Son les 9:45 h. del matí, els senyors parlamentaris Europeus estaran o ja ho ant fet, el seu primer menjar del dia, un suc de taronges, unes torradetes amb mantega i melmelada, ho potser uns ous regirats, unes salsitxes, una mica de embotit o potser simplement llet amb kelloggs, un esmorzar amb les calories suficients per aguantar fins el dinar. Aura parlat amb la seva família a traves de la Tablet i ja tindran feta casi tota la feina de mix dia, atès que la seva feina es evident que només es útil per mantindre uns ingressos interessants, 8.020 €/mes.................mentre hi ha un ciutadà grec que el seu primer menjar del dia, serà remenar entre els contenidors i pot ser tindrá la sort de trobar un iogurt , ni que sigui caducat, unes restes de galletes, o alguna torrada sobrant i així pogué agrair, no a Deu, els parlamentaris europeus el restes dels seus esmorzars que per estar ja farts i la panxa contenta aixin deixat al seu plat.
Es du però la vida, i la història es repeteix, esta dirigida per una serie de gent que amb una visió i objectius maquiavèl·lics tenen èxit, i els podem tractar de inútils, hipòcrites, falsos, sense dignitat humana i tots aquells adjectius malèfics que ens vinguin al cap, però ells en aconseguit el èxit i els objectius planificats.
Perquè el parlamentaris Europeus, però també tota la organització que comporta aquest Club, hi ant moments, instants, que la foscor es fa de dia, desapareixent les ombres i les misèries ensenyant la seva brutícia, Europa esta comandada per una persona que domina tots el papers de aquesta obra teatral “El Club Europeo” , es un monòleg de la Sra. Merkel, ella aglutina tot els personatges, Presidenta, Representació, Finances, Diplomàcia, Comandament Aliat, ella es.........Europa, com estem veient, en el conflicte en Ucraïna ella encapsa-la la representació, Grècia, ella marca les pautes de com el Gobern grec te de governar i les seves polítiques interiors, i sense reparar amb el patiment de la gent, sotmès els grecs acceptar rescats, diner de tots el ciutadans europeus, per així pagar els bancs, els seus bancs alemanys, la deute amb amenaces dignes de la mes sagnant dictadura, sense donar marxa per el inici de una recuperació del benestar social del ciutadans grecs, imposant mides del tot destructives.
....................I els parlamentaris Europeus, el president del parlament, de la comissió, en fi la cúpula del Club, representants dels Països Associats , escollits per els ciutadans, contemplam “impassible el Aleman” com, ara si, la cancellera de Alemanya Angel Merkel, a conquistat Europa sense una tiro i sense tindre que desfilar per els carrer conquistats al pas de la Oca.
Inútils eines a carrac dels ciutadans en reteniment dels drets que les Constitucions atorga els tots els ciutadans europeus en cada un dels seus País, elements parlamentaris que estan acomodats a la seva butaca.............. i no sempre estan, imatges a internet així ho mostrant, esperant que el seu “Jefes” els ordeni quin botó en de tocar quant toqui botar, i ens diran que treballant en comissions i ens diran..............el que vulguin dir, però els ciutadans del carrer som quins pateixen la seva ineficàcia atès que tots els resultats finals es per reforçar el seu poder, els seus beneficis, i les finances de poder ocult que es el que manega “El Club” on la Merkel es el cap visible.
Per el “Club” el que els ciutadans aixin intentat viure una mica millor, amb una sanitat general per tothom, amb una educació igual per tots amb igualtat de condicions, amb la lluita per tindre un treball just i ser respectats, un benestar social per les familias, per les persones amb discapacitats, per la gent gran, tots aquests drets, el poder del “Club” els mesura en forma de interessos de capital de usura, sistema que els permet crear les crisis con excusa per aniquilar els nostres drets,
no es que siguin els que estan al mes alt nivell de la cúpula inútils com els polítics del dia a dia, que només son el peons de avantguarda del poder real, son els autors de la “Doctrina del SHOCK”, com la autora del llibre, Naomi Klein denuncia, i que al revers del llibre explica com demostra que el capitalisme utilitza constantment la violència, el terrorisme contra el individuo y la societat i una de questes eines es el “CLUB EUROPEO”, la Sra. Merkel i la seva Troika (Banc Central, el FMI i La Comissió Europea son els executors de la doctrina del SHOCK.
