Ser Ciutadà és tenir desenvolupat el sentit d'identitat i pertinença en el lloc on s'interactua socialment en l'hàbitat on sa desenvolupen els individus amb responsabilitat, drets i obligacions.
En la nostra societat, la que ens ha tocat viure, en el conjunt d'individus que compartim una cultura i interactuem amb valors que ens converteixen en una comunitat, així com la realització d'activitats en comú, proporcionant-nos una identitat pròpia i que aquesta, es reflecteix en l'Opinió que des de la meva visio i del anàlisi dels successos que en aquesta nostra societat des del clarejar fins al vesprejar dels nostres dies ens commou entre notícies que ens enfonsa en el més profund de la misèria o ens porta al suau frec dels núvols més propers al cel o a l'infinit, ens porta a raonar el que, el perquè i el com dels fets que esdevenen i que ocupen l'infinit del nostre temps.
Opinar, que entenem per opinar, segons el diccionari , una de les definicions diu:”Discórrer sobre les raons, probabilitats o conjectures referents a la veritat o certesa d'alguna cosa”.
Si tenim en compte tot el que ens envolta arribarem a la conclusió, que, hi ha algun poder ocult que fa el possible perquè no puguem pensar i per aconseguir el seu objectiu ens omple de distraccions, com una mag que mentre t'entreté amb una mà, amb l'altra està elaborant el següent pas per al truc i és que en aquesta, la nostra vida, hi ha molt truc i sobretot, teatre, i en els temps que corren “tragicomèdies” i nosaltres som, anava a dir els primers actors, error, solament som, figurants, que de tant en tant ens reparteixen un petit guió per fer-nos sentir importants, normalment aquest guió se'ns dóna cada quatre anys.
És evident que molta gent que passeja pels carrers, que ens creuem en els passos de vianants, de vegades en segons quins carrers, sobretot els amples, per exemple el carrer Aragó - Passeig de Gràcia, tens davant de tu un eixam de gent esperant que el semàfor es posi en verd per llançar-se a la conquesta de l'altra vorera, això sí, fregant-nos el menys possible, hi ha qui imita a Messi, driblant al contrari, quan això passa, de vegades els miro a la cara, mentre em creuo amb ells, e intento endevinar si els seus pensaments seran, sobre projectes immediats per a aquest mateix dia, o si tenen ganes d'arribar a casa per descansar i veure la família, o prendre unes copes amb els amics o amigues, uns mirant al infinit buscant.....no se que, com si estiguessin perduts intentant endevinar que hi ha a l'altre costat, però em pregunto, tindran temps per parar aquests pensaments i exercitar l'opinió del que està passant al seu voltant, políticament, socialment, de la seva vida particular o dels qui l´ envolten, tindran formada una opinió? o simplement els importa el mes mundà, els diners, la hipoteca, el nou model de cotxe, la roba, i als altres que “les den”
El pitjor d'aquesta situació és que aquesta gent es deixa portar per la xerrameca d'aquells que havent-ne dedicat a escoltar i mirant al seu voltant, detectar les debilitats i els dubtes de la gent i amb la seva retòrica els indueixen als camins que enriquiran el seu ego, la seva ànsia de poder i al final els inculquen la seva opinió, anul·lant les nostres, el per que es així, en la nostre societat actual la gent, las generacions post guerra civil, la cultura de la opinió tal i com s’entén el concepte de l’expressió de la mateixa, sa perdut, al igual passa amb l´ ideologia, el tindre una configuració de quina societat volem, ara es tot al moment, el dia a dia i si alguna vegada han tingut opinió nomes esta expressada en la conclusió de que es política i baix aquest concepte, la política es poder i corrupció, per tant fora de la nostre vida del dia a dia, Jo i Jo................ fen així política a la nostre mida.
