Que fem al Carrer. L´auto censura.

Referen-ciant el primer escrit titulat "Que Fem al carrer" no faré referència al que vaig escriure, però si haig de dir alguna cosa més al respecte de l´ “Auto Censura” imposada per els esdeveniments posteriors i reaccions de la direcció del centre en un punt concret que a mi particularment com Avi que soc i que estic entregat en cos i ànima a l'ajuda que els mes fills precisant atès per que no tenen el suport dels que deuria ser el seu primordial objectiu i dic això perquè quant els Avís estem prestant un servei a la societat a traves del nostres fills, el que els avis no tinguem res a dir davant un problema que afecta els nostres nets, considero una degradació del nostre “treball”, si, així haig i de qualificar-ho , quant col·loquial ment ens diu-ant, “tens mes feina ara que quant treballaves”, es una feina plena de sentiment d´estimació  els nostres fills i sobre tot els “peques”. 

Per que la censura davant el que un avi veu ,dia darrera dia, quan de la seva mà, el seu nét fa el camí a la seva educació, si ens pregunta el nostre nét, per que no em tracten com als altres?, per que el meu treball no esta en la paret?, li diem que és diferent i a de assumir que la societat és com és, o no et preocupis és que s'han oblidat.......una vegada i una altra. Demanar que el Avi Manel censuri el seu escrit en defensa dels seus néts quan no reben ni la comprensió ni l'atenció, ja no solament per l'administració, a més pels professionals i associacions que haurien  ja no per l'obligació que els correspon, si no simplement ser bones persones, que el Avi Manel hagi d´auto censurar-se, sota la meva opinió degrada la societat a les mes profundes tenebres de 40 anys de dictadura i relega els sentiments de l'avi a la simple missió de marioneta manejada per una societat incapaç de veure la profunda connexió entre l'avi i el seu nét. 

30/11/2014

Que fem al carrer?.

L'Avi Manel en el seu Blog, Venus el Planeta dels meus Somnis, en la seva lluita, quasi diària, denúncia el que per ell és, Exclusió o Segregació, de l'escola on els seus néts estudiant, l'escola Artur Martorell. L'escola es presenta com la seva Web diu: laica, democràtica, plural, catalana, i verda. Plural perquè valora a les persones tal com són; amb les seves diferències culturals, familiars, religioses, personals, …. I, fins i tot, amb els seus errors.

Aquest últim paràgraf en produeix un sotrac al meu cap "I, fins i tot, amb els seus errors", és que l'escola té el dogma de la ciència del coneixement filosòfic de la metafísica del llenguatge per què és una manera de reflexionar amb massa subtilesa en qualsevol matèria que discorregués entre el fosc i difícil de comprendre, ( no s'entén res, doncs així és quan és diuen ximpleries).

L'Avi Manel, té dos néts amb la síndrome de l'Autisme, la seva implicació és total i ara estic personalitzant en ell per què tinc coneixement de què fa, però és tota una família que està dedicant el passat, present i futur, defenent allò que les administracions governamentals hagueren de fer, també els professionals que és dedicant a l'ensenyament on també hi ha una falta de fermesa amb exigir els medis per atendre els alumnes en deficiències rellevants i no delega en els pares per fer el que per llei no es compleix.

En l'escola del POL i el EDGAR, és evident que la falta, ja no de professionalitat, sinó de dignitat moral, també de la direcció de l'escola, estan acomodats a la feina sense cap mena de preocupació, amb una constant desídia en l'atenció especial que mereixent, avaluant sense cap mirament com l'alumnat general, obviant a l'hora de festes, de treballs, com l'avi Manel denuncia el tracte els seus néts.

Només hem d'entrar al Blog de "Venus el Planeta de mis sueños" Escola Artur Martorell de Badalona, fem-nos una pregunta, és aquesta la Catalunya que volem el 9N, la que abandona els nostres fills, nets, germans perquè són diferents, les famílies, a més de treballar, hauran de seguir lluitant contra la inoperància dels professionals, estic generalitzant, de l'administració, ara no, afirmo, si ha de ser així, que fem al carrer?.

24.10.2014

ricard

Una Reflexió a mi mateix.

