L'acte dictada pel jutge Garzón en relació a les víctimes de la guerra civil i posterior repressió en la post guerra que els vencedors colpistes van realitzar, va obrir un fort debat sobre la llei de la Memòria Històrica, i en concret en els apartats que fan esmena als drets de les famílies en la localització de les restes de les seves familiars enterrats en fosses comunes i el requeriment que sigui el govern el que es faixi carrac de les despeses donat que fins ara foren a carrac del familiars que unitària ment o en associacions assumien els costos.
Els familiars tenen tot el dret moral, que d’una forma definitiva es doni solució aquesta tragèdia i que els seus familiars morts descansin en el joc de repòs al costat de les seves famílies i de la terra que els va veure néixer i que van defendre contra la tirania de la dictadura.
Però els polítics s'entesten en no donar solució, el Govern Central, amb el suport de CiU, no està disposat a organitzar i pagar de manera directa i ràpida la recerca i identificació de les restes de les víctimes fent referència a la llei de la Memòria Històrica on segons entén el govern que les ajudes es concretaran en facilitar, diguem que, el suport tècnic, per exemple: protocols, una adequada intervenció en les exhumacions, convenis de col·laboració, mapes, etc. etc.,
Però si, que la transició assumeix la restauració patrimonial de les organitzacions, per exemple, sindicals, ó dels partits polítics, però dels que van donar la seva vida, el cost, no es pot assumir.
El dictamen del jutge Garzón on posa en dubta que la persecució dels botxins estigui fora de lloc donat que en l'amnistia de 1977 posà punt final a una etapa, segons entén el govern, però si els fets foren considerats ”crims contra la humanitat”, tot canviaria, però sembla que els polítics ja lis esta be com estan les cosses, els seus interessos topen en el dret d'unes víctimes que van donar la vida per restaurar la llibertat i els ideals d'una república que la majoria d'espanyols ban recolzar i defendre davant els rebels colpistes del exercit de Franco, amb aquestes actituds els únics drets que es protegeixen son els dels assassins.
El Jutge Garzón diu: "No hay ningún precepto en la Ley de Amnistía que impida investigar actos delictivos” Al ex fiscal anti corrupció Carlos Jiménez Villarejo, en un dels molts actes realitzats com recolzament al Jutge, va remarcar algunes frases que podant descriurà el mal estat de molta gent demòcrata que no entén l'actuació de la justícia, el sr. Villarejo va dir: "La admisión de las querellas es una falta de respeto a las víctimas del franquismo y un instrumento para favorecer la actual expresión del fascismo español".
Tal com jo veig la transició Espanyola, i qui en nom d'una societat viciada i on encara l'alè del dictador contaminava l'aire, els nomenats pares de la constitució, van cometre la traïció d'acatar els designis del dictador i la seva imposició de la monarquia, quan el digne hagués estat restaurar una Espanya republicana per respecte a tots aquells que van ser torturats, morts o reclosos en camps d'extermini nazis i als que van tindre que exiliar-se per no ser mors pel dictador o pels seus botxins.
Van vendre la dignitat, per una poltrona en la política, ocupant a tots els seus afiliats i amics, definint un estat autonòmic on tants governs, tants amics col-locats i a viure.
Epitafi
¿ POR QUE LOS PADRES DE LA CONSTITUCIÓN DEJARON A MI ABUELO EN UNA CUNETA?
Hola Ricart. Des de fa bastants anys em pregunto si en aquest país ha començat un camí real cap a una autèntica transició, i crec que no. Després de Garzón voldria equivocar-me, però crec que no hi haurà ningú més, i dels pares de la Constitución no esperis res, perquè no t'equivoques quan dius que ens van vendre. I tant que ens van vendre.
ResponEliminaEts molt bo escrivint, Ricart, et felicito, i moltes gràcies per parir aquest blog tan xulo.
Una abraçada.