2ª Opinió. La Crisis

Els anti sistema capitalistas.

Hem vist com en totes les reunions que els països més rics del món han mantingut en diferents llocs del món, en el seu entorn se'ls protegia amb murs de policies, exèrcits d'aquests, amb equipaments de seguretat que ni la menor mota de pols seria capaç de penetrar en els cossos dels elements protectors, amb gasos lacrimògens, intimidació als seus líders amb amenaces, mentre els manifestants anti sistema protestaven, denunciant la malversació dels diners en profit dels seus beneficis, la policia, aquest exèrcit privat del capitalisme, els tractaven com a criminals i fins i tot els maten, mentre, els mandataris ben alimentats, en luxosos i acomodats hotels i sales de palaus, es repartien el pastís del capitalisme.

Els nostres Governs, fent-se creure a tots nosaltres, que ells dominaven la situació, que les seves lleis eren els manaments per assegurar la democràcia i nosaltres, la gent, confiats que això era així, qui podrà més que un govern?, ens preguntàvem, i ara arriba la crisis del capitalisme, que evidencia que aquests no eren el que suposaven, ara em descobert, el ciutadans de peu que això no es així, que un altre poder ó govern ocult es el que dicta el destí i el camí per on em da caminar, Daniel Estulin, autor del “Club Bilderberg” afirma que una sèrie de polítics, empresaris, banquers, i gent de una élite dominant, 100 persones, amb un poder il·limitat son el govern ocult que provoca les crisis, les guerres, cops d’estat, designant caps d’estat afins els seus objectius, dominant el mercats i que son els responsables del principals esdeveniments del mont.
Ens han enganyat, la nostra ignorància ens a tingut insensibles en no donar-nos que estava passant en el nostre entorn, ells, els poders públics han incorregut en perjuri en jurar o prometre que defensarien els interessos dels ciutadans del món, ells han estat mirant cap a un altre costat preocupats per el seu índex de poder i per això els converteixen en còmplices de la major estafa realitzada en el planeta Terra. Van crear un sistema econòmic basat en la propietat privada i on predomina el capital sobre el treball amb l'únic propòsit d'aconseguir el màxim de beneficis, i que, emparant-se en la democràcia, han portat a la ruïna al propi sistema i ferint de gravetat a la mateixa democràcia, la qual, crèiem podria proporcionar estabilitat entre el capitalisme i el treball.
Confiàvem en ella i dipositem els nostres petits estalvis, producte del nostre treball i millorar les condicions de vida, ara, tot el esforç, el treball i els estalvis, sant esfumat, més gent es sumant als que ja pateixen, misèria i gana, se afegeixen les víctimes dels “mercaders capitalistes”, a milions de gent en el sofriment i la caritat.

Ells, els governs, han estat la “tapadora” perquè el capitalisme monopolitzés el poder, concedien tot allò que uns quants, fent xantatge, “demanaven”, exigint l'acomiadament lliure, ajudes per als seus negocis, reducció d'impostos, alliberament del mercat, mentre se'ls permetia l'explotació de menors, de la immigració, guerres preventives, la destrucció d'aquest planeta, la gana i la misèria de tanta gent, la mort de milers de nens al dia, malalties sense tractament per falta de medicaments, prevalent els interessos de les laboratoris farmacèutics i aquells que no segueixen els seus mandats passant a la llistes de terroristes.Ells, els governs, han estat la “tapadora” perquè el capitalisme monopolitzés el poder, concedien tot allò que uns quants, fent xantatge, “demanaven”, exigint l'acomiadament lliure, ajudes per als seus negocis, reducció d'impostos, alliberament del mercat, mentre se'ls permetia l'explotació de menors, de la immigració, guerres preventives, la destrucció d'aquest planeta, la gana i la misèria de tanta gent, la mort de milers de nens al dia, malalties sense tractament per falta de medicaments, prevalent els interessos de les laboratoris farmacèutics i aquells que no segueixen els seus mandats passant a la llistes de terroristes.

Mentre els beneficis del capitalisme augmentaven any rere any i els seus patrimonis es manifestaven en rànquings per veure qui era el més ric. Avui tornem a ser els perdedors, moltes famílies seran abocades a l'atur, com els cristians als lleons, i no van a tenir prorrogues en les seves hipoteques, ni ajudes de l'estat ni ajornaments, amenaçats per imprevistos impossibles d'escometre, però ells sí, el capitalisme tindrà la seva ajuda.

