PASEIX PER EL BOSC DE CAN GINEBREDA

(El Bosc eròtic de XICU CABANYES )

Per Manel Valero

Un Grup d'amics i amigues van sortir de cap de setmana a les rodalies de Banyoles (Girona). Sansa programar i aconsellats per el amo del allotjament, vam arribar al poble de Porqueres on es troba l'anomena't Par Eròtic.

Ningú del companys sabia ben bé de que es tractava, havíem sentit que eren figures eròtiques però no coneixíem res més.

La visita per part meva i de la colla no teníem cap altra intenció que passar una bona estona en companyia dels amics, per tot això no vaig prendre nota de tot el que vaig contemplar, i per tant, escric a partir del record i de les grates impressions que aquest recinte em va produir.

Quan arribes al Bosc de Can Ginebreda et trobes amb una tanca al recinte amb una porta giratòria que et dona l'accés introduint 300 ptas. (ara 3 €). Estàvem intentar arreplegar les monedes de tot el grup, quan es va acostar un senyor, pipa a la boca i pinta de pagès, dient-nos que si no teníem les monedes li paguéssim a ell en paper i ens acompanyaria a tot l'itinerari.

Es va presentar com Xicu Cabanyes, creador del parc, amo, escultor, obrer, jardiner i guia per explicar de cada una de les seves obres el seu significat.

Per situar-nos ens explica les dificultats de la acollida que te la seva obra ( figures eròtiques) en un país de mentalitat estreta com es Espanya i seguidament ens fa el suggeriment que en el interior del resin-te ens situarem en una República d'esquerres, qüestió que en fa preguntar-li, donat la meva ideologia Anarquista, ¿per que no arribem a l'anarquia?, la resposta es curta i contundent ¡ L´ anarquia és el Estat Pur !.

Vam entrar al bosc i mentrestant ell anava explicant “ El bosc es manté natural, simplement es neteja una mica i totes les escultures estan disseminades en diferents indrets. Mentre caminàvem les figures anaven sorgint amb tot el seu esplendor, davant nostre un monòlit amb llavis de dóna, “escultura homenatge a la meuca desconeguda, ens diu, si la tropa, caps i generals tenen els seus monuments, perquè les meuques no tenen arreu del mont, que sempre els acompanyaven i que tant els ajudaven en els moments de soledat i records en el silenci de la guerra.

Dona parint, un arbre, meravellós: El Gènesis o principi de la vida ( el sol sortint de la vulva femenina): La infertilitat ( membre viril amb un nus): La fertilitat (Dóna prenyada) : Dóna parint un fill (el compte enredera “genial”): El desastre de Chernovil ( encara no està acabat): Escultures socials de formigó en corbes i rectes ( les corbes “esquerres” predominen en esplendor a les rectes “dretes” que dominen a les corbes ) : Escultura amb la base corba i aplanada que s'enlaira per sobre en una fina columna per tornar a caure damunt la base dominant (la base, la massa d'exploradors del món que crea dels seus propis fills els botxins que els dominaran, policia, exèrcit, politics, jutges,exploradors i clero): Monument a la llibertat (monòlit amb cadenes trencades): Mural en relleu ple de culs de totes les mides (en resposta als murals plens de papallones, escarabats, etc. ). 

  

A continuació d'explicar-nos pas per pas totes les creacions del parc, en comenta que té algunes de les seves obres en alguns països europeus i també a la mateixa Barcelona. A continuació ens porta al taller on treballa per ensenyar-nos totes les obres acabades i en projectes: Taller de fuster, formigó, ferro i relleus de cartró ¡ formidables !. Am això dona per finalitzada la visita, cridant la seva atenció la botzina d'un autocar amb un altre grup de visitants.

Vam sortir del recinte amb la ment transportada a un altre món, on un artista ¡fabulós!, intel·ligent, cult, visionari, lliure i creador amb una obra tant important fos fins aquell moment un desconegut per tots nosaltres.

En hora bona Xicu Cabanyes.

 

9 Opinió. ZP el President de la Crisis

Cada dia estic rebent correus on al president es mofa constant, es insultat, rebaixant al mínim la seva dignitat, caricaturitzar-lo, diagnostica-li  desficiant-se mental i sotmès a les mes baixes i rastreres crítica, el motiu, NEGAR LA CRISIS, i NO INTERVINDRE ABANS, la meva ignorància es evident, pregunto ¿qui mes va reconeix abans la crisis?, algú amb dirà que “ la bombolla del totxo” es veia vindre, ¡oh!, ¿aquesta era la crisis?, deuria ser la nostre particular, però que passa amb la de bri tat, Alemanya, França, El Reina Unit, els EUA., la màxima potencia mundial, ¿aquest la ban veure venir? i la UE.  Aquesta crisis es del sistema capitalista i que la inoperància dels controls dels Governs i els Bancs Centrals i les Organitzacions Monetàries, que tenint les eines per controlar els mercats i els mercaders, giraven el cap altre costat per que el “seu” negoci polític ja li anava prou ve?, el incompliment de les seves obligacions, la irresponsabilitat, la única lluita que els importava era el aconseguir el poder i consolidar-lo eternament. Digueu-lo com vulgueu, aquesta crisis la del cinc milions de parats a Espanya no l’aturava ni podia preveure, ni aquest Govern, socialista, ni el PP tot i sent els de la seva pròpia ideologia els culpables de la crisis. 