Quant aquesta circumstancia es dona, es quant apareix el polític amb un ampli coneixement de les mancances de la societat, i te el do del oportunisme, uns per raons de trajectòria social en la participació de activitats ó professionals, i que en el camí es trobant abocats a convertir la acció social en una acció política on el “directors tècnics” dels partits es fic san i els fitxant per el equip i altres, els “professionals”, els que es perpetuant en el seu racó de poder, però això es tema per altre capítol.
Tornant a l’opinió, per a mi és tenir una ment lliure i saber interpretar la realitat de tot allò que ens envolta, no deixar-se intoxicar per la gent que estan subjectes a un preu i avui diuen “negre” perquè qui paga mana i la seva opinió lliure la guarden en un calaix, en el fons del tot i com diria un expresident de Catalunya “ Ara no toca”, i quan s’ha fet un nom dins l'Opinió a costa de el “negre”, es posa en venda al millor postor i el que abans era “negre” ara escriu “de Color”, aquesta gent és la dolenta influència per a un estat objectiu d'opinió, manipuladors, hi ha molta gent de ment fràgil, per no qualificar-la més durament, que sense voluntat es deixen conduir i que el seu llenguatge és tan pobre que sempre cauen en l 'insult, la falta de respecte i en ocasions, recorren a la violència.
Un dels meus millors amics, fa poc, en un dissabte primer de mes quan ens reunim per esmorzar al costat d'altres amics, els que sempre ens trobem per sopar, en un cap de setmana, aquest amic, Juan, es va veure “atacat” per part d'alguns dels comensals, en quant fan referència a la política de la “dictadura” de Cuba, ell defensava amb contundència i convenciment la seva opinió, les referides a Cuba, abocades d'una banda de la premsa “groga”, premsa sensacionalista i que és assignada a una orientació de dretes, filtrant les notícies que a Cuba els seus ciutadans viuen en una misèria dictatorial, sense drets i en la més rotunda misèria, qui denuncia la situació dels cubans?, ens preguntava, deia ell, aquells que es van anar de Cuba, i van emigrar als Estats Units, principalment aquests, i amb el suport dels republicans americans, atorgant-los el seu bot, desencadenen campanyes contra Fidel Castro i la seva política.
La seva opinió la il·lustra amb dades, una sanitat gratuïta per a tots, el seu sistema sanitari ha tingut el reconeixement d'organitzacions mundials. Una educació gratis, seguia el meu amic amb tot el seu entusiasme i coneixement de la causa, a tots els nivells, des de la primària fins a la universitat, actualment l'analfabetisme està radicat. Cultura en tots els seus àmbits, Música, Dansa, Esports, Literatura, Arquitectura, Pintura, Cinema i Teatre, Gastronomia, Artesania, en cadascuna d'aquestes facetes culturals hi ha eminents Cubans i Cubanes que han destacat mundialment, és veritat que alguns s'han exiliat, però no va ser perquè les seves necessàries de qualitat de vida no estaven suficientment ateses, es van exiliar perquè no tenien suficient amb això, el seu ego els porta a pensar ¿Per què conformar-se amb lo just per viure, si puc viure en riquesa sense haver-me de disculpar-me per això ? .
Això em referia, quan un té la seva ment lliure, l'opinió condueix a una anàlisi completament independent i a una reflexió imparcial i que no es deixa influenciar per un entorn manipulat, exposar amb contundència i contrarestant la ignorància del teu oponent induït per una informació partidista i parcial.
Així el meu amic Juan, ens va il·lustra amb el seu coneixement del tema, fent-nos veure que tot allò que nosaltres reclamem com a serveis elementals, la Sanitat, l'Educació, la Cultura i el Treball, un país sotmès pels EE.UU., a un bloqueig que impedeix l'arribada de proveïments generals a la illa i les sancions aquells països que realitzin negocis amb Cuba, malgrat això, han subsistit i per exemple la crisi global que estem patint, Cuba, ha sortit indemne, es dirà perquè estan en la misèria, però ells segueixen amb els seus serveis essencials sense fissures i sense la manipulació del capitalisme culpables de la misèria de molts que van creure que estaven protegits per el governs, causants de la crisi mundial que ha posat en escac i mat a tots els Governs desar rollats, la vella Europa amb tota la seva història i saviesa, els EUA, amb tot el seu poder han sigut derrotats per el poder dels mercaders que el propi capitalisme anat fermentant dintre les tines de les bodegues de la ambició.