Entre la foscor i la boira de la nit, perdem de vista el nostre camí, mentre els quatre genets de la apocalipsi al seu pas cremen nostres il·lusions.
Es du però la vida, i la història es repeteix, esta dirigida per una serie de gent que amb una visió i objectius maquiavèl·lics tenen èxit, i els podem tractar de inútils, hipòcrites, falsos, sense dignitat humana i tots aquells adjectius malèfics que ens vinguin al cap, però ells en aconseguit el èxit i els objectius planificats.
Perquè el parlamentaris Europeus, però també tota la organització que comporta aquest Club, hi ant moments, instants, que la foscor es fa de dia, desapareixent les ombres i les misèries ensenyant la seva brutícia, Europa esta comandada per una persona que domina tots el papers de aquesta obra teatral “El Club Europeo” , es un monòleg de la Sra. Merkel, ella aglutina tot els personatges, Presidenta, Representació, Finances, Diplomàcia, Comandament Aliat, ella es.........Europa, com estem veient, en el conflicte en Ucraïna ella encapsa-la la representació, Grècia, ella marca les pautes de com el Gobern grec te de governar i les seves polítiques interiors, i sense reparar amb el patiment de la gent, sotmès els grecs acceptar rescats, diner de tots el ciutadans europeus, per així pagar els bancs, els seus bancs alemanys, la deute amb amenaces dignes de la mes sagnant dictadura, sense donar marxa per el inici de una recuperació del benestar social del ciutadans grecs, imposant mides del tot destructives.
....................I els parlamentaris Europeus, el president del parlament, de la comissió, en fi la cúpula del Club, representants dels Països Associats , escollits per els ciutadans, contemplam “impassible el Aleman” com, ara si, la cancellera de Alemanya Angel Merkel, a conquistat Europa sense una tiro i sense tindre que desfilar per els carrer conquistats al pas de la Oca.
Inútils eines a carrac dels ciutadans en reteniment dels drets que les Constitucions atorga els tots els ciutadans europeus en cada un dels seus País, elements parlamentaris que estan acomodats a la seva butaca.............. i no sempre estan, imatges a internet així ho mostrant, esperant que el seu “Jefes” els ordeni quin botó en de tocar quant toqui botar, i ens diran que treballant en comissions i ens diran..............el que vulguin dir, però els ciutadans del carrer som quins pateixen la seva ineficàcia atès que tots els resultats finals es per reforçar el seu poder, els seus beneficis, i les finances de poder ocult que es el que manega “El Club” on la Merkel es el cap visible.
Per el “Club” el que els ciutadans aixin intentat viure una mica millor, amb una sanitat general per tothom, amb una educació igual per tots amb igualtat de condicions, amb la lluita per tindre un treball just i ser respectats, un benestar social per les familias, per les persones amb discapacitats, per la gent gran, tots aquests drets, el poder del “Club” els mesura en forma de interessos de capital de usura, sistema que els permet crear les crisis con excusa per aniquilar els nostres drets,
no es que siguin els que estan al mes alt nivell de la cúpula inútils com els polítics del dia a dia, que només son el peons de avantguarda del poder real, son els autors de la “Doctrina del SHOCK”, com la autora del llibre, Naomi Klein denuncia, i que al revers del llibre explica com demostra que el capitalisme utilitza constantment la violència, el terrorisme contra el individuo y la societat i una de questes eines es el “CLUB EUROPEO”, la Sra. Merkel i la seva Troika (Banc Central, el FMI i La Comissió Europea son els executors de la doctrina del SHOCK.
Entre la foscor i la boira de la nit, perdem de vista el nostre camí, mentre els quatre genets de la apocalipsi al seu pas cremen nostres il·lusions.
