LES 10 TÈCNIQUES DE MANIPULACIÓ MEDIÀTICA DE NOAM CHOMSKY

" Reproduïu aquesta informació , faci- circular pels mitjans al seu abast : a mà , a màquina , a mimeógrafo , oralment . Envia còpies als teus amics : nou de cada deu les estaran esperant . Milions volen ser informats . El terror es basa en la incomunicació . Trenqui l'aïllament . Torneu a sentir la satisfacció moral d'un acte de llibertat . Derroti el terror . Feu circular aquesta informació " .

(nota del Autor)

LES 10 TÈCNIQUES DE MANIPULACIÓ MEDIÀTICA DE NOAM CHOMSKY

L'estratègia de la distracció

L'element primordial del control social és la estratègia de la distracció que consisteix a desviar l'atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d'informacions insignificants. L'estratègia de la distracció és igualment indispensable per a impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l'àrea de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. "Mantenir l'Atenció del públic distreta, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per pensar, de tornada a granja com els altres animals (cita del text 'Armes silencioses per a guerres tranquil · les) ".

Crea Problemes y Després Oferir Solucions.

Aquest mètode també és anomenat "problema-reacció-solució". Es crea un problema, una "situació" prevista per causar certa reacció en el públic, a fi que aquest sigui el mandant de les mesures que es desitja fer acceptar. Per exemple: deixar que es desenvolupi o s'intensifiqui la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, a fi que el públic sigui el demandant de lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat. O també: crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.

La estratègia de la Gra dualitat.

Per fer que s'accepti una mesura inacceptable, n'hi ha prou aplicar gradualment, a comptagotes, per anys consecutius. És d'aquesta manera que condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, atur en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents, tants canvis que hagueren provocat una revolució si haguessin estat aplicades d'una sola vegada.

L'estratègia de diferir.

Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com "dolorosa i necessària", obtenint l'acceptació pública, en el moment, per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l'esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que "tot anirà millorar demà" i que el sacrifici exigit podrà ser evitat . Això dóna més temps al públic per acostumar-se a la idea del canvi i d' acceptar-la amb resignació quan arribi el moment.

Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat.

La majoria de la publicitat dirigida al gran públic utilitza discurs , arguments , personatges i entonació particularment infantils , moltes vegades pròxims a la debilitat , com si l'espectador fos una criatura de poca edat o un deficient mental . Com més s'intenti buscar enganyar a l'espectador , més es tendeix a adoptar un to infantilizat . Per què? " Si un es dirigeix ​​a una persona com si ella tingués l'edat de 12 anys o menys , llavors, en raó de la suggestionabilitat , ella tendirà , amb certa probabilitat , a una resposta o reacció també desproveïda d'un sentit crític com la d'una persona de 12 anys o menys d'edat ( veure " Armes Silencioses per a guerres tranquil · les" ) " .

Utilitzar l'aspecte emocional molt més que la reflexió .

Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar un curt circuit en l'anàlisi racional , i finalment al sentit crític dels individus . D'altra banda , la utilització del registre emocional permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per a implantar o empeltar idees , desitjos , pors i temors , compulsions , o induir comportaments.

Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat .

Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i la seva esclavitud . " La qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobre i mediocre possible , de manera que la distància de la ignorància que planeja entre les classes inferiors i les classes socials superiors sigui i romangui impossible d'assolir per a les classes inferiors ( veure ' Armes silencioses per a guerres tranquil·les)".

Estimular el públic a ser complaent amb la mediocritat .

Promoure el públic a creure que és moda el fet de ser estúpid , vulgar i inculte ......

Reforçar l'auto culpabilitat .

Fer creure a l'individu que és només ell el culpable per la seva pròpia desgràcia ,per causa de la insuficiència de la seva intel·ligència , de les seves capacitats , o dels seus esforços . Així, en lloc de rebel · lar contra el sistema econòmic, l'individu s’auto desvalguda i es culpa , el que genera un estat depressiu , un dels efectes és la inhibició de la seva acció . I , sense acció , no hi ha revolució!

Conèixer als individus millor del que ells mateixos es coneixen.

En el transcurs dels últims 50 anys , els avenços accelerats de la ciència han generat una creixent bretxa entre els coneixements del públic i aquells posseïts i utilitzats per les elits dominants . Gràcies a la biologia , la neurobiologia i la psicologia aplicada , el "sistema " ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà,tant de forma física compsicològicament . El sistema ha aconseguit conèixer millor a l'individu comú del que ell es coneix a si mateix . Això significa que, en la majoria dels casos , el sistema exerceix un control major i un gran poder sobre els individus , més gran que el dels individus sobre si mateixos .