Si quant el president d'un Govern, per exempla, d'Espanya, que governa amb majoria presenta al congres dels diputats una llei i el resta dels partits, entitats socials, organitzacions sectorials, etc.etc, recriminem durant el debat o al carrer, que aquesta llei va en contra de la gran majoria d'Espanyols, i fan pressió perquè es retiri i la resposta del president és “ Tinc el poder de les urnes que ant determinat una majoria absoluta al nostre programa electoral “, estic equivocat o està dient que només governa per qui, amb els seus vots ant atorgat aquesta majoria" digueu-ma, INNOCENT, o SANTA INNOCÈNCIA.

Jo fa tems que a la gent del meu entorn comento que, potser altres països més ficats en la democràcia funcioni, per exemple Reina Unit, tant Lliberals com Conservadors no lis “pesa”, en segons quines decisions botar en contra del seu propi partit, com també els EE.UU., on Demòcrates i Republicans no sempre segueixen les consignes dels seus partits, potser també ve donat per les lleis electorals i la forma d'elecció dels candidats, i no dic que les decisions d'aquestes postures no siguin polítiques, que i són, però sempre són els beneficiaris els ciutadans. Aquesta opinió no te'l suport d'informes ni dades estadístiques, simplement pel seguiment que unt modestament extreu d´informacions de la premsa i altres medis i tenint en compte d'on procedeix cada informació, aquí a Espanya, aquest concepte no existies atès que el ciutadà no escollim els nostres representants directament com ja sabem tots.

Però tornem al principi, en la meva reflexió, no és per analitzar el govern del Sr. Rajoy ni els governs anteriors que també ant tingut majories parlamentàries, siguin de dretes, esquerres o del Centre, estic pensant amb el fet que constantment, aquests governs, quan es recrimina una decisió on estan implicats els ciutadans, la Constitució és els paraigües que utilitzant per mantenir els seus arguments i aquí, segons la meva reflexió i també indignació és on la Democràcia es debilita i sagna. Llegeixo acuradament la Constitució, i altres lleis, en totes la referencia a la dignitat, legalitat, llibertat, igualtat, drets, obligacions, drets humans.......¡¡¡ DELS CIUTADANS!!!. es qüestió principal.

La Constitució, se suposa que és la llei que deu permetre la convivència entre tots els ciutadans, és la mare de totes les lleis, on diu que si sóc liberal o sóc socialista, o altre pensament, tinc que legisla segons la meva ideologia, on ho diu , quin article, la mateixa llei implica els ciutadans, a tots els ciutadans, en la condició de què d´ells mana els poders de l'estat, però no amb una vicio partidista, penso Jo, en la base que tots tenim el dret a la dignitat, legalitat, llibertat, igualtat, drets, obligacions, drets humans. Un govern amb majoria, no pot governa per als seus votants, ha de governar per tots els ciutadans perquè si no és així, l'article -1 de la constitució, apartat 2, hauria de ser modificat i en conte de dir: Que la sobirania nacional resideix en el poble Espanyol del que emanen els poders públics de l'Estat, afegir: Segons les majories.

Mols entendran que això és la democràcia i en part tindran la raó, però si la llei principal d'una Nació on es parla de convivència, aquesta llei no pot ser manipulada políticament amb temes fonamentals com són, el dret a una educació lliure sensa idiologies fonamentalista, i sí en base els drets humans de les persones. A una justícia en balances equilibrades i lliura del poder polític. Dret a un treball digne i no d'esclavitud per engreixar les panxes dels explotadors. Dret a tenir un habitatge digne sense haver d'hipotecar la vida a costa d'una bombolla de totxo. Dret a protesta quan els nostres drets són menyspreats pels poders públics. Dret a la llibertat religiosa dintre un estat que es denomina aconfessional i no estar sotmès per una religió que políticament assetja l'estat. Dret a una Sanitat pública i digna dels impostos que tots els ciutadans paguem. Tots són drets fonamentals per la convivència entre persones i així la Constitució sentencia per molt que els tribunals competents manipulin segons els seus mentors.