Tots carregant la culpa a ZP, i jo no seré el seu defensor, crec que a comes greus errors, però un president deu tindre al seu costat un equip de assessors especialistes amb tots els camps que envolten la política general nostre, europea i mundial, es clar que per els partits amb possibilitats de governar fan responsable al president, però aquesta es una qüestió de com arribar el poder a costa del que sigui, nomes es tenim que fitxar amb el PP, tan li val la crisis, com el terrorisme, tot per derrocar al president sense tindre en conta que aquest a sigut elegit democràticament per una part de ciutadans de aquest país. Ara sa vist amb Portugal i Grècia, els partits de la oposició, precisament conservadors, com el PP aquí Espanya, em vist com s’oposaven radical ment a les mides de retallades que des de la UE proposaven per reduir el dèficit, la oposició amb el únic propòsit d’enderrocar al govern per ocupar el seu lloc, i una vegada governant aplicar les mides e inclòs fer-les mes dures, contradient la seva política de crítica contra les mateixes que el govern aplicava, així em vist a Portugal com el conservadors n’actua’t, derrocant el govern, amb el resultat de que tot continua igual ó pitjor que abans on la UE estudia el rescat per no arribar a la suspensió de pagaments igualant la situació de Grècia. 

Altres països en demostrat que amb una crisis com la que estem vivint, tot el país, tots el partits, ant fet costat al President, al Primer Ministre, potser negociant la forma d’afrontar la crisis però no imposant les propostes, si o no, si amb la idea de fe sortir al país de la crisis, amb la voluntat de trobar les solucions i pensant, evidentment amb els interessos del seu País. Però Espanya es “diferent” no funcionem així,aquí davant de les penúries de la gent, el paro, les hipoteques, la degradació dels drets del treballadors, el partits polítics, els seus òrgans centrals passant al davant del govern i  l’oposició imposant les mides que, per uns no deteriorin al seu poder i els altres imposant mides que ni ells aplicarien si governessin, mentin i enganyant amb els seus discursos per deteriorar el President.

Però tornant a la crisis, ZP, tot va be, els bancs espanyols son el millors, no hi ha  crisis, ve, i qui va referir-se amb aquest terminés, el Sr. Fernández Ordoñez, Governador del Banc d’Espanya, amb aquests comentaris:

ELMUNDO.ES

MADRID.- El governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, ha destacat la fortalesa de l'economia espanyola i la capacitat de resistència de la zona euro davant la crisi de liquiditat que afecta als principals mercats del món, durant la seva compareixença davant la Comissió d'Economia i Hisenda del Congrés (dimarts 18/09/2007 12:21 )

i segueix:

Fernández Ordóñez ha començat la seva intervenció -de caràcter extraordinari i sol·licitada pel Grup Parlamentari Socialista-, ressaltant el "gran dinamisme" de l'economia espanyola i mundial, malgrat els episodis de turbulències als mercats financers.
Es la primera declaració pública de Fernández Ordóñez des de l’inicií de la crisi de liquiditat que sofreix el sistema econòmic mundial, el governador va presentar un discurs caut però tranquil·litzador en el qual va assegurar que les turbulències no haurien d'afectar massa a les economies de l’euro zona gràcies al "moment de dinamisme i, per tant, de resistència" que viu Europa.

Be aquest senyor ara es dedica atacar al president i criticar les mides de, toves i amb retard, que adoptat per atacar la crisis, i no nomes culpa al President, ames don consells i solucions que condueixen a desmantellar tots els drets que durant molts anys, en aconseguit donat la culpa els treballadors, ara aquest senyor recomana retallar tots els drets dels treballadors fen mes dura la reforma laboral, donat totes les facilitats els empresaris com aquell que contractava esclaus o tornant a la plaça Urquinaona esperant omplir de treballadors les furgonetes i pagar amb diner negra i amagant la responsabilitat dels bancs, part fonamental amb aquesta crisis.

Aquest senyor, callant amb complicitat  ó per inútil, els abusos i enganys que el sector de la Banca oferint a la gent, grans ofertes que soterraven la lletra petita, la maleïda lletra petita que don tots el poders al Banc i resta tots els drets a qui o firma,  els Bancs van omplir d’il·lusió a mol-te gent en un moment que els mercat laboral patia un moment difícil, quant els “contratos basura” i el “mileurista” ban somiar en aconseguir un benestar per les seves famílies i un futur digne, i la gent jove viure d’acord amb els seus tems, ell, el sr. Ordoñez, que era el responsable de controlar aquesta situació ¿on estava?, potser salvant els seus “cales” i donat conferencies com si fos el magnat del país el amo dels euros i fent creure que tot estava controlat.

Una societat que es sostenia per la construcció de vivendes i el turisme, on els Governs, la oposició, els partits, ajuntaments, Bancs, empresaris i també els sindicats, ja li estava be, la gent tenia feina, els empresaris, forrados de pasta, els Bancs a tota vela, els Ajuntaments fent calaix i tot estava be, els sectors econòmics en que Espanya fonamentà el seu creixement es el la construcció i el turisme i on no nomes son aquestes les activitats es a Catalunya, on las empreses, sobre tot les Pymes que representen un teixit industrial amb una dinàmica de producció molt alta sobre el resta de Espanya, aquí, tots els sectors tenien molt clar que la inversió i adequar a les noves tecnologies la producció era la base fonamental per canviar la tendència de que amb el totxo i el turisme ja era suficient per crear riquesa, ara amb tota crueltat, la crisis es demostra que no era el sistema adequat.  

Si, ZP no va saber reaccionar a tems, i quant va reaccionar, potser que ja era massa tard, i va prendre una sèrie de decisions encaminades a protegir l'estat del benestar social, o sigui protegint als treballadors com correspon a una ideologia social demòcrata tenint present en el seu cap que si hi ha algú innocent en aquesta crisis, son les capes socials mes dèbils, però la gravetat de la crisis, una crisis mundial, y Espanya que forma part de la UE sa vist abocada, en contra del pensament de ZP, aplicar les reformes que des de la UE i recordem que aquesta és una unió principalment econòmica i política a “recomanat” aplicar entre altres punts econòmics, la reformes laborals per facilitar la creació de llocs de treball, a transcorregut un any de la reforma laboral, l'atur no ha disminuït, i el abocament d´Euros públics els Bancs, que recordem son entitats privades, per falta de liquides degut a la desesperant ànsia per guanyar diner fàcil i rapit, ara aquests que tindrien que facilitar crèdits per que les empreses sortir de la crisis, ara tallant tota possibilitat per disposar d’aquest crèdits amb els únics objectius de amb els estalvis dels clients recuperar els seus beneficis, que no pèrdues, d´ abans de la crisis. 

