3ª Opinió. España, amb cul atapeït (Compacte, comprimit)

Consultes independentistes.

Després d'escoltar tantes opinions, comentaris, tertúlies, sobre la consulta popular que Arenys de Munt ha realitzat sobre la Independència de Catalunya, al meu entendre ha quedat suficientment clar que Espanya se sustenta de la capacitat de Catalunya a crear riquesa, i no tan solament ho demostra el moviment sísmic que ha produït aquesta consulta, ho demostra la negociació sobre el finançament de Catalunya, sotmesa a un continu espoli.

Siguem clars d'una vegada per sempre, si Espanya fos una empresa multinacional i les autonomies delegacions, ara amb la crisi en la qual estem sotmesos, moltes d'aquestes delegacions es tancarien per falta de competitivitat, d'iniciatives, imaginació i pel fracàs de la inversió realitzada durant quaranta anys amb els beneficis d’altres delegacions (nacionalitats i autonomies) salvant el dèficit, la incapacitat, i l´ incompetència, de les direccions (Governs).

Durant aquests quaranta anys, mentre uns altres matinaven a les cinc del matí, i quan aquests duien mitja jornada treballant, la resta d'aquestes delegacions (Autonomies) estaven aixecant-se de les festes que per un motiu o altre, per un sant o per una tradició, es passant l'any de festa en festa.

Així es reclama solidaritat a Catalunya amb la resta d'Espanya, després de tanta democràcia, de tanta immigració en el mateix territori, de gent que va haver de deixar a les seves famílies i buscar-se la vida en altre lloc, perquè l'Espanya Gran i Lliure no els va saber dotar dels mitjans per a treballar i crear riquesa en la seva terra, riquesa si, per als ¡senyors! que van donar el cop d'estat, i la posterior dictadura del ¡generalíssim!, a hores d'ara la gran Espanya necessiten de l' ONG, Catalunya, per a poder sobreviure.

Una Espanya que diu que Catalunya és Espanya, amb que sentiment ho diuen em pregunto?, Catalunya posa a la disposició de les lleis que estableixen el procediment per a l'aprovació d'un nou estatut, i complex amb tots els requisits, però el Sr. Alfonso Guerra, l'actuació del qual en relació a l'Estatut de Catalunya, com president de la Comissió Constitucional del Congrés, vaig a obviar, deixa molt clar que ho anava a ¿raspallar? fins a deixar-lo just en el constitucional, menys preant d'aquesta manera i deixant en evidència la incapacitació dels polítics, del govern, del Consell Consultiu de la Generalitat i organismes de Catalunya en la redacció de l'Estatut.

El president Sr. Zapatero havia promès donar suport l'estatut que sortís del congrés de diputats de Catalunya, igual que el Sr. Guerra, insulta i agredeix a tots els ciutadans de Catalunya referint que no es van entendre les seves paraules.

Malgrat tot això, s'aprova, en les Corts, en el Senat i en el referèndum ( aquest si vàlid ). Però llavors apareix el PP, que ho té molt clar, anar en contra de Catalunya li reporta molts vots en la resta de l'Espanya Gran i Lliure i com a més té la majoria de representació en el Constitucional, doncs que millor moment per a presentar un recurs d'inconstitucionalitat de l'Estatut de Catalunya i aquí apareix la falsedat de la democràcia a Espanya, perquè en una democràcia el resultat d'unes eleccions o d'un referèndum qui té l'última paraula són els ciutadans i no els Organismes públics com per exemple el Tribunal Constitucional, manipulat pels dos grans partits de l'Espanya Gran i Lliure, repartint-ne els components segons les seves majories, amb el que els seus senyories es regeixen pels mandats dels partits que els han designat o per ésser del seu mateix pensament, o com una companyia discogràfica referia en la seva marca ¡La Veu del seu amo!, ¿això és democràcia?, entenent, que les regles són prèvies, no posteriors als vots.

Com sempre en aquesta Espanya dels nacionalistes espanyols, vam seguir el mateix ritme de la història, seguim saquejant i robant, imposant la llengua, la religió i aniquilant la identitat dels pobles conquistats, així aquesta mare pàtria dels països americans, que saqueja, mata i viola, també aprenent que quan el poder de les armes o l'església no estan conforme amb el que per majoria els ciutadans en decidit , la solució és el Cop Militar i així estan com estan els fills de la mare pàtria, de cop en cop, tenen bona mare.

S'inventen en aquesta Espanya Gran i Lliure, models, sistemes, polítics que més que això, són pedaços, sense projecte, sense idees progressistes, segueixen ancorades en el passat, les autonomies ni més ni menys és una dolenta còpia d'un estat federal, la monarquia és una imposició del ¡dictador! ¿o no va ser el generalíssim qui el va nomenar, ¿on està la separació de poders?, els pilars de la democràcia, boï recordar per si algú s'ha oblidat, legislatiu, l'executiu i el judicial, analitzar cadascun d'ells, i arribarem a la conclusió que estem vivint en un país on la paraula que més ho defineix és ¡un nyap!, algú podrà dir que es va realitzar una consulta general, però el resultat estava clar, els partits ja es van preocupar de que els ciutadans foren orientats quina resposta tenien que donar, on es tractava de aprovar una llei en la que la única proposta de sistema era la Monarquia Parlamentaria................ i el escollit era el que el dictador ja havia designat, prèvia abdicació del Pare.        

Jo no vull romandre a un país on ¡mentre jo visqui bé, que es fotin els altres!, ¡visca! el Gran Germà, el Tomàquet, la Pantoja i la Belén Esteban, la vividora més llesta de l'Espanya Gran i Lliure, l'Espanya que Berlanga va descriure perfectament, en forma de caricatura, com la Espanya real que es encara avui.