I les Obligacions dels ciutadans, aquest apartat sí que está clar, definit i sentenciat, paguem i a callar, a la majoria s'ens aplica, per si ens despistem allò que diu “ La ignorància no t'eximeix de complir la llei “, i Jo ho sé per experiència personal, però pel que sembla les dones d'alcaldes, cantants i princeses i altres vips, això no és aplicable. Qui paga mana diuen, nosaltres no estem en aquest cas, els impostos ens ofeguen, si volem anar rapits, paga autopistes sobradament amortitzades, l'ensenyament obligatori, paguem llibres, materials, menjadors, sortides didàctiques, en Sanitat paguem la Seguretat Social i tot sent obligatòria i pública així estem contractant empreses privades per no haver d'esperar, mesos, anys i quasi segles per una radiografia un tac o l'operació i tractament perquè el teu cos descansi sense dolor.

En baixo aquesta parada perquè el meu cap bull de tanta reflexió, que per això he abonat dos euros per agafar un transport públic, almenys no podran acusar-me de maltractament el medi ambient en cara que el meu cotxa a passat l'ITV.

Tot això senyor i senyores está lligat amb els governs de majories i que només governant pels seus votants, en contra la Constitució i per tant el Sr. Rajoy no és el meu president, ni ganes, ell només governa pels seus 11 milions de vots el resta fins a 47 milions.......... no sé que pintem.

Salut companys 

A LA MERDA ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡    

Vaga de Usuaris.

Hoy en mi Facebook he escrito una pequeña referencia a la  manifestación que se realizará para protestar sobre el aumento de tarifas en el transporte público, en este comentario declaro el derecho a reivindicar , a protestar, a opinar, a manifestarse en contra de quienes constantemente están derogando nuestros derechos adquiridos con años de lucha.
La estrategia de la política y de los secuaces que la protegen y la ensalzan esperando, aunque sea un mínimo roce, que el manto corrupto del poder se deslice por sus espaldas y enajenados por este, y en su nombre, rendir a quien atente contra sus objetivos.
El Transporte público es el medio en que los ciudadanos, mayoritariamente, lo utilizan para sus desplazamientos al trabajo, para gestiones en general, jubilados, estudiantes, y cuyos ingresos, ahora, no llegan ni a mileuristas, cuando los ciudadanos están inmersos en la mayor crisis habida, siendo estos, los más dañados por la misma, a la administración pública quiere hacer pagar su incapacidad administrativa y de gobierno en el ayuntamiento de Barcelona,  propone nueva subida de precios en el transporte público del 5%.
Hablarán del déficit, dirán las mismas sandeces que repiten siempre, cuando el objetivo real es, más margen de ingresos para sus sustentos que el servirse del sistema les proporciona para “SU” bienestar social.
La hipocresía de los políticos que cubre todas las capas de su piel llega a proponer un tiempo atrás, las olimpiadas de invierno para Barcelona y Los Pirineos Catalanes, manifestar que su ayuntamiento tiene un déficit “0” al igual en los compromisos con los estamentos oficiales y proveedores, en relación a la deuda, según el Alcalde “estamos al día”, ¿entonces por que castigar al ciudadano de a pie?.
Hay momentos, cuando la imposición del que gobierna daña los intereses de los ciudadanos, a una “acción dura”, la respuesta a de ser una “reacción dura”, quizás los tiempos no son los mismos, pero como alguien dijo, “la historia se repite”. En 1951 tubo lugar la huelga de tranvías en Barcelona, los motivos, los mismos de ahora, el aumento de tarifas, si ahora es la crisis financiera, entonces fue las durísimas condiciones de vida después de la guerra civil Española. Durante dos semanas los ciudadanos se unieron para no utilizar el transporte público realizando los desplazamientos a pie, y manifestaciones en las que se quemo un tranvía.
La represión del Gobernador Civil de entonces, Eduardo Baeza y Alegría, enfrento a la guardia civil, como no, en duros enfrentamientos causando varios muertos. Las huelgas que por entonces estaban prohibidas por el régimen de Franco y que consideraba tal derecho como “la ley de la selva de sociedades primitivas”, pero al final, el movimiento espontáneo que genero la huelga y por la tradición libertaria existente en la ciudad, las consecuencias finales fueron la destitución del Gobernador Civil y del Alcalde de Barcelona , Josep Maria Albert i Despujol, y la anulación de la subida de precios.
Alguien opinará que en aquellos tiempos los ciudadanos poco tenían que perder, ahora inmersos en un sistema de consumismo desbocado ¿nos debemos conformar con el pataleo ?, me pregunto, por que si es así esta vez tenemos las de perder, por que , en nuestros tiempos siempre ha sido así, y al final hemos acabado “pagando” lo que nos han impuesto, véase, los céntimos de la gasolina, de los medicamentos, Peajes, etc., etc.
En el mundo se esta viendo la revolución de los ciudadanos que dicen “basta” a sus gobiernos y a sus políticas, los enfrentamientos denuncian la corrupción de los mismos, de los políticos y servidores públicos, sean del color que sean. Se ocupan plazas, se defienden entre barricadas sus armas principales son las piedras, palos y toda clase de utensilios, mientras al otro lado, los ejércitos nacionales que solo obedecen al poder, irrumpen con toda la fuerza de sus armas letales masacrando a los ciudadanos sin piedad. Puede sonar melodramático, pero es la realidad, ahora en el 2014, parece que el tiempo no ha pasado, es un mal sueño, y en mi opinión creo que no estamos dispuestos a despertar, pero quizás no nos damos cuenta que nuestros abuelos, padres y hermanos, en la lucha consiguieron los derechos que hasta “Ayer” nos permitía tener dignidad, quizás suene fuerte, Hoy, hemos perdido el respeto y la dignidad de los que lucharon para que nosotros tuviéramos ambas.
Salud