The Guardiant en un article de el periodista Julia Finch, detalla que el provocadors de la crisis tenen noms propis i els relaciona amb una llista on senyala vint-i-cinc personatges on podem llegir entre ells, presidents de governs como : Bill Clinton, ex president d´EU, Gordon Brown, primer ministro del Reina Unit, George W. Bush, ex president d´ EU, magnats capitalistes: Hank" Greenberg, director del grup de assegurances AIG, Dick Fuld, conseller delegat de Lehman Brothers, Lewis Ranieri, el 'deu' de les hipotecas en Liar's Poker, Joseph Cassano, jefe de la divisió financera de AIG, Stan O'Neal, ex jefe de Merrill Lynch, Christopher Dodd, jefe del Comitè de la Banca del Senat de EU, no estan tots però potser els seus noms amb els telenotícies els em sentit i amb algunes tertúlies també, però lo mes ocurrent es que els governs encara recorrent alguns d’aquests elements per  que aportin solucions a la crisis ¡lamentable!, recomano la pagina http://www.rankia.com/blog/albaor/379480-quien-son-responsables-crisis-financiera-mundial, aquí es detalla tots el moviments i accions que van concorre a la gravement de la crisis. 

No soc cap expert amb crisis i sobradament personalitats especialistes amb temes financers ja en explicat amb tots els detalls del per que, el com i quins moviments son els responsables d’aquesta crisis, però la realitat del carrer, de la gent, de les famílies, es que son les víctimes, que amb el segla XXI estem tornant al tems de la misèria da tindre que viure de la caritat i de la beneficència d’organitzacions con Càritas, Creu roja, Banc d’aliments i  altres organitzacions similars, per que la protecció que el estat esta obligada a donar-nos per culpa de la incompetència dels propis estats i organitzacions internacionals responsables de garantir i protegir els nostres drets, amb la seva ineptitud i que nomes sant dedicat a protegir els seus interessos, nomes amb els seus ingressos i mantindre el seu lloc de poder, en portat a la misèria a milions de treballadors, a pares que no complir amb la estabilitat de les seves famílies, condemnant a mòlta joventut a renunciar a tindre una formació, com mínim, digna, sen pressa fàcil per capitalistes empresaris que esperant la caiguda d’aquests joves per explotar-los i treure el major benefici de la seva desesperació.

Ara culpem a ZP de tot, si algú pensa que el que el substitueix amb les pròximes eleccions generals, sigui del PSOE ó del PP, solucionaran els nostres problemes, esta equivocat, res tomarà a ser com abans i el pitjor es que, com a la ficció, la màquina del tems en tornarà els tems passats, un dia sortirem al carrer i davant de la porta estarà aparcat el nostre “600”, serà el nostre nou punt de partida per arribar al segle XXI i lamentablement tornarem a caure amb els mateixos errors, quedant definitivament atrapats amb el tems.   

18/07/2011

Una d´ Ironia Indignada

En nom dels treballadors de aquest país, i en el meu propi, demanen a la societat perdo per ser els únics culpables de aquesta crisis. En uns anys on es deia que el nostre país havíem superat a Itàlia, França i a punt estaven de superar Alemanya, nosaltres, els treballadors, desitgéssim un benestar mes còmoda per les nostres famílies ó el propi, firmant hipoteques per comprar un pis ó una segona residencia ó demanar prestes per un cotxe, o venent el piset que ens havia costat quatre duros per comprar un altre mes còmoda, mal fet, això era especular, tot això perquè en els ingressos que teníem no podíem comprar al contat, al menys treballant honestament, tots aquest motius deguts a una avarícia maleïda dels treballadors, ara els bancs estan casi arruïnats amb grans deutes i a mes ampliant el negoci dedicar-se a la Inmobiliaria venent pisos, per aquesta raó som condemnats a les retallades socials, a una reforma laboral per que el pobres empresaris que tanta dedicació a donat al país puguin seguir vivint, assumim que si això va ames, els treballadors tinguem que suportar col·lectivament i per torns un tems a la presó i pagar el “rescat” d’aquest país es el preu per ser uns ciutadans irresponsables.

Amen diria si fora religiós, com no es així, dic, salud companys.

Opinió remesa al Periódico, La Vanguardia el 22/06/2011, no publicada.

INDIGNATS SI, OKUPES NO

Avui diumenge, dia 12 de Juny, he passat per la plaça Catalunya, els Indignats hauran de prendre decisions referent a la seva imatge perquè si segueix la mateixa que avui he vist la meva impressió és que estan sent *Okupats" per elements que l'únic sistema que coneixen és com viure a costa del mateix, semblat al dels polítics però per el "morro". L'opinió que m'està arribant és que el moviment d'Indignats ja no és el mateix, segons la meva opinió es que nomes amb tres setmanes han estat atacats per un virus denominat "OKUPA" que està destrossant les arrels d'un objectiu que al principi tots vam creure, fort i lliure, però que ha demostrat que no està preparat per defensar una "*DEMOCRACIAREAL", els aconsello que injectin un anti virus o sinó déu.

Carta remesa al Periòdic de Catalunya el 12/06/2011 en el apartat de "cartes el director". No publique't.

Campanya d´ E-Cristians - II

La Campanya d' E-Ccristians em suggereix un segon comentari i molts més però donaré per acabat el tema amb aquest per afinar una mica més amb la demagògia que mostra en les seves exposicions dialectiques.