Biografia del Autor :

Avram Noam Chomsky (Filadelfia, Estados Unidos, 7 de diciembre de 1928) es un lingüista, filósofo y activista estadounidense. Es profesor emérito de Lingüística en el Instituto Tecnológico de Massachusetts (MIT) y una de las figuras más destacadas de la lingüística del siglo XX, gracias a sus trabajos en teoría lingüística y ciencia cognitiva. Es, asimismo, reconocido por su activismo político, caracterizado por una fuerte crítica del capitalismo contemporáneo y de la política exterior de los Estados Unidos. Se ha definido políticamente a sí mismo como un anarquista o socialista libertario. Ha sido señalado por el New York Times como "el más importante de los pensadores contemporáneos".

Cant d´utopia

 

Ramón Muns

 

Lluitarem per la utopia

Tant si volen com si no
No acceptem la jerarquia
Dels que imposen la opressió

Caminem doncs dia a dia
Sense fer-nos por el camí
Treballant amb alegria
Obtindrem el noble fi

No volem martells ni fletxes
Que ens arrenquin el pensar
Volem llum per les escletxes
D'un món trist que hem de canviar

I tots junts germans de terra
Germans de cor i de cervell
No demanem pas la guerra
Però si n'hi ha serem fusell

Per la vida llibertària
D'una nova societat
Alçarem amb mà unitària
El drap negre trepitjat

Lluitarem per la rosada
D'un nou món lliure i valent
On la por serà esborrada
i viurà feliç la gent
On l'amor serà esperança
i no una formalitat
per oblidar la recança
de no viure en llibertat

No volem líders ni guies
Ni consells de direcció
No volem misèria i pàries
Lluitem per l'autogestió

En els pobles i les viles
Ja se sent un gran clamor
S'estan eixamplant les files
Que lluiten contra la por
Aixequem doncs la senyera
De la gran fraternitat
I saltem per la drecera
D'una nova humanitat

Lluitarem per la utopia
Tant si volen com si no
Preparant amb alegria
El camí d'un món millor

Catalunya i l´UE

Opinions de tota mena sobre el destí de Catalunya dintre la UE, si es proclames l' Independència, es diu-ant que no poden ser membres de la mateixa............. ¿hi?, amb els moments de la fortalesa de la crisi, ¿quantes vegades ...es va discutir si seria millor per Espanya estar fora de la UE? .

Tothom a donat la seva opinió,la UE, que si, que no, però pot ser....?, des d'Espanya, res de res, impossible, de Catalunya, cap problema, cap impediment...........

És imprescindible ser soci de la UE?, com es demostra amb les referències que a continuació refereixo, sembla que no. Catalunya pertany l'Espai econòmic europeu, els treballadors de Catalunya, per exemple, serien admesos en igualtat de condicions que els correspon-dens els socis comunitaris.

 

Exemples:

 

Islandia, Liechtenstein, Suiza, Turquía,.

Encara que aquests països no estan a la UE, pertanyen a l'Espai Econòmic Europeu i, per això, els seus treballadors són admesos en igualtat de condicions amb els ciutadans de la UE.

Els treballadors de determinats països de la UE poden ser objecte de restriccions temporals a Islàndia, Liechtenstein i Noruega. Aquests països són: Bulgària i Romania.

Els ciutadans d'aquests països que treballin de forma legal a la Unió Europea tenen dret a les mateixes condicions laborals que els ciutadans del país d'acollida. Es tracta dels següents països:

• Argelia, Marruecos,Túnez,Rusia, Albania, Croacia, Antigua República Yugoslava de Macedonia, Montenegro, Andorra, San Marino i 79 Estados de África, del Caribe y del Pacífico.

En relació al comerç, "Segons la Secretaria d'Estat de Comerç en base a les dades del Departament de Duanes i Impostos Especials de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària, les exportacions catalanes de mercaderies han registrat el valor de 29.234,59 milions d'euros, amb un avanç del 0,33% respecte a les del mateix període de 2012. Les vendes a l'exterior de Catalunya representen el 24,62% ​​del total exportat per Espanya". Bé evident-ment, aquestes xifres són importants per donar-se conta que Catalunya no tindria cap problema, sagú que es podria matisa alguns aspectes, com per exemple el gasto de les importacions, però davant d'aquesta informació, ¿qui no pot afirma que el problema seria per Espanya?.