Els bancs, les empreses, que ara incideixen sense rubor als acomiadaments massius al·legant pèrdues, ¿on estan els beneficis de tots aquests anys?, ¿on han anat a parar les ajudes dels governs?, quantes empreses han estat espoliades pels seus directius incrementant les seves retribucions, la seva resposta, l'acomiadament, la part més simple, enviar al carrer als treballadors abans de reduir els seus beneficis, resposta immediata del capitalisme, ¿pensar en solucions?, ¡no!, ¿utilitzar noves formules d'estratègia?, ¡no!, ¿investigació i desenvolupament?, ¡tampoc!, ¿tractar de superar la crisi amb diàleg?, ¡no! ,la seva única idea és que quan els beneficis disminueixen, busquem altres llocs on poder seguir explotant a la gent, disposar una sèrie d'empreses o sucursals “itinerants”, aprofitant-se dels governs que amb la única intenció es el mantenir el seu poder, el seu estatus dintre la seva classe, vendre els conciutadans sense cap mena de mirament, el seu únic objectiu es aconseguir que la multinacional s'instal·li a la seva casa, i si això no té èxit, garantí que els drets dels treballadors no serà impediment per els seus objectius amb la confabulació dels sindicats i si la multinacional no aconsegueix els seus propòsits, pleguen maletes i a la recerca d’altre lloc on el govern de torn asseguri els beneficis que reportin mes euros a les seves arques i quant no poden aconseguir els seus objectius al imperialisme capitalista sempre els queda, la guerra preventiva, els cops d'estat, el terrorisme, la indústria armamentista entre en escena, la venta de armes, no importa les mans que les utilitzarà, ni la causa, sempre hi ha un lloc on s'hagi de defensar la democràcia, ¡mentides!

L'explotació de l´ immigració com ha succeït en el sector de serveis o en la construcció a Espanya, han proporcionat suculents beneficis a tots dos sectors, mentre la mà d'obra s'abaratia amb la immigració els pisos pujaven a quotes mai vistós, i a tot això se sumaven la gran especulació, els bancs i caixes obrint les seves portes als clients oferint a la carta tot allò que els proporcionés els suculents beneficis que durant els últims deu anys hem pogut veure com es lucraven exhibint els seus grans beneficis anuals, any rere any permetent l'endeutament de la gent sent conscients que tot això es desplomaria com un castell de naips. Com es podia entendre que amb una època on els contractes “basura”, “els mileuristes” en tota la pren-se del país eren portada, les hipoteques es concedien censa cap garantia i al 120% de prestació, ara podem veure els resultats, 34 famílies al mes desnonades per impagament d'hipoteca a Catalunya.
D'aquesta crisis no només amb tret penúries, els tems de beneficis també ens a deixat ciutadans que per lluitar per aconseguir un benestar social, nan deixar la vida, ja no tenim en conte les estadístiques d'accidents mortals. El sector que mes accidents estadísticament amb sofert durant el moment de or del beneficis fora la construcció, construir a prou fet, milers de m2 per dia, cada dia teníem que llegir a la premsa noticies d'accidents i en paral·lel nous rics ingressaven a les llistes de "rankings" a Espanya, quants empresaris o presidents de consells d'administració estan a la presó?, els companys morts si ant pagat, ells no, si es sanciona se sanciona l'empresa, però no el que mana més, el que determina la política de seguretat responsable de definir les mides per la prevenció d'accidents.