 

E llegit a la premsa que E-Cristians a iniciat una campanya on barreja les pensions i l’avortament, es evident que aquest cristians deu ant estar molest en el resta del mont per el familiars morts i metjats per els lleons del circ, torna’m altre vegada amb el tema del avortament i donat que san preocupat en ferí contes, 3.500 cartells distribuïts per Barcelona,Terrassa,Girona i Blanes, mes 10 tanques publicitàries de 24 metres quadrats  i que en el futur, ells en calculat molt finament al any 2020 s’hauran perdut mes de 211.000 milions d’euros i que repercutirà a  les pensions flaquejant per la falta de ingressos degut els avortaments.

Ara Jo faig els meus càlculs, Casos de pederàstia en l'Església Catòlica, 2006 l'Archidiócesis de Los Àngeles, liderada pel Cardenal Roger Mahony, va acordar pagar 60 milions de dòlars per a resoldre 45 dels més de 500 casos pendents, al 2005 la diòcesis de Spokane va aprovar pagar 48 milions de dòlars , ara vaig a sumar els 1.000 milions de dòlars que la església catòlica americana va pagar en secret per comprar el silenci de centenars de víctimes, la diòcesis de Bostón al exercici del 2002 va tancar-lo amb un dèficit de 5 milions de dòlars, la de Nueva York amb un dèficit de 20 milions la de Chicago de 23 milions, totes elles encobridores de pedofília, nomes els EUA, falta Bèlgica, Alemanya oferta de 5000€ per cada víctima, unes 205, 1 milió de € , no vaig a seguir sumand, niant mes països involucrats,  però si que amb ve al cap la pregunta directa a E-Cristians, ¿quanta fam es podia haver remeiat amb la suma de les indemnitzacions per pederàstia, en el mont ? això es molt mes important i a mes aquest es el objectiu que la església catòlica tindria que dedicar el seu valor patrimonial, però no, la qüestió per ells es el avortament, i sa me acudeix una pregunta, maleïda pregunta, que no la faré, es molt perillosa.



Subhasta de feina il·legal

 Els sindicats demanen mes control sobre la subhasta il·legal de feines, ¿a on em anat a parar?, ¿els anys 60?, quan Jo vaig iniciar la meva vida laboral al any 1962, veia com se aglutinaven a la plaça Urquinaona els immigrants vinguts del sud i noroeste d’Espanya, esperant el contractista del empresari amb la seva furgoneta per oferir feina per quatre duros.

Ara no es  ala plaça Urquinaona, ara son els barris de la ciutat on els immigrants vinguts de fora d’Espanya , son convocats, si tenen sort, aconseguir una feina, a qualsevol preu, sense cap garanties laborals i amb la boca tancada per no ofendre al “senyor” empresari.         

 Com un País i els seus Governs i politics en caigut en aquesta situació, quant fa quatre dies, el Govern ens feia creure que aviem superat a França, Itàlia i estàvem a punt de superar Alemanya amb riquesa i prosperitat, que el nostre sistema Bancari era el mes segur del mon, ¿com es pot arribar aquesta situació actual de retornar al anys 60?, ¿qui no esta INDIGNAT?.

Campanya dels Cristians

E llegit a la premsa que E-Cristians a iniciat una campanya on barreja les pensions i l´avortament, es evident que aquest cristians deu ant estar molest en el resta del mont per el familiars morts i ment-xats per els lleons del circ, tornam altre vegada amb el tema del avortament i donat que san preocupat en ferí contes i que en el futur les pensions flaquejant per la falta de ingressos degut els avortaments, perquè no fan el càlculs, ara que estem de retallades a la sanitat, lo que san gastat el governs i les famílies en medecines, tractaments, sicolacs i psiquiatres, per recuperar tot el jovent que a patit de maltractaments realitzats per els Capellans, Bisbes i Cardenals, ¿volent fe el favor de fer les contes?, però sàpiguen que jo no faré una valoració “monetària” con vostès, la meva serà de petició que de una vegada per totes, aquests “professionals” de la violació paguin com tu tom, que baixin a la presó i punt i no es preocupin per les pensions a menys que parlin de les pensions dels senyors Capellans, Bisbes i Cardenals.

Opinio enviada a la seccio del Periódico de Catalunya, cartes al directo, el 2/6/2011. No publicada.

Apunt a la 6ª Opinió. Els Professionals de la Política.

21 de Maig del 2011- Plaça Catalunya

Ahir dia 20 de Maig del 2011, amb els meus amics, Valero i Juan, el primer de ideologia Anarquista i el altre de Esquerres i Jo, un català emprenyat i amb un desig de futur per una Catalunya independent i republicana, ahir amb el ànim de donar suport al futur d’aquest, el nostre País, la joventut, amaçada per un 40% d´ atur a pres a determinació de dir “ja n'hi ha prou”  esclavitzats amb un mont de explotació laboral, de la retallada dels drets on dintre de poc tems vorem com els treballadors se lis prohibirà fer vagues, acoten períodes de tems que no se autoritzaran realitzar-se per protegir els interessos del capitalisme, amb una llei de Educació que es contínuament modificada depenent del qui mana, amb una formació Professional sen sa cap orientació i les universitats que apujant les matricules a un nivell on nomes els joves de classe alta podran entrar degut a les retallades i mal gestionades beques, son abocats a reflexionar i a lluitar per el seu futur, orfes de la responsabilitat dels polítics i els governs.       

Ahir a la Plaça Catalunya, en la assemblea general on tots érem partícips, a m´ alçada i lliurement punt per punt de les propostes que s’anaven proposant es confirmaven com les solucions a recuperar una democràcia participativa, lliure de vividors, de corruptes i de personatges que ignorant la llei de la dignitat, sa presenten com els salvadors de la democràcia, ocults entre les llistes de “corruptes” aclamats per aquells que de una forma ó altre son partícips del beneficis de la corrupció, aclamant a “Don Vito” el Padrí que atorgà els beneficis a qui li es fidel i això es tradueix en el vot per donar una majoria i governar.  