 

 

Según el " Informe trimestral sobre el comercio interregional en España de C-intereg" ,  La conclusió final és que els indicadors apunten a una demanda interna amb retrosses i en relació a Catalunya amb el mercat interior, clarament negativa i amb el mateix signa general de clar retrosses.

Mirem uns exemples d'inversions a Catalunya des de l'exterior, e inversions a l'exterior:

.-Fujitsu crea el centre europeu del negoci de caixers a Barcelona, inversió de 3 Milions d '€.
.-Tamesol produirà panels per un parc solar a Alemania.
.-Torrons Vicenç compra las firmes xocolates Jolonch y Torrons Viar . L'Empresa, te botigues franquícies en la Xina i en Rússia, i que ha sumat a les botigues al resto d'Europa,Estats Unist y Canadà i espera ampliar Llatinoamericà.
.-Més de 300 ciutats de tot el món participen en el Smart City Expo World Congress, que se celebra des d'ahir fins demà en la Fira de Barcelona
.-Bayer administrara el àrea sud-americana des de Barcelona
.-Puig firma la llicencia global per desar rollar las fragàncies de Benetton.És una mostra de la situació de Catalunya i que, al meu entendre, deixa bastant clar que una Catalunya independent pot sortí per si sola de la crisi, sumem els impostos, l'aportació al govern per la solidaritat, etc. Etc., "si podem ¡¡¡¡".

 

Totes aquestes qüestions són per què Catalunya sense ser soci, pot tindre relacions comercials amb l'UE, en la web oficial de la Comunitat és troben tota mena de convenis i tipus de relacions amb els estats "no" membres, com Kosovo, que manté un diàleg estable amb la UE en matèria d'innovació, mercat interior, bona Governança, agricultura, economia i infraestructures, entre altres acords que finalitzaran amb la adhesió com soci de la UE.

 

Catalunya aquest camí ja el te fet l'únic impediment és la política de la "España grande y Libre", que sense reconeixen la independència de Kosovo, aquesta será membre de la UE i Catalunya com Nació independent i republicana, també seguís el mateix camí, si els ciutadans així ho expressen.

És evident que Espanya esta des de fa tems fen boicot els articles Catalans, però no Europa ni el resta del mon, quina es la diferència? 1a.- els productes, els empresaris i la mà d'obra té una qualitat que no es pot ignorar i 2a.- som grans consumidors i apreciem la qualitat,”feina no faltés”. El que pregunto és ¿que serà d'Espanya? Això sí que preocupa els polítics espanyols, i als ciutadans Espanyols? ¡no!, estan tan convençuts de la “verborrea” dels polítics del Nacionalisme Espanyol, que els importa “mes que res” Catalunya, la ignorància és tan profunda que hi ha qui diu “que se marchen, así no nos robaran más”, que important fora que aquestos incrèduls votessin amb el referèndum.

 

Qui ignora la llibertat de opina, preguntar ó pensa, es que és ún INUTIL.

 

Badalona 21/11/2013

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

http://www.comercio.mineco.gob.es/es-ES/comercio-exterior/politica-comercial/relaciones-bilaterales-

www.comercio.mineco.gob.es

 

 

La violación de la Constitución por los Penes del Nacionalismo Español.

 

La retorica en la que el Gobierno del Señor Rajoy se ha enrocado en la posición de mostrar que la Constitución como ley marco para la convivencia y el estado democrático, corresponde a una hipocresía insultante para la gente que en su personalidad contiene el saber de la opinión, el conocimiento y la certeza que no “somos”, me incluyo, imbéciles ni ignorantes para ver como se miente y se engaña a la gente débil de pensamiento y machacada por la idea de que Cataluña y los Catalanes somos incapaces de entender cuál es el objetivo del gobierno y de la Constitución, de su partido y de los ultra Nacionalistas Españoles, porque si señor Aznar, la culpa es del Nacionalismo, pero no del Catalán, Vasco y si me apura el Gallego, la culpa es del nacionalismo arcaico y anclado en las raíces del la España,Grande y Libre....... Ordeno y Mando.

El Gobierno es el único que esta corrompiendo y des-legitimando la Ley Orgánica de la Constitución, y del Estatuto de Cataluña, en nuestro caso, el que me interesa denunciar. Cuáles son las razones las apunto a continuación.

