La trobada de Donald Trump amb el líder rus Vladímir Putin està plantejant preocupació entre veterans diplomàtics i analistes nord-americans sobre un desajustament entre un president dels Estats Units nou per als afers globals i un astut espremedor soviètic experimentat en el llarg joc d'estratègies i estratègies estatals.
La reunió, molt esperada, a la cimera del Grup del 20, promet establir el to durant els quatre anys vinents de les relacions entre els EUA i Rússia. Putin, que ha estat president o primer ministre de Rússia des de 1999, ha utilitzat les seves primeres trobades presencials amb presidents anteriors per intentar guanyar-se la mà.
Això es va donat en l'encontre del G20 i no és la primera vegada que Trump i Putin han manifestat les seves "simpaties". És evident que els Estats Units, estan sent molt permissius en aquest tema, és possible que ara l'estabilitat mundial o el que es deia l'equilibri mundial quan les dues potències formaven els dos blocs, se sentin amenaçades per altres que intentant dir que allò ja no serà igual, Corea del Nord amb el seu armament que no passa dia que faci demostracions, la Xina ara com a potència mundial, amb dues cares, una la de la comunista totalitària, l'altre la financera introduís en el sistema econòmic Globalitzat.
Per altre costat el tema d'Iran, Iraq, Síria, l'estat islàmic, tocat però no enfonsat, Turquia en el gir de la política de Tayyip Erdoğan en el retorn a l'islam abandonat l'Estat democràtic, laic social i de dret.
Però tot això és ara, "La Ironía de la história" Trump president dels EE.UU., i Putín, president de la Unió Soviètica, aquesta reflexió en fa anar a una part de la història que va tindre molta repercussió, aquesta part de la història té un nom" La Caça de Bruixes" o també com "red scare" (la por roja)" instigada pel senador Joseph Raymond MacCarthy en l'any 1950 / 54.
En el transcurs d'una sessió escandalosa el senador acusà el Departament d'Estat d'infiltració comunista, segons els seus informes, aquest important Departament havia estat envaït pels espies al servei de Moscou, amb el fi d'apoderar-se d'importants secrets de guerra.
La tècnica de llança continues acusacions falses que mai foren demostrades, les repercussions que van portant a declarar al comitè del parlament, moltes persones i també organitzacions pero al que més va cridar l'atenció fora la llista d'actors, directors, escriptors de Hollywood que foren citats en el congrés sobre les seves afiliacions polítiques amb amenaces de presó si és negaven a declarar, en resum molts d'aquests personatges van sortir dels Estats Units, per la persecució del proclamat "maccarthisme", el destacat dramaturg Arthur Miller a escriure la seva famosa obra Les Bruixes de Salem (1953)............... Y, de repente, el Diablo parece apoderarse de Salem. Las jóvenes «brujas» son descubiertas e, incitados por sus terribles acusaciones, todos los habitantes del pueblo son presa de una extraña e incontenible histeria colectiva. Se inicia un juicio, en el que, una a una, las víctimas inocentes, arrancadas de sus hogares por las maledicencias cruzadas, van cayendo en la diabólica trampa de culpas y denuncias que ellas mismas han ido urdiendo. ¿Quién es realmente el culpable? ¿Habrá al fin una sentencia o simplemente una venganza?.
La seva actitud d'absoluta intransigència, el maccarthisme, es veieren privats del favor popular, l'animositat creixé, el mateix Eisenhower esborrà el seu nom dels concurrents a les festes de la Casa Blanca i per últim fou relegat a la foscor.
Trump esta en "guerra" amb el Congres de Diputats on quasi la totalidad del seus components, tan del seu mateix partit como dels Demócartes, no veuant clar aquest acostament a Rusia de la ma de Putín y la proba es que es mantindren les sansions a Rusia.
Trump va acceptar la versió de Putin, que mai va participar en alguna acció encoberta per influenciar les eleccions presidencials nord-americanes, és poc probable que l'afirmació del rus hagi causat alguna impressió en Robert Mueller, l'ex director del FBI i assessor especial designat per investigar el “Rusiagate”.
