6ª Opinió. Els Professionals de la Política.

Com viure de la política

Durant un any i escacs, baix passar l’experiència de ficar-me en la política, evidentment de base, ¿com vaig arribar? pues, una cosa et porta altre, de col·laborar al institut on les meves filles estudiaven a Badalona, passant per l´AMPA, per la Coordinadora de Ensenyament del Barcelonès Nort, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adria, per l´ associació de AMPAS de Badalona com a Vicepresident, carrac que baix dura poc, circumstancies que obviaré explicar, i tot aquets currículum casí era impossible que no arribes a la política.

Durant aquest tems baix tractar amb professionals de la política, secundaris y descafeïnats que l’únic objectiu era buscar-se la vida per viure de la política i tinc que dir que vista la experiència, aquest son els que triomfant, com va dir Zaplana en certa ocasió “Yo estoy en la política para forrarme”, aquest es el motiu dels “descafeïnats” referits anteriorment. Jo tinc que dir, que baix adonar per que vaig donar-me conte no tenia els suficients “budells ni estomac” per estar a la política i aquest fora el motiu que en va portar a la decisió de plegar, paro abans baix passar per unes eleccions Municipals, penjar cartells, repartir propaganda, fe pancartes, reunions fins altes hores de la matinada, fotos per els bolletins de programes, i al final per obtindre un fracàs amb la disculpa que eren les primeres que participàvem, un partit nou, una coalició de diverses ideologies, Socialista, Comunista, Eco socialista, Republicana, Feminista, Laïcista i Catalanista, cada una de elles representada per, Partit Comunista de Catalunya (PCC), Partit Socialista Unificat de Catalunya – viu (PSUC-viu), Partit d’acció Socialista de Catalunya (PASOC), Col·lectiu per una Esquerra Alternativa, Partit Obre Revolucionari (POR), organització Juvenil de EUiA  y afiliats Internacionalment al Partit de l’esquerra Europea Anticapitalista.

Amb tota aquesta organització el resultat de les Municipals de 1999 va ser de “0” regidors amb 4700 vots a Badalona.

Ara comprenc quan la meva mare m'explicava el perquè es va perdre la guerra civil, perquè la república va perdre la guerra, ella afirmava "massas banderes", i tenia tota la raó.

No es pot fer una  campanya dient lo que la gent vol sentir i desprès com si res, una vegada fracassat,  improvisar un discurs on la culpa es dels altres i demana tems per oferir..............mes mentides i assegurar-te la continuïtat en la poltrona del poder, per que al fi es el objectiu  aconseguir.    

L'exercici del poder polític i governamental, comporta la gestió de processos de mobilització i canvi social, realitzar diagnòstic sobre les interaccions entre nacions, participar en el planejament, implementació i avaluació de campanyes polítiques, interpretar i avaluar missatges i discursos d'índole polític i la seva elaboració; la producció de normes referides a les estructures, procediments i processos a través dels quals s'arriba a les decisions polítiques, requereix un coneixement, una sensibilitat que comporta lo que abans, amb el tems dels nostres avis es deia “vocació i compromís ideològic” a mes de una vocació pública de servir a la gent i sobre tot tindre un líder amb capacitat per gestionar tota aquesta Organització, fet impossible per moltes raons i ara, desprès de dos tripartits Governant Catalunya, ara al 2010 em vist el resultat.

(193

Tota aquesta introducció, el currículum personal i la intenció per par meva de definir un polític Professional es queda en res, no existeix aquest ser, potser que trobem similars mirant endarrere, mol endarrere, pot ser en la república, ó al,  cinema que en la seva ficció ens mostra aquest polític idealista i honrat que lluita en la defensa dels més dèbils utilitzant ell poder de la paraula i en contra dels que el volen callar, " Cavaller sense espasa" de 1939 i protagonitzada per James Stewart, pel·lícula de Frank Capra. James Stewart, el seu paper representa un idealista senador de Wisconsin, que ha d'enfrontar a Washington a polítics i financers sense escrúpols.

  

Quant mirem el congres dels Diputats Espanyol ó el de Catalunya, de les comunitats autònomes, de la ONU i la UE., tots els bancs plens de senyors diputats, un pensa i dubtar de que tots tinguin feina i es simple donar-se conta que sempre parlen el mateixos i quant son comissions importa’ns, sempre estan el mateixos, si preguntes si això es així, la resposta es que niant moltes comissions, mentida, la meva opinió es que un tant per cent de la majoria dels diputats de tots el partits, molts d'ells sol estan per alçar la mà en els moments que es requereix votar, al moment que el portaveu de cada partit aixeca la ma indican amb una senyal el sentit del vot, i tots, siguin a favor ó no segueixen la ordre, si tenen altre perspectiva de vot no son lliures per manifestar-ho, en el PSOE, sa donat el cas en manifestacions fora de hemicicle i sense micròfons, per tindre una rels cristianes, no estar a favor de la llei del avortament i tindre que votar que sí, en altres partits passarà el mateix.

