Bé, la curiositat m'ha portat a llegir la història d'aquest personatge i d'aquesta manera veure en quina mesura el cinema ens ha explicat la història com va ser o com el cinema ens l'ha volgut mostrar. Personalment sempre he estat un seguidor de les pel · lícules de l'edat mitjana, principalment aquest període del rei Ricard.
Es va desentendre de la Monarquia anglesa i dels seus interessos al continent europeu, el cost va representa la despesa de tot el patrimoni real per finançar la Croada.
El seu objectiu d'alliberar Jerusalem, va fracassar però abans va conquerir Xipre i Acre (1191), a Palestina va tenir durs enfrontaments amb els creuats alemanys i francesos.
Ricard va concloure una treva amb Saladí que garantia als cristians el lliure accés als llocs sagrats de Jerusalem i la posició d'Acer (1192).
Durant la seva tornada a Anglaterra, el seu vaixell va naufragar prop de Venècia. Va caure presoner de l'emperador Enric VI, per aconseguir el seu alliberament, tindrà de pagar un valuós rescat per aconseguir la llibertat (1194). En arribar a Anglaterra, el seu tron havia estat usurpat pel seu germà Joan.Va ser coronat de nou, partint a Normandia, on va passar els seus últims anys lluitant contra el rei de França, morint durant l'atac a una fortalesa del seu vassall el vescomte de Llemotges.
Ricard va ser considerat ja en vida la personificació del cavaller cristià medieval i es va convertir en una llegenda romàntica després de la seva mort: la seva entrega a la mística guerrera de la Croada.
No pretenc que aquest relat es consideri una lliçó d'Història, simplement em venia de gust llegir la Vida del que per la seva personificació del cavaller cristià, el 7 de Febrer, Jo celebro el meu Sant, encara que m'agrada més l'època en què va viure, que això del cavaller cristià que em sona més a fanatisme religiós, això que ara només se'ls atribueix a cert sector Musulman o de l'Islam (no com referir-me, em sona tan complicat), la jihad (guerra obligatòria), és més complicat que aquesta simple traducció, però em sona igual que "les creuades" dels cristians, i segueixo pensant que tot aquell temps passat, s'ha repetit, segle rere segle, Jo penso que totes les guerres són per fanatisme, religiós, de poder, de l'odi, de venjança, en tot cas les croades tenen la semblança en la mort, sobretot de la mort innocent del que mor sense saber el per que, el que ara es denominen "danys col · laterals".
En resum, el cinema reflecteix bastant be la realitat de la història, potser el únic personatge que amb queda per veure es el de Robin Hood.
Ricard, ja és trist que m'hagi d'assabentar a través del teu bloc que és el teu sant. No tenia ni idea!
ResponEliminaAixò no només ha passat amb tu, sinó amb tots els de la família i crec que no és normal. No pot ser que no sàpiga els aniversaris dels meus néts o el sant d'una d'elles, Laia, per exemple, que casualment avui és el seu sant i la meva dona m'ho ha recordat perquè no ho sabia i no obstant això recordo qualsevol ximpleria que no interessa per a res. Quan la meva dona m'ho ha recordat m'he enfadat amb mi mateix perquè a més veig de vegades que la gent es felicita pel "Face" o envia un mail. Ens estem despersonalitzant amic meu. En fi, una altra de les coses que hauríem de posar al racó dels càstigs. Ens cansem de recordar-nos a nosaltres mateixos que volem un món millor i no som capaços de recordar el sant o aniversari d'un amic. De tot això podríem fer un post.
Moltes gràcies per la història de Ricard I cor de Lleó, rei d'Anglaterra. Aquesta història sí que la sabia, i tan!!
Moltes felicitats.
Una abraçada.
Josep, no et preocupis, jo constantment m'oblido a més que se que moltes gent no celebrant el sant. La intenció no era notificar que va ser el meu sant, simplement era escriurà una referència al fet de que aquella època, com faig referència, tinc una especial admiració per els personatges que van se protagonistes d' aquells moments.
EliminaEn català la norma és que els noms dels reis, monarques i papes es tradueixen. Per tant, hem de dir Ricard I i Enric II, en català (com bé fas amb Elionor d'Aquitània i amb Joan Sense Terra). Enrique i Ricardo estarien bé si l'escrit fos en castellà. I si es volgués mantenir els noms propis en la llengua original, serien Richard I Lionheart i Henry II Plantagenet. Ricard va ser presoner, no pas d'Enric II, sinó de l'emperador Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic; en aquest cas, el nom original seria Heinrich VI. Ja sé que tot plegat és culpa dels traductors automàtics: aquest "Cayo" (per "caigué") i aquest "tub" (per "tingué", de fet "va haver") són entranyables. Molt d'acord amb el sentit general del post. Perdona per la intromissió!
ResponEliminaAgraït per el comentari i les correccions, espero i desitjo que segueixis per ajudar me a millorar.
Elimina