Cotitzar el 100x100

El govern central aprovarà que els mileuristes amb ingressos fins a 12000€ anuals, estaran excents de l'IRPF, una decisió populista a l'estil de governs d'alguns països surt americans. Molts festejaran aquesta decisió o no, però Jo tinc altra visió del tema i aquesta vegada la crítica és a dues bandes.

El tema és que estic fart d'escoltar les queixes als governs i polítics, d'alquí i d'allà, i com s'utilitza per la gent de peu, el fet de què estem fars de pagar impostos mentre retallant els nostres drets dels serveis essencials en el benestar social.

El fet és que el meu emprenya-ment ve donat per què Jo durant els meus 49 anys mai i afirmo que mai baix cobrar un € en negra, vaig cotitzar els 100 per 100 dels meus ingressos. Vaig tindre sort amb la meva vida laboral però també vaig tindre moments d'incertesa i molts moments de neguits que en certs moments en vaig veure a la cua dels aturats amb una família en ple proses de creixement, però les cosses a poc a poc es van anar arreglant fins sortí del túnel de la incertesa.

Si sol·licitava qualsevol servei o benefici públics, la ironia dels funcionaris en el cas dels meus ingressos anuals, i he de dir eren "aproximadament" al que es definia com "classe mitjana", la resposta del funcionari, fora, "és que vostè cobra molt", ignorant el fet que aquests ingressos comportaven un nivell d'impostes en IRPF, Seguretat Social, atur, Impostos de totes mena, en fi pagar per no tindre dret a quasi res i dic quasi res perquè les meves filles l'ensenyament obligatori el van fe a l'escola a pública.

Però, perquè tota aquesta retòrica, la retòrica de protestar, i no seré jo qui afirmi, que no tinguin el dret de fer, però crec que el fet de què molta gent en aquest País ant estat i estan ara tenim ingressos "no declarats" i que la seva excusa sigui, els polítics corruptes en situació de investigats i altres dintre de les seves pròpies lleis fetes a la seva conveniència per mantenir uns privilegis i estatus excessius amb la situació del moment de crisis, ¿és suficient?, en pregunto, per justificar els ingressos en negra, sense adonar-se que aquesta manera d'actuar crec que és posar-se a la mateixa alçada que aquests mateixos i per tant entregant o almenys així o crec, els drets que com persones amb consciència ens correspon, pédrals per què els nostres governants i partits polítics així actuant és donar per fet que no complir les obligacions és perdre els drets, per què una cosa no es pot separar de l'altre.

Jo si crec, dintre la societat que ens ha tocat viure, per ve o malament, el convenciment de què per administrar uns serveis dignes públics i que ens permeti tindre un benestar social i una jubilació digna, és imprescindible el fet de recaptar Impostos i mes amb el caràcter mediterrani que impregna tot allò que ens envolta i que ens proporciona un nivell de vida que és l'enveja de mig mon, i que per aquesta raó, crec jo, seríem incapaços d'estalviar en l'àmbit personal, els serveis que ara tenim. Pro el mal és que els Impostos que paguem no repercuteix en els serveis públics on dauri-ant anar destinats i per la falta de capacitat, honestedat i servei dels nostres governants són distribuïts a raó dels interessos dels partits que realment són els que governant imposant els interessos polítics els del dels ciutadans.