Ahir es vam sentir-nos il·lusionats al veure que la joventut al igual que nosaltres en el nostre moment de lluita contra la dictadura, durant molt de tems, ens preguntàvem, ¿on esta la joventut d’aquest país?, sotmesos a contractes “basura”, amb constants modificacions de les lleis d´ Educació on el interès per formar-se se diluïa i sent mes rentable anar a l’obra amb el Pare.

Ahir es van dir, que fa tems que s’estaven preparant per arribar a la Plaça Catalunya amb propostes i que “SI” tenien opinió i que no estaven adormits i sobre tot aposentats amb un mont “NI,NI”.

Ahir Madrid i Barcelona si ban estar units, i marcant el mateix pas i exhibint el mateix to, es important que les dues capitals n’afluixin davant de les provocacions, insults, menyspreus, terroristes i assenyalant-los com seguidors de complots contra la dreta, mostrant una maduresa inesperada i alta ment gratificant que tot el mont pot veure i a mostrat el seu suport manifestant davant de les embagades Espanyoles.

Ara pot- se que si podem dir que tenim nous defensors de la Democràcia amb mol te força i molt emprenyats.  

Apunt a la 7ª Opinió. El Terrorisme d´ Estat - Ossama Bin Laden

Avui, dimarts 3 de Maig del 2011, la noticia que a sigut primera plana en els medis periodístics tan escrits com visuals e Internet el atac de un comant del SEAL dels EUA., al Pakistan i com resultat la “mort” de Ossama Bin Laden. Fen referència al expressat en la Opinió del Terrorisme d’estat, aquest es altre episodi, i tinc que afegir que el Bin Laden es mereixia qualsevol final tràgic que es pot desitjar a una persona responsable de la mort de milers de persones innocents, dit això, no es pot, jo no puc admetre que sa fet “justícia”, això es un assassinat per venjança, com atribueixen a la llei del “talió” que en bell Oest s’aplicava, Ull per Ull, això no es justícia.

La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial. En les societats actuals, la visió culturalment acceptada d'allò que és just està plasmada en el dret local. El seu símbol és una dona amb els ulls embenats que sosté una balança, això es justícia i lo que mols governs que es denominen Demòcrates apliquen es “terrorisme d’estat”, estar al mateix nivell que els terroristes ni mes ni menys, i si com en reconegut els EUA., la informació va ser obtinguda amb tortura en presons secretes de la CIA el tema es mes greu.

Llegeixo comentaris i bec tertúlies que parlen de “un acta de guerra” i jo amb pregunto ¿quina guerra?, ¿quant i a on es va fe la declaració de guerra?, contra el terrorisme, ¿quin terrorisme?, ¿esta Espanya en guerra contra el terrorisme d´ ETA ?, perquè jo no e vist el exercit Espanyol en missions per el estat lluiten amb la banda terrorista, però si esta el exercit al Afganistan i ¿estem en guerra amb Afganistan?, amb pregunto.

La guerra contra el terrorisme, és una campanya d'Estats Units recolzada per diversos membres de l' OTAN i altres aliats, amb la fi declarada d'acabar amb el terrorisme internacional, eliminant sistemàticament als denominats grups terroristes, considerats així per l'Organització de les Nacions Unides (ONU), i a tots aquells mínimament sospitosos de pertànyer a aquests grups, amb base a la declaració universal dels drets humans, i posant-li fi al suposat patrocini del terrorisme per part d'Estats. Aquesta ofensiva internacional va ser llançada per l'Administració de Bush després dels atacs terroristes de l'11 del setembre del 2001 a Nova York i Washington, DC, realitzats per al - Qaeda. Es va convertir en part central de la política exterior i interna de l' ex-President dels Estats Units, George W. Bush, recolzada per altres Estats. (informació obtinguda de Wikipedia “La Guerra contra el terrorismo”).

Des de aquesta perspectiva es fàcil determinar que el objectiu basic per el EUA., es la venjança com a conseqüència dels atacs del 11 de Setembre des de el principi, implicant altres països com sa vist definits com amics, entre ells Espanya amb el Sr. Aznar com president del Govern i amb conseqüències greus traduïdes amb el atemptat d´ Atocha el 11 M, el atac a Londres i que amb Bush van ser el protagonistes de la foto de Portugal. ^[

Per tant, aquesta declaració de guerra contra el terrorisme, nomes tenia com objectiu, com ja e dit anteriorment, la venjança, el ull per ull, nomes una excusa i no es la única vegada que EUA., realitza aquesta diabòlica acció, en la segona guerra mundial i això es una conclusió que Jo personalment e deduït, El Japó, com la història ja ha explicat, realitza l'atac a Pearl Harbor sense declaració de guerra als EUA, amb les conseqüències que ja coneixem, i aquí entra el paral·lelisme que Jo realitzo amb l'atac a Bin Laden i l'execució del mateix, ¿quint càstig ve rebre el Japó?, dues bombes atòmiques, les úniques que s'han utilitzat contra poblacions civils, això va ser un acte de venjança, si no perquè no va ser Alemanya qui les hagués de patí ? o és que l'Alemanya Nazi, no aviant suficient motius per a un atac d'aquestes proporcions, per que va ser un acte de venjança com el que ara a tornat a fer.

El govern Espanyol, admet que potser que la mort de Bin Laden, com sa produït permet tindre dubtes sobre si es justícia ó un assassinat, Zapatero al congres dels diputats va confessar que li hauria agradat veure més al Líder de Al-Qaida davant dels tribunals de justícia.

