Ramón Muns
Lluitarem per la utopia
Tant si volen com si noNo acceptem la jerarquia
Dels que imposen la opressió
Caminem doncs dia a dia
Sense fer-nos por el camí
Treballant amb alegria
Obtindrem el noble fi
No volem martells ni fletxes
Que ens arrenquin el pensar
Volem llum per les escletxes
D'un món trist que hem de canviar
I tots junts germans de terra
Germans de cor i de cervell
No demanem pas la guerra
Però si n'hi ha serem fusell
Per la vida llibertària
D'una nova societat
Alçarem amb mà unitària
El drap negre trepitjat
Lluitarem per la rosada
D'un nou món lliure i valent
On la por serà esborrada
i viurà feliç la gent
On l'amor serà esperança
i no una formalitat
per oblidar la recança
de no viure en llibertat
No volem líders ni guies
Ni consells de direcció
No volem misèria i pàries
Lluitem per l'autogestió
En els pobles i les viles
Ja se sent un gran clamor
S'estan eixamplant les files
Que lluiten contra la por
Aixequem doncs la senyera
De la gran fraternitat
I saltem per la drecera
D'una nova humanitat
Lluitarem per la utopia
Tant si volen com si no
Preparant amb alegria
El camí d'un món millor
Hola Ricard un bon poema cantat per Ramon Muns "cant d'utopia"; m'agrada fins a l'extrem de pensar que a qui li canta és a la utopia llibertària (ell ho és); i en una altra estrofa canvia de la bandera negra trepitjada i l'autogestió a la senyera catalana.
ResponEliminaÉs la meva opinió respectant tots els conceptes poètics es barreja l'oli amb l'aigua i això és el que fan alguns poetes ...!
Salut company.
Ja que opinem de poesia escric aquests dos petits poemes amb referència a la història d'un dels grans per a mi i poc reconegut.
LEÓN FELIPE (1884-1968) Poeta del poble, massa poeta per la generació del 98 i del 27, sense estar considerat en cap.
¡Qué pena!
¿Qué pena si este camino fuera de muchísimas leguas
y siempre se repitieran
los mismos pueblos, las mismas ventas,
los mismos rebaños, las mismas recuas!
¡Qué pena si esta vida nuestra tuviera
-esta vida nuestra-
mil años de existencia!
¿Quién la haría hasta el fin llevadera?
¿Quién la soportaría toda sin protesta?
¿Quién lee diez siglos en la Historia y no la cierra
al ver las mismas cosas siempre con distinta fecha?
Los mismos hombres, las mismas guerras,
los mismos tiranos, las mismas cadenas,
los mismos farsantes, las mismas sectas
¡y los mismos, los mismos poetas!
¿Qué pena,
que sea así todo siempre, siempre de la misma manera!
-------------------------------------------------------------------------------
Sé todos los cuentos
Yo no sé muchas cosas, es verdad.
Digo tan sólo lo que he visto.
Y he visto:
Que la cuna del hombre la mecen con cuentos,
que los gritos de angustia del hombre los ahogan
con cuentos,
que el llanto del hombre lo taponan con cuentos,
que los huesos del hombre los entierran con cuentos,
y que el miedo del hombre...
ha inventado todos los cuentos.
Yo no sé muchas cosas, es verdad,
pero me han dormido con todos los cuentos...
y sé todos los cuentos.
Que de la senyera no ho diu si és la catalana igual es refereix al drap negre trepitjat ...!
ResponEliminaRicard, jo no hi crec gaire en la Utopia, amb el teu , ja casi, casi de tots dos, el Avi Manel, com diu ell a vegades en parlem per el bloc. Una utopia és la "concepció imaginària d'una societat ideal"
ResponEliminaPerò hi ha una cosa que si és veritat, però no se si és una utopia o no, per què son coses que és veuen vindre. No un pensament d’alguna cosa que pot ser o no. Faltarà que adaptem les ciutats a una realitat que tot just ara, per culpa de la crisi, de la creixent consciència ecològica i de la data de caducitat dels combustibles fòssils es comença a insinuar. I és més que probable que en uns anys passem dels carrils bici als carrers bici. De la mateixa manera que ara els vehicles de motor tenen carrils d’ús exclusiu, també els usuaris de les dues rodes i sense motor disposaran d’avingudes d’ús exclusiu que els permetran travessar Barcelona, des del Besòs fins al Llobregat, del mar a la muntanya, sense por a ser arrossegats per la marea d’automòbils, furgonetes i motos que espremen el seu motor cada vegada que el semàfor es posa verd.
Amb la bicicleta elèctrica, potser algun dia es farà realitat la societat utòpica que imaginava Marc Augé: “Montar en bicicleta nos devuelve, por un lado, un alma de niño y, a la vez, nos restituye la capacidad de jugar y el sentido de lo real. (…) El mero hecho de que la práctica de la bicicleta proporcione así una dimensión perceptible al sueño de un mundo utópico en el que el placer de vivir sería la prioridad de cada persona y aseguraría el respeto de todos, nos da una razón para abrigar esperanzas. Retorno a la utopía, retorno a lo real, da lo mismo. ¡Arriba las bicicletas, para cambiar la vida! El ciclismo es un humanismo”.
[Per cert, ahir vaig contestar-te al teu post. Les rebut?]
Una abraçada!
Hola Ricard un bon poema cantat per Ramon Muns "cant d'utopia"; m'agrada fins a l'extrem de pensar que a qui li canta és a la utopia llibertària (ell ho és); i en una altra estrofa canvia de la bandera negra trepitjada i l'autogestió a la senyera catalana.
ResponEliminaÉs la meva opinió respectant tots els conceptes poètics es barreja l'oli amb l'aigua i això és el que fan alguns poetes ...!
Això de la senyera se suposa a la catalana que és com es defineix o al drap negre i trepitjat de l'anarquia, que és com s'hauria d'interpretar en el conjunt poètic ...!
Salut company.
Ja que opinem de poesia escric aquests dos petits poemes amb referència a la història d'un dels grans per a mi i poc reconegut.
LEÓN FELIPE (1884-1968) Poeta del poble, massa poeta per la generació del 98 i del 27, sense estar considerat en cap.
¡Qué pena!
¿Qué pena si este camino fuera de muchísimas leguas
y siempre se repitieran
los mismos pueblos, las mismas ventas,
los mismos rebaños, las mismas recuas!
¡Qué pena si esta vida nuestra tuviera
-esta vida nuestra-
mil años de existencia!
¿Quién la haría hasta el fin llevadera?
¿Quién la soportaría toda sin protesta?
¿Quién lee diez siglos en la Historia y no la cierra
al ver las mismas cosas siempre con distinta fecha?
Los mismos hombres, las mismas guerras,
los mismos tiranos, las mismas cadenas,
los mismos farsantes, las mismas sectas
¡y los mismos, los mismos poetas!
¿Qué pena,
que sea así todo siempre, siempre de la misma manera!
-------------------------------------------------------------------------------
Sé todos los cuentos
Yo no sé muchas cosas, es verdad.
Digo tan sólo lo que he visto.
Y he visto:
Que la cuna del hombre la mecen con cuentos,
que los gritos de angustia del hombre los ahogan
con cuentos,
que el llanto del hombre lo taponan con cuentos,
que los huesos del hombre los entierran con cuentos,
y que el miedo del hombre...
ha inventado todos los cuentos.
Yo no sé muchas cosas, es verdad,
pero me han dormido con todos los cuentos...
y sé todos los cuentos.