Melcior, Gaspar i Baltasar: tres astròlegs perses

Potser aquest episodi del Nadal relacionat amb el naixement de Jesús i els reis Mags d'Orient és conegut, però Jo reconec que ho acabo de conèixer a través de Sapiens. Atès que m'ha semblat un altre episodi més com a tants que els apòstols de Jesús van predicar i en aquest cas sol Mateo fa relació de tal episodi de nadal i els Reis Mags, sent o no una especulació de la interpretació que Mateo predico, aquí exposo el relat que segons sapiens a publicat, es van donar en conseqüència posterior de naixement, Herodes va ordenar la matança de tots els nounats de Belén.........

La dels Reis Mags d’Orient és, de llarg, la festa més coneguda i celebrada del nostre cicle nadalenc. I, en canvi, només un dels quatre evangelis canònics, el de Mateu, en dóna notícia, i ho fa bastant escaridament i enigmàticament. Ni tan sols n’explicita els noms, el nombre o la procedència exacta dels visitants. Van existir realment? Eren de races diferents? Eren reis? I sobretot: si la Bíblia no ho diu, qui va batejar els populars visitants que, guiats per una estrella, van arribar a Betlem? En definitiva: qui eren els Reis Mags?

On és el rei dels Jueus?
Diu l’Evangeli segons sant Mateu: “Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes. Poc després van arribar a Jerusalem uns mags que venien de l’orient i que preguntaren: ‘On és el rei dels jueus, que acaba de néixer? Hem vist allà a l’orient la seva estrella i venim a inclinar-nos davant d’ell’. La notícia va torbar molt el rei Herodes, i amb ell tot Jerusalem”. A continuació, el rei, que volia saber el lloc exacte del naixement, interrogà els nouvinguts, que assenyalaren Betlem de Judea, recordant, a més, que era el lloc indicat per diferents profetes de l’Antic Testament per al naixement del Messies.

Seguint l’estrella
Acte seguit Herodes els deixà marxar demanant-los que l’informessin, abans de tornar cap al seu país, del lloc exacte on era l’infant, de manera que també ell pogués anar a adorar-lo. Llavors els mags continuaren el seu camí, sempre seguint l’estrella, fins que just s’aturà al lloc on era Jesús. I continua el relat: “Van entrar a la casa, van veure el nen amb Maria, [...] es postraren davant d’ell i van obrir els cofres que portaven per oferir-li presents d’or, encens i mirra. I com que un somni els va advertir que no havien de reveure Herodes, se’n van tornar al seu país per un altre camí”. Acte seguit, i com a conseqüència directa d’aquest episodi, ve la tristament famosa matança dels innocents i la fugida a Egipte de Jesús, Maria i Josep. Herodes ordenà matar tots els nens menors de dos anys; però un àngel s’aparegué en somnis a Josep i l’avisà a temps perquè se n’anés lluny amb la dona i el fill. La família no tornà a casa, a Natzaret, fins després de la mort del rei jueu. Dels mags vinguts de l’orient, però, no se’n torna a dir res més.

i analitzem fil per randa el relat, ens adonarem que en cap moment no diu que fossin tres, els mags... només que deixaren tres regals. Tampoc no parla de la visita a una cova o estable, sinó que trobaren Jesús en una casa. Ni diu que fossin reis. És més: si tenim en compte que Herodes va fer matar tots els nens de dos anys en avall, pels càlculs que treu de les explicacions dels mags i la seva visió de l’estrella, cal tenir en compte el fet que els misteriosos visitants no haguessin arribat pocs dies després del naixement, sinó passats un parell d’anys. 

Dues versions ben diferents
Però evidentment el dubte més inquietant de tots és per què Lluc, l’altre evangelista que parla del naixement i la infància de Jesús, no cita enlloc ni els mags, ni la matança, ni la fugida a Egipte? Lluc és qui ens relata l’anunciació, el trasllat de Josep i Maria —embarassada— a Betlem, per inscriure’s al cens ordenat per l’emperador romà August, l’adoració dels pastors i el possible naixement de Jesús en un estable (no en una cova), ja que sa mare l’embolcalla en bolquers i el posa en una menjadora. Segons Lluc, l’episodi següent, vuit dies després, és la circumcisió del nadó i la presentació al temple de Jerusalem. En definitiva: el Nou Testament ens dóna dues versions del Nadal ben diferents. Amb el pas dels segles hem tendit a unir-les, afegint-hi detalls com la cova, el bou i la mula, i la concentració dels fets en pocs dies de diferència. Ara toca destriar-los i, en concret, saber per què Mateu fa aparèixer aquests curiosos personatges en un moment clau de la història cristiana.

Un problema de traducció
Per a aquest propòsit, d’entrada, cal tenir en compte que l’Evangeli original va escriure’s, probablement, en grec. En aquest relat la paraula que s’usa per designar els adoradors de Crist és 'màgoi'; és a dir, ‘mags’. Ara bé: què volia expressar amb aquesta paraula un autor que escrivia en grec però que, segurament, no era grec, sinó hebreu? Què s’entenia per 'mags' en aquella època i aquell context? Vet aquí les preguntes clau que, com es pot imaginar, no tenen una sola resposta.