Però Jo segueixo emprenyat, perquè havent-hi complert en les meves obligacions segueixo estant discriminat per la gent i per als governants. Per la gent, per què conscient-ment torna a caure en els mateixos erros i entenc que la supervivència en aquests moments de falta de feina comporta "saltar-se les regles" i lluita dia a dia per aconseguir, que les despeses per viure tindre-les cobertes. Però dintre aquesta societat, entre nosaltres, homes i dones del carrer, són conscients de què amb uns ingressos de 12000€ a l'any, quant en realitat superant "en negra" aquesta quantitat, tindran el benefici de no pagar IRPF i pogueren disposar d'altres serveis públics subvencionats "per tots" els que estan cotitzant i declarant els 100x100 dels seus ingresso, i això per mi és injust i si dimanem "tots" que es persegueixi la corrupció que sigui tota la corrupció, per què al final de tot, els que patim les conseqüències són els que la seva nòmina reflectia o reflecteix el 100x100 dels ingressos.     

           

I ELS ESPERMATOZOIDES ¿QUE?

Aquest es un tema molt complicat i d´entrada no se si podré mantindre un raonament conseqüent, donat que no tinc ni estadística ni res que aporti dades concretàs, nomes tinc la meva lògica deductiva i la meva perspectiva de la lectura de la premsa, informació general i opinió particular.

La polèmica llei de l'Avort del ministre Gallardon, en porta a fer una anàlisi dels pensaments que en aquesta qüestió el meu cap ma portat a escriurà. Mirant la pàgina del INE (Institut Nacional d Estadística) en relació a les famílies nombroses amb 10 fills en el any 2010 solament e ran 7, ¿per que 10 fills?, durant la dictadura del regim de Franco, com element bàsic i primordial es van establir una serie de condicions amb una repercussió general important per la família, tant es així que les paraules claus per determina aquesta política foren : Franquisme, Política Social, Política Familiar i Famílies Nombroses.

Any radera any veiem com es donaven premis a familias amb 12 i 14 fills, inclòs una vegada el Generalíssim va regalar una casa a una família amb 20 fills.

Aquesta referencia que faix d´aquella època no es per fer una gloriosa defensa de la política de la dictadura, i ara es quant s´embolica la meva exposició en relació a la llei de l´avort.

Es evident, al menys per mi, que el votants del PP amb la seva majoria, no tinc cap estadística que confirmi aquesta dada, però pensant amb l´ideologia del partit amb la defensa de la família tradicional ó natural, la defensa contra el avort sens tindrà en conta la llibertat de la dona com element funda-mental en la decisió final arribat el cas on el recolzament de la família i els professionals mèdics qui determinar-ant quines accions i perills pot comportar el embaràs, tant per la mara com per el nadó i sol tenint en conta, baix amenaces, el sector polític femení i els votants femenins del partit, votar SI al projecta de llei.

Aquest col·lectiu de dones i familias “catòliques” tindran que donar resposta del perquè dintre del seu cercle la natalitat a baixat fins la mitjana de les dones i familias que proclamant la llibertat de decidir.

La resposta no se si es massa clara, al menys a mi en fa tindre dubtes d´enteniment, en la Encíclica “ HUMANAE VITAE” de S.S. PABLO VI, en referencia a la regulació de la Natalitat, diu en un apartat:

