega'n el contrari en referència i defensa del Castellà a Catalunya, i sos crits per un grup d'intel·lectuals, principalment castellans i que algunes publicacions de signe Nacionalista Espanyol (El Mundo) i que per afirmar la seva reivindicació, citant a intel·lectuals Catalans que firma'n aquest manifest, per allò de “tambien hay catalanes que apoyan este manifiesto” , i Jo dic “col·laboracionistes del Nacionalisme Espanyol “.

Jo que d'intel·lectual no tinc res, ells, declaren que: "Son los ciudadanos quienes tienen derechos lingüísticos, no los territorios” amb sembla que haurem de rellegir els articles de la constitució referits amb l' inici d'aquest article d'opinió, segons el meu entendre la constitució refereix territoris i llengües, no ciutadans i llengua, i d'això estic sagú, a mes, aquests territoris que es refereix en la constitució, alguns, son Nacionalitats, i per tant, con totes les Nacionalitats tenen la seva pròpia llengua, con la nació Espanyola té el Castella, aquestes nacionalitats, reconegudes, País Basc, Galícia i Catalunya, com nacions, tenen el seu propi idioma, i la seva pròpia historia, no han esta ideats per completa el títol de nacionalitats dintre la constitució o per caprici dels redactors o pares de la constitució, l’ idioma és un signe d'identitat per aquestes nacionalitats que foren en la historia de la península Ibèrica i abans de la instauració de la nació Espanyola en el cicle XVIII, com a “Reino de España “, Catalunya, la seva historia es mol mes abans, la historia de Catalunya comença a finals del segle IX i amb una llengua nova: El Català .

Però seguim amb la constitució i concretament en l'apartat 3 del l'article 3, on es diu “seran objecto de especial respeto i protección”, els Nacionalistes Espanyols, és evident que no reconeixen ni respecten l'articulat de la constitució, en aquest apartat, sóc dels que pensen que no els interessa la constitució i pateixen la enyorant-se de la dictadura, si fos per ells, imposarien la dictadura del castellà, com van fera els conquistadors Espanyols a les Amèrica al igual que la religió, però això es un altre tema.  

Però perquè la protecció d'aquestes “altres” llengües com patrimoni de la Nació Espanyola i el respecta, perquè es diu, ¿serà que es reconeix que aquestes llengües en segut perseguides, prohibides i en víctimes de ciutadans morts per defendre la seva llengua?, i la protecció que es refereix, ¿pot ser possible que es reconegui que per causa d'aquesta persecució que van patí en la dictadura, anul·lades en la seva ensenyança a les escoles i al carrer i en tota la societat catalana?, ara en la democràcia no tenen altre remei que respecta, protegir i potenciar la seva ensenyança a les escoles.

Son els governs de les nacions els que tenen els coneixements per saber el nivell de cada llengua i les mesures a desenvolupar pel coneixement de cadascun dels idiomes o sigui en les cas de Catalunya, el Català i per llei, desplegar la immersió lingüista del Català en l'educació a les escoles, principalment, i en tots els sectors de la societat catalana pels catalans i per a la integració dels vinguts de fora a viure i treballar a Catalunya, d’aquesta qüestió Jo tinc altre opinió que ja l’exposaré en altre Capítol.

  És el deure del catalans fe respectar i protegir el Català, perquè és el nostre principal signe d'identitat, perquè som diferents, ni millor, ni pitjor que la resta d'Espanyols, però també amb una història.

Jo baix botar que no a la constitució de 1978, ¿perquè?, penso que aquesta constitució esta redactada en les pistoles dels militars a sobre la taula, perquè el rei fóra una imposició del dictador i perquè els partits polítics, tots, van acceptar un sistema polític de Monarquia Parlamentaria, quant allò mes adient fora torna al sistema que per majoria dels ciutadans van botar per la República i que el cop d'estat del militars Franquistes van derogar imposant una dictadura repressiva plena d'assassinats i de tortures, com ja faig referència en altre de les meves opinions.

 Però la traïció dels socialistes, principalment Espanyols, que en la seva ideologia i la seva propaganda apostaven per una Espanya Federal, el seu gir a l'Espanya centralista, m'ha decebut, ara amb sento mes a la prop per botar la independència de Catalunya, fora d'aquesta Espanya que esta encaminada al passat i sense ànim d'integrar-se al segle XXI i a un nou futur.

Som 7 milions a Catalunya, i amb dos idiomes, un per imposició, el Castella, el Català per identitat del nostre país e historia, i amb capacitat per parlar el Angles, necessari per els nostres interessos a U.E.,i el resta del mont i potser que tindrem que aprendre el Xines, i també tenim la capacitat per aprendre, perquè tot es riquesa, cultura i coneixement per comunicar-nos amb tothom, perquè Catalunya es Europa, per que sempre ens em sentit mes europeus que espanyols, per que volem ser estranys dintre la Espanya retrògrad –a d’avui, volen tornar al enfrontament i a l´ imposició ó l´ inquisició de Tomás de Torquemada (Inquisidor General de Castilla y Aragon).

En el mont 126 Països, entre un total de 226, tenen menys de 7 milions de habitants. El Català, 11,5 milions de persones el parlen (rànking 75, Ethnologue 2009), es llengua oficial a Alguer, Andorra, Balears, Catalunya, “País Valencia”, Catalunya Nord, (Andorra, Espanya, França i Itàlia ), aquestes dades per si soles i la nostre historia defineix ben clar que som una Nació i que el Català es el nostre signa d´identitat i que en força tenim que defendre.  

(Opinió 25/Sep./2010)