Una d´ Ironia Indignada

En nom dels treballadors de aquest país, i en el meu propi, demanen a la societat perdo per ser els únics culpables de aquesta crisis. En uns anys on es deia que el nostre país havíem superat a Itàlia, França i a punt estaven de superar Alemanya, nosaltres, els treballadors, desitgéssim un benestar mes còmoda per les nostres famílies ó el propi, firmant hipoteques per comprar un pis ó una segona residencia ó demanar prestes per un cotxe, o venent el piset que ens havia costat quatre duros per comprar un altre mes còmoda, mal fet, això era especular, tot això perquè en els ingressos que teníem no podíem comprar al contat, al menys treballant honestament, tots aquest motius deguts a una avarícia maleïda dels treballadors, ara els bancs estan casi arruïnats amb grans deutes i a mes ampliant el negoci dedicar-se a la Inmobiliaria venent pisos, per aquesta raó som condemnats a les retallades socials, a una reforma laboral per que el pobres empresaris que tanta dedicació a donat al país puguin seguir vivint, assumim que si això va ames, els treballadors tinguem que suportar col·lectivament i per torns un tems a la presó i pagar el “rescat” d’aquest país es el preu per ser uns ciutadans irresponsables.

Amen diria si fora religiós, com no es així, dic, salud companys.

Opinió remesa al Periódico, La Vanguardia el 22/06/2011, no publicada.