I el PP que diu, una opinió: El eurodiputado del PP Alejo Vidal Quadras ha elogiado la "brillante operación" que ha acabado con la vida del líder de Al Qaeda, Osama Bin Laden, "uno de los mayores monstruos" que ha dado la especie humana, y considera que toda persona "decente" debe alegrarse y que los "carniceros etarras" tendrían que tomar nota. Hipòcrita, fals, mesquí i miserable, es demostra una vegada mes que el PP, no es un partit per governar es un partit preparat per destruir la democràcia i per aconseguir el seus objectius, utilitza el engany, les mentires, i tots aquells adjectius perverses per humiliar i destruir a qualsevol preu el Govern. Així torno a recordar el assetjament del PP en la “guerra bruta contra ETA” que el GAL va realitzar en territori Francès matant a vint-i-set etarres, per el PP, allò va ser “terrorisme de estat”, enviant a la presó a ministres i responsables de la seguretat, això si va ser justícia, i si va ser així, la mort de Bin Laden és un assassinat per venjança i els seus autors deurien ser jutjats com ho van ser els del GAL.

 Ara en el cas de Bin Laden, sa fet Justícia, segons el PP, ara si, els Americans tenen “Gula” i la CIA torna una vegada mes actuar, en aquesta ocasió acatant les ordres de Obama, premi Nobel de la PAU, creuant la línea vermella de la justícia, caient al costat fosc del poder.

7/Maig/2011

7ª Opinió. El Terrorisme d´ Estat

 

Com podem definir el terrorisme d’estat, hi ha qui definiria el terrorisme d'estat i s'aplicaria AQUESTA definició aquells estats governats per una dictadura i on el govern exerceix el terror, aquests règims totalitaris es caracteritzen per un monopoli dels mitjans de comunicació, la imposició d'una ideologia monolítica, l'exigència no només d'obediència sinó de participació activa en les mesures policials de l'Estat, Espanya vam viure en la dictadura de Franco “terrorisme d'Estat”. 

Però el terrorisme d'estat també existeix en els països democràtics, liberals, on les lleis donen protecció als ciutadans davant els abusos dels governs, però quan aquestes lleis limiten l'acció dels mateixos, aquests països sota la definició de "secret d'estat "emparen i organitzen amb els diners públics seccions pro-militars o policials que sense control dels parlaments, per la seva ignorància potser dissimulada, actuen utilitzant tots aquells mitjans que els"terroristes” fan servir per atemptar i aconseguir els seus objectius. Aquestes seccions governamentals actuen impunement, no tenen normes, lleis ni protocols, nomes ordres de actuació encobertes i secretes que es perden en laberints sense responsabilitats en els que al final sempre acaba pagant el que menys responsabilitat té, el que es denomina "cap de turc" ó en no res.

El GAL (Grups Antiterroristes d'Alliberament),  el Gal van ser agrupacions armades para-policials que van practicar el que s'ha anomena “terrorisme d'estat” o "guerra bruta" el seu únic objectiu fora actuar contra el grup terrorista ETA i el seu entorn, durant els anys del 1983 al 1987, van ser els responsables de cometre 23 assassinats, principalment en el País Basc Francès.  Van ser creats i dirigits per alts funcionaris del Ministeri de l'Interior d'Espanya, durant el govern del Partit Socialista Obrer Espanyol del president Felipe González.

Però aquest terrorisme d’estat i que a Espanya els partits a l’oposició i principalment els de signa ultra dreta, amb la meva opinió, el PP es el partit mes rellevant i el seu entorn medi àtic que practicant amb la propaganda que Jo la defineixo “Goebbels” (Paul Joseph Goebbels, ministro de propaganda de l´Alemanya Nazi), estant en el intent de demostrar que Espanya no pot conviure amb un sistema democràtic, es “mofant” i utilitzant el sistema, per ells, “amb Franco, es vivia millor”, actuen, segons ells, per protegir Espanya i apliquen com els interessa la seva “única” visió per atacar al Govern publicant expedients confidencials de la lluita contra el terrorisme, quant convé donat Credit a la informació dels terroristes de ETA si aquesta informació va en contra el Govern, quant no, replicant al Govern que no fa res i l’acusa negocia amb ells, el terroristes.

Mai en fet critica de la política de la CIA (Central Intel·ligència Agency) es tragant les mentires d’aquests i portant al exercit a IRAK ó del Serveis Secrets de França, recordem el atac Rainbow Warrior, vaixell insígnia de la Organització Greenpeace,  el  vaixell va ser enfonsat pels serveis secrets francesos el 1985 per evitar una protesta en contra de les proves nuclears que realitzaria França a l'Atol de Moruroa, el Mossad (intel·ligència d’Israel), MI6 del Reino Unido, cada una d’elles an estat implicades i estaran implicades en accions que comportin la defensa del estat i amb accions de “terrorisme d´Estat”, però els politics d’aquests països no posaran en perill el treball i les accions de les seves agencies de seguretat per aprofitar-se i fe campanya per crear mala consciencia els ciutadans en contra el Govern i guanyar bots, ¿això vol dir que Jo estic conforma en aquestes formes d’actuar?, ¡no!, rotundament, estic totalment en contra, crec que quant un Govern posa en acció aquestes “agencies” demostra la seva ineficàcia i per tant el fracàs per obtindre resultats favorables els seus interessos, el fracàs de la diplomàcia, el diàleg i l'entesa dins dels paràmetres democràtics i es molt mes greu quant les actuacions comportant desestabilitzar altre països nomes per defendre interessos propis, comercials ó politics.     

Els partits de la dreta Espanyola, no comparable amb els partits conservadors de Europa, tenen mol-te experiència amb el “terrorisme d´estat”, fills del colpistes nacionalistes de Franco i del intent en 1981 per part de Milans del Bosch, Alfonso Armada, Tejero,Torres Rojas i la trama civil que mai fora investigada a fons al menys oficialment sent l'únic condemnat Juan García Carrés, ex dirigent del sindicat vertical franquista, van demostrar quin sistema volen per Espanya, mantindre el seu “terrorisme d´estat” i liquidar el sistema de Democràtic i la constitució, que quant lis va ve la utilitzant de forma perversa per atacar el sistema.