Els treballadors no podem accedir els consells d’administració i no obstant això som els culpables de tot, mentre l'estat i el capitalisme instal·lats en el seu “costat fosc” se eixugant les mans, el capitalisme sap molt bé que el estat, per la seva burocràcia no està capacitat per controlar el destí del diners, com no saber on està els diner “negre” que traspassa fronteres sense control, per el que governa el únic interès es mantindré el poder i tindre ben col·locats els amics del partit i amb aquesta qüestió tan es vàlida per las dretes com per les esquerres.
Sense pretendre passar-me de llest, potser si ho endevinaria, tots em sentit parlar d'alguns llocs definits com paradisos fiscals, sobre hamaques i entre palmeres, sol i bona companyia, còctels a la mà, lluny del poder fiscal, aquí està els diners anomenats “negre” o els diners “escombraries”, a les mans de banques sense escrúpols, marcades del capital, perquè no s'acaba d'una vegada per sempre amb els anomenats paradisos fiscals, que interessos tenen els govern en no fer-ho, perquè no es reuneixen tots per acabar amb aquests?, això seria productiu per a tots, però qui no actua, alguna cosa haurà d'ocultar i les organitzacions com per exemple: la SICAV (Sociedad de Inversión de Capital Variable), gaudeixen d'importants avantatges fiscals, de manera que les SICAV tributen al 1% en l' impost de societats igual que els fons d'inversió comunes.

Actualment aquest instrument d'inversió és un dels més utilitzats per persones amb grans capitals, on un dels requisits es una inversió mínima de 2.400.000 euros., i crida la meva curiositat que quant la Agencia Tributaria va iniciar una investigació per tindre sospites de frau, una esmena de CiU al congres i amb el suport de tots el partits, menys IU, així la nova llei va ser criticada tant per Hisenda com per IU, els qui consideraven que concedia, en la pràctica "immunitat fiscal amb caràcter retroactiu" a les SICAV.

Els capitalistes que componen aquestes organitzacions com la SICAV, són els mateixos que es permeten dir-li al Govern Central, que ha de fer i com per sortir de la crisis, es permet a traves dels seus organismes com la CEOE, la reforma laboral, reduir l'aportació de les empreses a la Seguretat Social, reduccions sobre l' impost de societats, reduir l'acomiadament, i que tot això recaigui a càrrec dels assalariats, aquest els mercaders del capitalisme son els únics responsables de que moltes famílies estan demanat un plat de menjar a Càritas ó la Creu Roja.
I mentre els anti sistema, els de debò, els que es porten els “cops”, de la lluita al carrer, petin la repressió violenta dels cossos policials públics que actual com un exèrcit privat del capitalisme, ens han estat dient-nos durant tot aquest temps el que estava passant, de tantes i tants dones i homes que ens han explicat la realitat, ens han estat enviant missatges continus del que passava amb el capitalisme i els seus mercaders. Els intel·lectuals, catedràtics d'economia, especialistes mundials independents, en economia ant estat advertint-lo i malgrat tot, ara ens trobem que els mes dèbils estan petin la incompetència dels governs, l'últim mostra de aquesta incompetència, els diners que els governs dels EE.UU.,i la UE.,han injectat als bancs, i aquests donat mostra de la seu poder, han utilitzat aquest diners per pagar els seus clients les pèrdues i el resto repartir en pagues de beneficis els seus directius.
Amb aquests diners es podria pal·liar en gran mesurada la gana al mont, i eradicar infermetats però això no les importa ni al capitalisme ni els governs del mont, els països pobres no tenen recursos, ni petroli, ni gas, ni diamants on poder explotar per les grans companyies dels aquests sectors.

Seguiran cavalcant els quatre genets de l'Apocalipsi, “La Guerra, la Gana, la Malaltia i la Mort”, expandint les plagues” a la part de la humanitat mes dèbil.

Els seus noms inscrits en plaques en bany d’or al principal accés, els consells d'administració d'empreses, bancs i clubs privats, i sobretot els responsables de la cavallerisses del capitalisme, EE:UU., i UE., els governs, netejant els excrements del rics mentre això els permeti mantenir la seva quota de poder, tornaran a tancar els ulls o giraran el cap mirant de trobar “els eixos del mal”, els dimonis que atempten contra la nostre seguretat, així mentre els explotadors capitalistes buscant un altre lloc, sense consciència, sense respecte, amb maldat, amb escarn tornaran flagel·lar les esquenes de la gent humil, tornant a un renaixement de l'esclavitud, ara sense importar el color, creences o procedència.

El teló de la comèdia torna a aixecar-se, l'obra seguirà mantenint el mateix guió, solament, amb els retocs necessaris per alleugerir i així reduir al mínim les perdudes del primer acte de la comèdia, els actors segueixen sent els mateixos.

(opinió del 25/Sept./2010)