Más aún, extendiendo a este campo la aplicación del llamado "principio de totalidad", ¿no se podría admitir que la intención de una fecundidad menos exuberante, pero más racional, transformase la intervención materialmente esterilizadora en un control lícito y prudente de los nacimientos? Es decir, ¿no se podría admitir que la finalidad procreadora pertenezca al conjunto de la vida conyugal más bien que a cada uno de los actos? Se pregunta también si, dado el creciente sentido de responsabilidad del hombre moderno, no haya llegado el momento de someter a su razón y a su voluntad, más que a los ritmos biológicos de su organismo, la tarea de regular la natalidad. Entenc que diu que el home deu regular els seus ritmes biològics del seu organisme per regular la natalitat....... ¿que se masturbe ?, que utilitzi preservatius, les dones la pasti llet-ta ?, que esta aconsellant?, entenc que el que expressa es “avorta” qualsevol desitj de “cardar” amb la dona, i llença a l'inodor la petita llevo de la vida, ¡¡avorta!!. Fixem ara amb la paraula esterilitzadora, segons el diccionari de la Real Academia de la Lengua Española (amen), diu: Hacer infecundo y estéril lo que antes no lo era. Mata els pobres espermatozoides que tots il·lusionats van a fecunda els òvuls, “avorta” el fet de concebre la vida des da el principi, es veu-ant abocats al inodor i arrossegats per una ona de aigua fins les clavegueres. Ja i comentat que era una mica entremaliat el tema del avort baix el meu punt de vista, se que aquestes conclusions podant semblar caricatures i ofendre a les dones, però es que es tal i com Jo ho veig, ¿al peu de la lletra?, pot se que si, però massa suïn s´utilitzant les paraules pensant que dintre un context podant significar altre cosa i amb aquest cas les dones catòliques que alcen la veu en defensa de la vida, es preguntin ¿com fan per sol tindre dos o tres fills, o cinc? , de cort que hi han mes formes de “cardar”, sexa anal, bocal, masturbació, etc.etc., però en tot cas es “avorta” la possibilitat de que neixi la vida. Que so pensin i la església també, per que no val crida, si a casa teva no saps ni el que fas.

Ricard I Cor de Lleó

El dia 7 del mes en curs, va ser el meu sant, Ricard I cor de Lleó, rei d ' Anglaterra, de la dinastia Plantagenet (Oxford, 1157 - Chalus, Aquitània, 1199), 42 anys. Tercer fill de Enric II i Elionor d'Aquitània. L'any 1189 es va convertir en rei de Inglaterra duc de Normandia i d'Anjou, en morir el seu pare.

Bé, la curiositat m'ha portat a llegir la història d'aquest personatge i d'aquesta manera veure en quina mesura el cinema ens ha explicat la història com va ser o com el cinema ens l'ha volgut mostrar. Personalment sempre he estat un seguidor de les pel · lícules de l'edat mitjana, principalment aquest període del rei Ricard.

Es va desentendre de la Monarquia anglesa i dels seus interessos al continent europeu, el cost va representa la despesa de tot el patrimoni real per finançar la Croada.

El seu objectiu d'alliberar Jerusalem, va fracassar però abans va conquerir Xipre i Acre (1191), a Palestina va tenir durs enfrontaments amb els creuats alemanys i francesos.

Ricard va concloure una treva amb Saladí que garantia als cristians el lliure accés als llocs sagrats de Jerusalem i la posició d'Acer (1192).

Durant la seva tornada a Anglaterra, el seu vaixell va naufragar prop de Venècia. Va caure  presoner de l'emperador Enric VI, per aconseguir el seu alliberament, tindrà de pagar un valuós rescat per aconseguir la llibertat (1194). En arribar a Anglaterra, el seu tron havia estat usurpat pel seu germà Joan.

Va ser coronat de nou, partint a Normandia, on va passar els seus últims anys lluitant contra el rei de França, morint durant l'atac a una fortalesa del seu vassall el vescomte de Llemotges.

Ricard va ser considerat ja en vida la personificació del cavaller cristià medieval i es va convertir en una llegenda romàntica després de la seva mort: la seva entrega a la mística guerrera de la Croada.

No pretenc que aquest relat es consideri una lliçó d'Història, simplement em venia de gust llegir la Vida del que per la seva personificació del cavaller cristià, el 7 de Febrer, Jo celebro el meu Sant, encara que m'agrada més l'època en què va viure, que això del cavaller cristià que em sona més a fanatisme religiós, això que ara només se'ls atribueix a cert sector Musulman o de l'Islam (no com referir-me, em sona tan complicat), la jihad (guerra obligatòria), és més complicat que aquesta simple traducció, però em sona igual que "les creuades" dels cristians, i segueixo pensant que tot aquell temps passat, s'ha repetit, segle rere segle, Jo penso que totes les guerres són per fanatisme, religiós, de poder, de l'odi, de venjança, en tot cas les croades tenen la semblança en la mort, sobretot de la mort innocent del que mor sense saber el per que, el que ara es denominen "danys col · laterals".

En resum, el cinema reflecteix bastant be la realitat de la història, potser el únic personatge que amb queda per veure es el de Robin Hood.