" Reproduïu aquesta informació , faci- circular pels mitjans al seu
abast : a mà , a màquina , a mimeógrafo , oralment . Envia còpies als teus
amics : nou de cada deu les estaran esperant . Milions volen ser informats . El
terror es basa en la incomunicació . Trenqui l'aïllament . Torneu a sentir la
satisfacció moral d'un acte de llibertat . Derroti el terror . Feu circular
aquesta informació " .
(nota del Autor)
LES 10 TÈCNIQUES DE MANIPULACIÓ
MEDIÀTICA DE NOAM
CHOMSKY
L'estratègia de la distracció
L'element primordial del control
social és la estratègia de la distracció que consisteix a desviar l'atenció del públic dels problemes importants i
dels canvis decidits per les elits polítiques
i econòmiques, mitjançant
la tècnica del diluvi o inundació
de contínues distraccions i d'informacions insignificants.
L'estratègia de la distracció és igualment indispensable per a impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l'àrea de la ciència, l'economia, la psicologia, la
neurobiologia i la cibernètica.
"Mantenir l'Atenció del públic distreta, lluny
dels veritables problemes socials, captivada per
temes sense importància real.
Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat,
sense cap temps per
pensar, de tornada a granja
com els altres animals (cita del text 'Armes silencioses
per a guerres tranquil · les) ".
Crea Problemes y Després
Oferir Solucions.
Aquest mètode també és anomenat "problema-reacció-solució". Es crea un problema, una "situació" prevista per causar certa
reacció en el públic, a fi que
aquest sigui el mandant de les mesures que es
desitja fer acceptar. Per exemple: deixar que es
desenvolupi o s'intensifiqui
la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants,
a fi que el públic sigui el demandant de lleis de
seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat. O també: crear una crisi econòmica per
fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials
i el desmantellament dels serveis públics.
La estratègia de la Gra
dualitat.
Per
fer que s'accepti una mesura
inacceptable, n'hi ha prou aplicar gradualment, a
comptagotes, per anys consecutius. És d'aquesta manera que condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme)
van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990:
Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, atur en massa, salaris que ja
no asseguren ingressos decents, tants canvis
que hagueren provocat una revolució
si haguessin estat aplicades d'una sola vegada.
L'estratègia de diferir.
L'estratègia de diferir.
Una
altra manera de fer acceptar
una decisió impopular és la de presentar-la com
"dolorosa i necessària", obtenint l'acceptació pública,
en el moment, per a una aplicació futura. És més
fàcil acceptar un sacrifici futur que un
sacrifici immediat. Primer,
perquè l'esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el
públic, la massa, té sempre la tendència a
esperar ingènuament que "tot
anirà millorar demà"
i que el sacrifici exigit podrà ser evitat . Això dóna més temps al públic per acostumar-se a la idea del canvi
i d' acceptar-la amb resignació quan arribi el moment.
Dirigir-se al públic com a criatures de
poca edat.
La majoria de la publicitat dirigida al gran públic utilitza discurs ,
arguments , personatges i entonació particularment infantils , moltes vegades
pròxims a la debilitat , com si l'espectador fos una criatura de poca edat o un
deficient mental . Com més s'intenti buscar enganyar a l'espectador , més es
tendeix a adoptar un to infantilizat . Per què? " Si un es dirigeix a
una persona com si ella tingués l'edat de 12 anys o menys , llavors, en raó de
la suggestionabilitat , ella tendirà , amb certa probabilitat , a una resposta
o reacció també desproveïda d'un sentit crític com la d'una persona de 12 anys
o menys d'edat ( veure " Armes Silencioses per a guerres tranquil ·
les" ) " .
Utilitzar l'aspecte emocional molt més
que la reflexió .
Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar un curt
circuit en l'anàlisi racional , i finalment al sentit crític dels individus .
D'altra banda , la utilització del registre emocional permet obrir la porta
d'accés a l'inconscient per a implantar o empeltar idees , desitjos , pors i
temors , compulsions , o induir comportaments.
Mantenir al públic en la ignorància i la
mediocritat .
Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes
utilitzats per al seu control i la seva esclavitud . " La qualitat de
l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobre i
mediocre possible , de manera que la distància de la ignorància que planeja
entre les classes inferiors i les classes socials superiors sigui i romangui
impossible d'assolir per a les classes inferiors ( veure ' Armes silencioses
per a guerres tranquil·les)".
Estimular el públic a ser complaent amb
la mediocritat .
Promoure el públic a creure que és moda el fet de ser estúpid , vulgar i
inculte ......
Reforçar l'auto culpabilitat .
Fer creure a l'individu que és només ell el culpable per la seva pròpia
desgràcia ,per causa de la insuficiència de la seva intel·ligència , de les
seves capacitats , o dels seus esforços . Així, en lloc de rebel · lar contra
el sistema econòmic, l'individu s’auto desvalguda i es culpa , el que genera
un estat depressiu , un dels efectes és la inhibició de la seva acció . I ,
sense acció , no hi ha revolució!
Conèixer als individus millor del que
ells mateixos es coneixen.
En el transcurs dels últims 50 anys , els avenços accelerats de la ciència
han generat una creixent bretxa entre els coneixements del públic i aquells
posseïts i utilitzats per les elits dominants . Gràcies a la biologia , la
neurobiologia i la psicologia aplicada , el "sistema " ha gaudit d'un
coneixement avançat de l'ésser humà,tant de forma física compsicològicament
. El sistema ha aconseguit conèixer millor a l'individu comú del que ell es
coneix a si mateix . Això significa que, en la majoria dels casos , el sistema
exerceix un control major i un gran poder sobre els individus , més gran que el
dels individus sobre si mateixos .
Biografia del Autor :
Avram Noam Chomsky (Filadelfia, Estados Unidos, 7 de diciembre de 1928) es un lingüista, filósofo y activista estadounidense. Es profesor emérito de Lingüística en el Instituto Tecnológico de Massachusetts (MIT) y una de las figuras más destacadas de la lingüística del siglo XX, gracias a sus trabajos en teoría lingüística y ciencia cognitiva. Es, asimismo, reconocido por su activismo político, caracterizado por una fuerte crítica del capitalismo contemporáneo y de la política exterior de los Estados Unidos. Se ha definido políticamente a sí mismo como un anarquista o socialista libertario. Ha sido señalado por el New York Times como "el más importante de los pensadores contemporáneos".