 

Quan els paràmetres per a la defensa de l'Estat s'escuden en raons que tot l'oponent a "les teves" idees esta equivocat i atempta contra "tots" els ciutadans sense excepció, és evident que la "teva" idea davant la Democràcia, és derrotar i aniquilar al oponent, donant una petada a les urnes i al que representa i guanyar el poder sense escrúpols, sense dignitat i aniquilant la llibertat dels ciutadans.

Ara, els atacs a la Democràcia tenen un nou front bèl·lic, el visual, el sistema, com no podia ser d’altre manera, lis proporciona les eines de la Televisió i juntament amb la premsa escrita, formalitzen el espai colpista, terrorisme encobert, utilitzant en cada pareu-la i aplicant al peu de la lletra la frase de Paul Joseph Goebbels “ Una mentira repetida adecuadamente mil veces se convierte en una verdad”, i que la dèbil i jove Democràcia espanyola rep les sotragades de la perversió, la mofa, el insult, i la mes desbarrada violació que mai una dona pogués patí.

Aquest grups mediàtics tenen els protocols mol ben establers en el seu ADN, la experiència de quaranta anys de terrorisme d’estat lis proporciona una gran avantatge, però avui, nomes en un minut, podem tindre al moment e identificats els instigadors que conspirin contra els nostres drets i llibertats, ara, avui, part del mont àrab esta en rebel·lió i en defensa dels seus drets, amb pocs minuts ens ant arribat les imatges i el so dels crits de llibertat i en contra el terrorisme d’estat, la dictadura. La democràcia esta lluita’n per que les persones de tot el mont no siguin trepitjades, humiliades i sotmeses a la ignorància i a la por, la nostre obligació es defendre-la d’aquells que l’ataquen.  

6ª Opinió. Els Professionals de la Política.

Com viure de la política

Durant un any i escacs, baix passar l’experiència de ficar-me en la política, evidentment de base, ¿com vaig arribar? pues, una cosa et porta altre, de col·laborar al institut on les meves filles estudiaven a Badalona, passant per l´AMPA, per la Coordinadora de Ensenyament del Barcelonès Nort, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adria, per l´ associació de AMPAS de Badalona com a Vicepresident, carrac que baix dura poc, circumstancies que obviaré explicar, i tot aquets currículum casí era impossible que no arribes a la política.

Durant aquest tems baix tractar amb professionals de la política, secundaris y descafeïnats que l’únic objectiu era buscar-se la vida per viure de la política i tinc que dir que vista la experiència, aquest son els que triomfant, com va dir Zaplana en certa ocasió “Yo estoy en la política para forrarme”, aquest es el motiu dels “descafeïnats” referits anteriorment. Jo tinc que dir, que baix adonar per que vaig donar-me conte no tenia els suficients “budells ni estomac” per estar a la política i aquest fora el motiu que en va portar a la decisió de plegar, paro abans baix passar per unes eleccions Municipals, penjar cartells, repartir propaganda, fe pancartes, reunions fins altes hores de la matinada, fotos per els bolletins de programes, i al final per obtindre un fracàs amb la disculpa que eren les primeres que participàvem, un partit nou, una coalició de diverses ideologies, Socialista, Comunista, Eco socialista, Republicana, Feminista, Laïcista i Catalanista, cada una de elles representada per, Partit Comunista de Catalunya (PCC), Partit Socialista Unificat de Catalunya – viu (PSUC-viu), Partit d’acció Socialista de Catalunya (PASOC), Col·lectiu per una Esquerra Alternativa, Partit Obre Revolucionari (POR), organització Juvenil de EUiA  y afiliats Internacionalment al Partit de l’esquerra Europea Anticapitalista.

Amb tota aquesta organització el resultat de les Municipals de 1999 va ser de “0” regidors amb 4700 vots a Badalona.

Ara comprenc quan la meva mare m'explicava el perquè es va perdre la guerra civil, perquè la república va perdre la guerra, ella afirmava "massas banderes", i tenia tota la raó.

No es pot fer una  campanya dient lo que la gent vol sentir i desprès com si res, una vegada fracassat,  improvisar un discurs on la culpa es dels altres i demana tems per oferir..............mes mentides i assegurar-te la continuïtat en la poltrona del poder, per que al fi es el objectiu  aconseguir.    

L'exercici del poder polític i governamental, comporta la gestió de processos de mobilització i canvi social, realitzar diagnòstic sobre les interaccions entre nacions, participar en el planejament, implementació i avaluació de campanyes polítiques, interpretar i avaluar missatges i discursos d'índole polític i la seva elaboració; la producció de normes referides a les estructures, procediments i processos a través dels quals s'arriba a les decisions polítiques, requereix un coneixement, una sensibilitat que comporta lo que abans, amb el tems dels nostres avis es deia “vocació i compromís ideològic” a mes de una vocació pública de servir a la gent i sobre tot tindre un líder amb capacitat per gestionar tota aquesta Organització, fet impossible per moltes raons i ara, desprès de dos tripartits Governant Catalunya, ara al 2010 em vist el resultat.

(193

Tota aquesta introducció, el currículum personal i la intenció per par meva de definir un polític Professional es queda en res, no existeix aquest ser, potser que trobem similars mirant endarrere, mol endarrere, pot ser en la república, ó al,  cinema que en la seva ficció ens mostra aquest polític idealista i honrat que lluita en la defensa dels més dèbils utilitzant ell poder de la paraula i en contra dels que el volen callar, " Cavaller sense espasa" de 1939 i protagonitzada per James Stewart, pel·lícula de Frank Capra. James Stewart, el seu paper representa un idealista senador de Wisconsin, que ha d'enfrontar a Washington a polítics i financers sense escrúpols.