Debat, opinió, passió, coneixement, aprendre i sobretot raonar, tot això per a mi, aquests moments, em fan sentir lliure, quan s'acaba el debat, la tertúlia, i he sentit atentament als meus amics com desenvolupaven les seves opinions i les exposaven i jo mateix e participat, fluïen en el meu cap gairebé sense sentir-ho, expressions, paraules, raonaments que en el meu cervell estaven instal·lats perquè en els meus moments, com ara, a les dues del matí, envoltat per el sentiment del Blues de Eric Clapton i pel silenci de la nit, d'unes melodies que van sonant sense parar, sense notar-les però que estan aquí, en aquests moments de la matinada, reflexiono i analitzo si tot això concorda amb la meva lògica, el meu protocol de conducta, el meu idealisme social, encara que de vegades tinc els meus dubtes i sento que aquests estan sent intoxicades pel pensament ideològic, si aquests m'orientaran cap a l'anarquisme, és per part del meu pare, per part de la meva mare al socialisme, intento deslligar-me, i prenc la medicació del temps, m'aixeco i deixo en “stand by” la ment, baix a la nevera, i agafo una pressa de xocolata amb ametlla, veig la televisió deu minuts, i reprenc la redacció del Pròleg, intento aplicar la meva lògica, buidant la meva ment del devessall de fets ocorreguts durant el dia i centrant-me en el meu pensament i l'anàlisi.
Quan segueixo els debats, sobretot els de TV3, com per exemple els dels “Els Matins” conduït per Josep Cuní ó Àgora amb Xavier Bosch, dos grans professional ames dels periodistes que condueixen els programes de radio a Catalunya Radio ó RAC 1, entre altres i en general els medis mediatics a Catalunya on la responsabilitat en la informació es innegable, són exemples on aprecies que la llibertat per expressar les opinions del contertulians que intervenen, són realitzades amb raonament, respecte i amb coneixement general de la societat en cadascun dels seus “nivells” i a més amb diferent visió o pensament polític. De vegades escolto o veig altres televisions o emissores de ràdio que s'organitzen una sèrie de tertúlies en les quals els contertulians són fidels a una mateixa idea política amb el que en cadascuna de les intervencions es van repetint en les mateixes conclusions a les plantejaments del conductor del programa, que a més és participi de les mateixes idees, les opinions estan permanentment envoltes d’insults, de mofa, i la mentida, són elements que sota el meu punt de vista són personatges nostàlgics de temps passats on solament ells podien expressar la seva opinió, mes encertat fora dir, imposaven la seva única opinió, com no fa molt així ho expressar el diputat per Aragó José A.Labordeta, al cel sigui, en la famosa intervenció de “a la merda” dedicat als diputats del partit Popular, hereus i seguidors de una idea única del Nacionalisme Espanyol.
Per acabar pretenc reflectir la meva opinió davant temes que ja han estat debatuts en múltiples tertúlies i en les quals Jo, un simple ciutadà, no he pogut expressar la meva, per aquesta mateixa raó, la de ser un simple ciutadà i com a centenars de miles, tenim el nostre coneixement i pensament del perquè de les coses, tant en la política nacional o internacional, de la societat en general, del barri, del entorn que dia a dia ens envolta, no tenim aquesta oportunitat, vaig pensar que tot això no voldria emmagatzemar-ho en el meu cap, estic saturat, i decidir plasmar-ho en aquest Blog, segur que en general tinc errors de sintaxis, de redacció, ortogràfics i d’expressions, però les paraules son escrites tal i com les tinc al cap.
Segons un bon amic meu de idees Anarquista. “Una cosa es tindre un pensament ideològic, de com desitjaríem que fos la societat i una altre cosa es com la societat te obliga a viure como ella bol”. Manel Valero