Els empresaris que representen el major fracàs de tots els temps, on tres milions d'autònoms sense voler-lo han realitzat la major denúncia de la incapacitat dels empresaris en aquest país per a crear riquesa sense haver d'explotar als seus treballadors, evident que han creat riquesa, ¡¡ per als seus comptes corrents !!, espoliant al mateix negoci, buidant les seves caixes, deixant d'invertir per a ser més competitius i a la menor pèrdua de beneficis, tancament d'empresa, mentre l'empresari amb el seus “cales” a déu molt bones i a altre negoci. Una Espanya que a la vista de tot el mont, nomes interessant, el toros, el flamenc i la paella, comprar apartaments a bon preu i passar la jubilació prenen el sol, en aquest país bol el mont que Espanya es converteixi, en un país de Serveis Turístics, on se l´ assegura una agradable contaminació etílica, destrosses, escàndols i la plena llibertat que en els seus propis Països no se lis permet, aquesta es la Espanya que una part de aquest país vol.

Quant Catalunya parla de I+D+I (Investigació, desenvolupament i innovació ) del corredor del Mediterrani per el transport de mercaderies, quant parla de investigació Biomèdica, la instal·lació del Sincrotró - UAB Barcelona, el Parc científic @22 al barri del Poplenou, i mes senyals que Catalunya esta donat, indicant el camí del futur, Espanya demostra no tindre visió de futur els seus projectes son gastar-se sis mil milions de euros per que els ciutadans de la capital disposin línea d´ AVE directa a les platges de Valencia, per potenciar el turisme interior, segons el ZP, i ferí la competència a Catalunya, també, segons el ZP, precisament a Valencia, niu de corruptes, segons el del PSOE i també el ZP, i es confirma el que refereixo en el principi d'aquest paràgraf, mentre en la inauguració del trajecte de l’AVE, Madrid - València, assisteix el ZP, La Casa Real, la Presidenta de Madrid, Alcalde de la Capital, el President de la Comunitat de València, L'Alcaldessa, el Ministre de Foment, en fi tot déu, en la inauguració de la línea de transport de mercaderies des del Port de Barcelona fins a França, vital per la economia del país, ningú en representació del Govern Central assisteix, aquesta es la mostra de la diferencia entre la Espanya de Madrid i la Catalunya d’Europa.

Perquè la consulta per a la independència de Catalunya, he exposat solament una petita minúcia de la situació, conscient de la meva limitada capacitat per a arribar més lluny, però davant aquest panorama, ¿qui vol viure en aquesta Espanya?, els que estan vivint de la solidaritat de les Nacionalitats i Autonomies que se lis demana, a mes, que actuïn com ONG , i Catalunya està farta de ser una d'elles, sinó l'única.

Denuncien la il·legalitat de la consulta als ciutadans d'un petit poble de Catalunya, negant-li la llibertat d'expressar la seva opinió lliurement, mentre ells, els del PP, en el 2006 van promoure la recollida de signatures en contra l'estatut de Catalunya, ¿és que demanar signatures no és altra forma de fer una consulta popular?, al·legant que ells, Espanya, tenen el dret de opinar amb el referèndum, si es realitzes per al independència de Catalunya ¿opinar? perquè ells recorrent el dret ¿i els ciutadans d'Arenys de Munt no podant?, segons ells, perquè el PP pot esmentar ¡¡Referèndum!! i l'alcalde d'Arenys de Munt, no.?

L'Espanya Gran i Lliure, no sap ni pot evolucionar, vam seguir els mateixos passos cap a enrere de la història, segueixen amb la mentalitat de vencedors i vençuts, s'acullen en el seu feu construït per homes que van defensar la República establerta lliurement pels ciutadans d'aquest País, en el Vall dels Caiguts, on llàgrimes de sang impregnen les seves parets, ara els ¡sabres! i onejant l'àguila de San Juan Evangelista, les fletxes de Fernando i el jou d'Isabel, sonen altra vegada, per altre 23 F ¿potser?.

El PP i altres organitzacions civils de la dreta son conscients de la debilitat de la democràcia Espanyola, el PP sap quins son els seus aliats, els de sempre i tots els coneixem, uns desitjosos de passejar sota pal·li altre dictador i altres poder tornar al poder pel dret de les armes.

La utilització del TC per el PP portant les lleis que son aprovades democràticament al parlament i que ells no estan d’acord, per a mi es un fet que atenta contra la democràcia en la seva essència on els representants del ciutadans al congres de diputats es on es tenen que debatre les lleis i on s’aproven per majories per votació. Utilitzar el TC com si fora una tercera càmera de representants, baix la meva opinió es “violar” la democràcia i la sobirania del poble que en els seus vots i lliurament tria els seus representants.

Per el meu pensament el TC no deuria de existir si la condició del nomenaments dels seus components son les que permetent que el Govern i la Oposició designin part del components i no entenc quant una de les condicions de incompatibilitat es “Con el desempeño de funciones directivas en un partido político o en un sindicato y con el empleo al servicio de los mismos”, evidentment que oficialment es així, però tots sabem que no es així i que ideològicament estan alienats a la dels partits majoritaris, PSOE i PP qui disposant la majoria en el congres i el senat per designar-los i per tant es tan “al servicio de los mismos”.

Aquesta es la Espanya amb el cul atapeït.

Jo se molt bé on estar quan arribi el moment, darrere les barricades, estrènyer les dents., ¡¡ esmolen ben be les eines !!.

(Opinió 25/Sep./2010)