Referen-ciant el primer escrit titulat "Que Fem al carrer" no faré referència al que vaig escriure, però si haig de dir alguna cosa més al respecte de l´ “Auto Censura” imposada per els esdeveniments posteriors i reaccions de la direcció del centre en un punt concret que a mi particularment com Avi que soc i que estic entregat en cos i ànima a l'ajuda que els mes fills precisant atès per que no tenen el suport dels que deuria ser el seu primordial objectiu i dic això perquè quant els Avís estem prestant un servei a la societat a traves del nostres fills, el que els avis no tinguem res a dir davant un problema que afecta els nostres nets, considero una degradació del nostre “treball”, si, així haig i de qualificar-ho , quant col·loquial ment ens diu-ant, “tens mes feina ara que quant treballaves”, es una feina plena de sentiment d´estimació els nostres fills i sobre tot els “peques”.
Per que la censura davant el que un avi veu ,dia darrera dia, quan de la seva mà, el seu nét fa el camí a la seva educació, si ens pregunta el nostre nét, per que no em tracten com als altres?, per que el meu treball no esta en la paret?, li diem que és diferent i a de assumir que la societat és com és, o no et preocupis és que s'han oblidat.......una vegada i una altra. Demanar que el Avi Manel censuri el seu escrit en defensa dels seus néts quan no reben ni la comprensió ni l'atenció, ja no solament per l'administració, a més pels professionals i associacions que haurien ja no per l'obligació que els correspon, si no simplement ser bones persones, que el Avi Manel hagi d´auto censurar-se, sota la meva opinió degrada la societat a les mes profundes tenebres de 40 anys de dictadura i relega els sentiments de l'avi a la simple missió de marioneta manejada per una societat incapaç de veure la profunda connexió entre l'avi i el seu nét.
30/11/2014