El vot en blanc ó el abstencionisme tindria que castigar els partits, amb sallents buits, es curiós que sigui el tan per cent que sigui de quests resultat, sempre el Parlament estarà el cent per cent ocupat i es que el que es va “inventar” el sistema de D'Hondt, formula per repartir els escons, un tal senyor Victor D’Hondt, evidentment, aquest era el principal objectiu i diguem de forma col·loquial, “que la va Clavar”.

Ells, aquesta “classe” política que estan en un proses de clara decadència per la seva ineptitud, nomes lis queda un punt de intel·ligència per estar tots d’acord en les seves retribucions per exemple a Espanya: 

·         El de un diputad 3.996 poden arribar am les dietes i al tres prebendes a 6.500 €/mes.

·         El President Z.P. es de 91.900 €

·         María Teresa Fernández de la Vega, Elena Salgado i Manuel Chaves un sou anual de 86.454,36 €

·         Ministres el sou es  fixa en 81.155,04 €

·         Secretaris de Estado i alts carracs de 73.692 €

·         Subsecretaris i assimilats guanyaran 64.606 €

·         President del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem 146.000 €.

·         Vocals del CGPJ cobraran 124.721,70 €

·         Membres del Tribunal Constitucional cobraran entre 125.507,58 i 138.114.06 €

·         President del Tribunal de Contes 125.086,92 €

Amb aquesta qüestió tots estan d’acord, govern i oposició, uns i els altres saben que acabaran cobrant lo mateix ó incrementat quant el governen perdin les eleccions i l’oposició guanyi.

Però anem a les avantatges de se polític a Espanya, exemples:

·         Que els polítics es pugin les seves retribucions en el percentatge que els vingui de gust, (sempre per unanimitat, per descomptat i a l'inici de la legislatura)

·         Que un ciutadà hagi de cotitzar 35 anys per percebre una jubilació i als diputats els basti amb set i els membres del govern per cobrar la pensió màxima solament necessitin jurar el càrrec

·         Que els diputats siguin els únics treballadors (?) d'aquest país que estan exempts de tributar un terç del seu sou de l'IRPF

·         Que els ingents diners destinats a sostenir els partits aprovat pels mateixos polítics que viuen d'ells

·         Indecent és el cost que representen als ciutadans els seus menjars, cotxes oficials, xofers, viatges sempre en gran classe i targetes de crèdit.

·         Indecent és que ex ministres, ex secretaris d'estat i alts càrrecs de la política quan cessen són els únics ciutadans d'aquest país que poden legalment percebre dos salaris de l'erari públic

I mes si aquestes llistes l’ampliem els Presidents de les Autonomies, Consellers, alcaldes, presidents de diputacions, etc. etc., aquesta es la única realitat que am ells importa i el ciutadans com a borregos al escorxador .

Aquestes dades les podeu prendre en serio ó no, potser variaran, en tot cas nomes tenim que buscar els Bolletí Oficial del Estat  nº4 del Dimarts 5 de Gener del 2010, Sec.I pag. 700 i 701, però des de la 700 a la 721 es pot consultar els ingressos de tot el funcionariat del Estat.

Això es la principal defensa de la Democràcia que interessa els politics, això es el que esta maltracten el únic sistema que ens dona la possibilitat de tindre llibertat, dignitat i el pensament lliure, i ells s’estan carregant lo que els nostres avis, pares i germans van lluitar per defendre aquests ideals i que amb la actitud del politics d’ara,  esta renaixent amb força al món la desconfiança en el sistema, i la intolerància i una profunda actitud de totalitarisme de politiques de la dreta radical que esta fent lloc al cap de mols ciutadans que se estan donant conta de la debilitat de una democràcia que té el cap aixafat en el fang de la hipocresia, la mentirà i la ancià de poder, no te capacitat per aixecar-se.

Es fàcil de donar-se conta en quina opinió es tenen els politics, la seva actitud quant passant de Governar i perdre unes eleccions a ser l’oposició, de cop i volta resulta que tenen la solució per tot allò que el partit guanyador proposa per realitzar, i no es donant conte ó potser si, que la gent es pregunta ¿pues si tenien la solució, per que  no o van realitzar quant governaven ?, ó les polítiques de que quant estan pròximes les eleccions Municipals, els barris s’omplen d’obres i de donar solució a reivindicacions que els veïns sant passat quatre anys reclamant, es indigne tindre una classe política com la que estem petin en aquest país, tant a Espanya com a Catalunya.

Però ells, tots ells, es igual de la ma que sigui, tot està lligat i ven lligat, la propaganda de que el sistema funciona, que les institucions públiques funcionen..............paraules i mes paraules, al carrer tots sabem com funciona el sistema................ i es que “ ¡no funciona ! “ .