És l'inici de una altra casera de bruixes?
La reunió, molt esperada, a la cimera del Grup del 20, promet establir el to durant els quatre anys vinents de les relacions entre els EUA i Rússia. Putin, que ha estat president o primer ministre de Rússia des de 1999, ha utilitzat les seves primeres trobades presencials amb presidents anteriors per intentar guanyar-se la mà.
Això es va donat en l'encontre del G20 i no és la primera vegada que Trump i Putin han manifestat les seves "simpaties". És evident que els Estats Units, estan sent molt permissius en aquest tema, és possible que ara l'estabilitat mundial o el que es deia l'equilibri mundial quan les dues potències formaven els dos blocs, se sentin amenaçades per altres que intentant dir que allò ja no serà igual, Corea del Nord amb el seu armament que no passa dia que faci demostracions, la Xina ara com a potència mundial, amb dues cares, una la de la comunista totalitària, l'altre la financera introduís en el sistema econòmic Globalitzat.
Per altre costat el tema d'Iran, Iraq, Síria, l'estat islàmic, tocat però no enfonsat, Turquia en el gir de la política de Tayyip Erdoğan en el retorn a l'islam abandonat l'Estat democràtic, laic social i de dret.
Però tot això és ara, "La Ironía de la história" Trump president dels EE.UU., i Putín, president de la Unió Soviètica, aquesta reflexió en fa anar a una part de la història que va tindre molta repercussió, aquesta part de la història té un nom" La Caça de Bruixes" o també com "red scare" (la por roja)" instigada pel senador Joseph Raymond MacCarthy en l'any 1950 / 54.
En el transcurs d'una sessió escandalosa el senador acusà el Departament d'Estat d'infiltració comunista, segons els seus informes, aquest important Departament havia estat envaït pels espies al servei de Moscou, amb el fi d'apoderar-se d'importants secrets de guerra.
La tècnica de llança continues acusacions falses que mai foren demostrades, les repercussions que van portant a declarar al comitè del parlament, moltes persones i també organitzacions pero al que més va cridar l'atenció fora la llista d'actors, directors, escriptors de Hollywood que foren citats en el congrés sobre les seves afiliacions polítiques amb amenaces de presó si és negaven a declarar, en resum molts d'aquests personatges van sortir dels Estats Units, per la persecució del proclamat "maccarthisme", el destacat dramaturg Arthur Miller a escriure la seva famosa obra Les Bruixes de Salem (1953)............... Y, de repente, el Diablo parece apoderarse de Salem. Las jóvenes «brujas» son descubiertas e, incitados por sus terribles acusaciones, todos los habitantes del pueblo son presa de una extraña e incontenible histeria colectiva. Se inicia un juicio, en el que, una a una, las víctimas inocentes, arrancadas de sus hogares por las maledicencias cruzadas, van cayendo en la diabólica trampa de culpas y denuncias que ellas mismas han ido urdiendo. ¿Quién es realmente el culpable? ¿Habrá al fin una sentencia o simplemente una venganza?.
La seva actitud d'absoluta intransigència, el maccarthisme, es veieren privats del favor popular, l'animositat creixé, el mateix Eisenhower esborrà el seu nom dels concurrents a les festes de la Casa Blanca i per últim fou relegat a la foscor.
Trump esta en "guerra" amb el Congres de Diputats on quasi la totalidad del seus components, tan del seu mateix partit como dels Demócartes, no veuant clar aquest acostament a Rusia de la ma de Putín y la proba es que es mantindren les sansions a Rusia.
Trump va acceptar la versió de Putin, que mai va participar en alguna acció encoberta per influenciar les eleccions presidencials nord-americanes, és poc probable que l'afirmació del rus hagi causat alguna impressió en Robert Mueller, l'ex director del FBI i assessor especial designat per investigar el “Rusiagate”.
És l'inici de una altra casera de bruixes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada