El Retorn del Para a Casa 1939

El Retorn del Para a Casa 1939

La guerra el va ferir de mort
la pluja, el fang de les trinxeres
ompli'n de tremoló el seu cor
en els seus ulls, només, tristesa.

Els últims dies de la derrota
eren pròxims al final de camí
ni força tenia, morta la raó
només tenia un camí, l'exili.

Companys morts, a les voreres
omplen el camis, que deixem
la ferralla d'una guerra perversa
que en mostra un cru infern.

Camí de França, fugin de l'enemic
la fam i la set, mostrant la crueltat
el dolor per la derrota, l'orgull ferit
passem la frontera, i el cos trencat.

El Pare, pensa amb la mare i els fills
la mare i els fills, on està el Pare
no saben, ni contesta, ni al matí ni la nit
els dies passen i del Para res se sap.

El poble Francès, la gent ens donen pa
i curant els ferits, descansem els peus
la nit és fosca i freda, el foc escalfa i batega
la son es presenta per uns breus moments.

De tornada a casa, per al camí indicat
entre muntanyes i rius, fem camí
el dia no és fred, el cos descansat
fixem la mirada endavant, trobarem el destí.

Res ens atura, ni el ramat de ovelles pasturant
ni les vaques que pasta'n, al verd de l'herba
ni la més alta muntanya, ni serralades
el pas en ferm, la família espera.

Els passos él porten lleuger, a casa
el final està a la prop, el Pare, pas ferm
l’entorn mostrant un món enfonsat
el final el carrer, la familia espera.

Ricard G.C. 10.1.2020.