  

Quant mirem el congres dels Diputats Espanyol ó el de Catalunya, de les comunitats autònomes, de la ONU i la UE., tots els bancs plens de senyors diputats, un pensa i dubtar de que tots tinguin feina i es simple donar-se conta que sempre parlen el mateixos i quant son comissions importa’ns, sempre estan el mateixos, si preguntes si això es així, la resposta es que niant moltes comissions, mentida, la meva opinió es que un tant per cent de la majoria dels diputats de tots el partits, molts d'ells sol estan per alçar la mà en els moments que es requereix votar, al moment que el portaveu de cada partit aixeca la ma indican amb una senyal el sentit del vot, i tots, siguin a favor ó no segueixen la ordre, si tenen altre perspectiva de vot no son lliures per manifestar-ho, en el PSOE, sa donat el cas en manifestacions fora de hemicicle i sense micròfons, per tindre una rels cristianes, no estar a favor de la llei del avortament i tindre que votar que sí, en altres partits passarà el mateix.

El vot en blanc ó el abstencionisme tindria que castigar els partits, amb sallents buits, es curiós que sigui el tan per cent que sigui de quests resultat, sempre el Parlament estarà el cent per cent ocupat i es que el que es va “inventar” el sistema de D'Hondt, formula per repartir els escons, un tal senyor Victor D’Hondt, evidentment, aquest era el principal objectiu i diguem de forma col·loquial, “que la va Clavar”.

Ells, aquesta “classe” política que estan en un proses de clara decadència per la seva ineptitud, nomes lis queda un punt de intel·ligència per estar tots d’acord en les seves retribucions per exemple a Espanya: 

·         El de un diputad 3.996 poden arribar am les dietes i al tres prebendes a 6.500 €/mes.

·         El President Z.P. es de 91.900 €

·         María Teresa Fernández de la Vega, Elena Salgado i Manuel Chaves un sou anual de 86.454,36 €

·         Ministres el sou es  fixa en 81.155,04 €

·         Secretaris de Estado i alts carracs de 73.692 €

·         Subsecretaris i assimilats guanyaran 64.606 €

·         President del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem 146.000 €.

·         Vocals del CGPJ cobraran 124.721,70 €

·         Membres del Tribunal Constitucional cobraran entre 125.507,58 i 138.114.06 €

·         President del Tribunal de Contes 125.086,92 €

Amb aquesta qüestió tots estan d’acord, govern i oposició, uns i els altres saben que acabaran cobrant lo mateix ó incrementat quant el governen perdin les eleccions i l’oposició guanyi.

Però anem a les avantatges de se polític a Espanya, exemples:

·         Que els polítics es pugin les seves retribucions en el percentatge que els vingui de gust, (sempre per unanimitat, per descomptat i a l'inici de la legislatura)

·         Que un ciutadà hagi de cotitzar 35 anys per percebre una jubilació i als diputats els basti amb set i els membres del govern per cobrar la pensió màxima solament necessitin jurar el càrrec

·         Que els diputats siguin els únics treballadors (?) d'aquest país que estan exempts de tributar un terç del seu sou de l'IRPF

·         Que els ingents diners destinats a sostenir els partits aprovat pels mateixos polítics que viuen d'ells

·         Indecent és el cost que representen als ciutadans els seus menjars, cotxes oficials, xofers, viatges sempre en gran classe i targetes de crèdit.

·         Indecent és que ex ministres, ex secretaris d'estat i alts càrrecs de la política quan cessen són els únics ciutadans d'aquest país que poden legalment percebre dos salaris de l'erari públic

I mes si aquestes llistes l’ampliem els Presidents de les Autonomies, Consellers, alcaldes, presidents de diputacions, etc. etc., aquesta es la única realitat que am ells importa i el ciutadans com a borregos al escorxador .

Aquestes dades les podeu prendre en serio ó no, potser variaran, en tot cas nomes tenim que buscar els Bolletí Oficial del Estat  nº4 del Dimarts 5 de Gener del 2010, Sec.I pag. 700 i 701, però des de la 700 a la 721 es pot consultar els ingressos de tot el funcionariat del Estat.

Això es la principal defensa de la Democràcia que interessa els politics, això es el que esta maltracten el únic sistema que ens dona la possibilitat de tindre llibertat, dignitat i el pensament lliure, i ells s’estan carregant lo que els nostres avis, pares i germans van lluitar per defendre aquests ideals i que amb la actitud del politics d’ara,  esta renaixent amb força al món la desconfiança en el sistema, i la intolerància i una profunda actitud de totalitarisme de politiques de la dreta radical que esta fent lloc al cap de mols ciutadans que se estan donant conta de la debilitat de una democràcia que té el cap aixafat en el fang de la hipocresia, la mentirà i la ancià de poder, no te capacitat per aixecar-se.

Es fàcil de donar-se conta en quina opinió es tenen els politics, la seva actitud quant passant de Governar i perdre unes eleccions a ser l’oposició, de cop i volta resulta que tenen la solució per tot allò que el partit guanyador proposa per realitzar, i no es donant conte ó potser si, que la gent es pregunta ¿pues si tenien la solució, per que  no o van realitzar quant governaven ?, ó les polítiques de que quant estan pròximes les eleccions Municipals, els barris s’omplen d’obres i de donar solució a reivindicacions que els veïns sant passat quatre anys reclamant, es indigne tindre una classe política com la que estem petin en aquest país, tant a Espanya com a Catalunya.

Però ells, tots ells, es igual de la ma que sigui, tot està lligat i ven lligat, la propaganda de que el sistema funciona, que les institucions públiques funcionen..............paraules i mes paraules, al carrer tots sabem com funciona el sistema................ i es que “ ¡no funciona ! “ .