1. Articulo 39. Protección a la Familia y a la infancia
2. Articulo 40.1 Pleno Empleo
3. Articulo 41. Seguridad Social.
4. Articulo 43. Protección de la Salud
5. Articulo 47. Derecho a la Vivienda. Utilización del Suelo.
6. Articulo 49. Atención a los disminuidos Físicos.
7. Articulo 50. Tercera Edad.

Todos estos artículos han sido vulnerados (Transgredir, quebrantar, violar una ley o precepto), con el pretexto de la crisis y la situación financiera, estos derechos fundamentales de los ciudadanos y que la Constitución, si, esa que constantemente mana de las bocas del Gobierno y todo su entorno cuando se refieren a Cataluña y su derecho a definir su futuro, la Nación Española patria común e indivisible, a destruido cientos de miles de familias, algunas a la miseria más despiadada que representa buscar en los contenedores restos de comida, ropa y chatarra para vender y conseguir unos euros para subsistir y bordear la delincuencia, en supermercados, trabajos “en negro”, lo que para el PP, es la caja “B”, con la diferencia que estos no pagaran y el resto, la Justicia, esa que debe ser para todos iguales, condenara con el apoyo de la prensa y radio ultra derecha afines al PP., al que con esos actos pretende conseguir vivir con algo de dignidad, algo que los poderes públicos han olvidado el porque fueron elegidos.

Esta es la Constitución que predica el Gobierno y los Socialistas, que solo modifican cuando la Sra. Merkel o los mercados se lo exigen, con nocturnidad y alevosía (Traición, perfidia).

Pero el causante de todo ello ha sido “La gran reforma Bancaria o Financiera”, esta ha necesitado 61.000 millones de euros, según el Sr. Guindos “El ministro de Economía defiende que la inyección de 61.000 millones al sistema financiero era la solución "menos mala", para que entendamos esta cifra, el presupuesto General para el 2014 es de 63.000 millones de euros en cifras redondas, o sea que la reforma ha costado el presupuesto de un año, casi, y que se ha solucionado, cargarse las Cajas de ahorros y mantener BANKIA,este, el fracaso más grande de la historia , solo para que Madrid tuviera la primera entidad Financiera de España. Todo ello, ademas del coste, ha servido para que,directivos con pensiones, retribuciones y mangoneo ampliaran su fuga de capital en cuentas “externas”, están en su casa, tan tranquilos “como una mierda al Sol”, que ni en Alemania (dueña y señora de la UE), no se lo creen, o si, pienso yo.

Quien ha pagado el Pato, como se dice en cualquier coloquio en la barra del bar, dado que no hay otro lugar donde pasar el tiempo, pues todos aquellos artículos referidos de la Constitución que se supone deberían ser derechos fundamentales dado que los deberes ya los pagamos con sangre, sudor(poca) y lagrimas (más de lo que nos corresponde) y el bienestar de las familias, perdidas entre impuestos, facturas, Hipotecas y con la imagen de aquellos que deberían cumplir con lo que juraron o prometieron ante sus símbolos religiosos o de ética y moral, se recrean en su tribuna exhibiendo su poder sin que su estado financiero sufra en lo mas mínimo.

Amigos, esta es la Constitución, ley Orgánica (El artículo 81.1 de la Constitución establece: "Son leyes orgánicas las relativas al desarrollo de los derechos fundamentales y de las libertades públicas, las que aprueben los Estatutos de Autonomía y el régimen electoral general y las demás previstas en la Constitución"), que el Gobierno del Señor Rajoy y su entorno, nos repite día a día a Cataluña y a los Catalanes ante el deseo de consultar y obtener el SI o el NO, ante la solicitud de conseguir la Independencia como Nación y evidentemente fuera de España.

Este es el Gobiernos que nos dice que “todos” tenemos que arrimar el hombro……. Menos el Gobierno, la “clase” política, los empresarios (IBEX 35), la Iglesia, Las jerarquías de la Justicia y alguno más que se me escapa, quizás los sindicatos reyes de ERES, no es un dios Egipcio, son Expedientes de Regulación de Empleo, de los que se forran y viven como Dios, si existe, o como casi, Onásis (fue el magnate griego más famoso de la industria naviera del siglo XX y el hombre más rico del mundo en su época), no por lo de rico, más bien porque vivía como Dios, si existe, otra vez, refiriéndome a la jerarquía de los sindicatos no a los pobres afiliados, pocos, pero algunos son.

Estas son la miserias que los ciudadanos debemos afrontar por la incapacidad de pocos que afectan a muchos, más o menos lo que dijo Churchill, pero con otro significado, (Sir Winston Leonard Spencer-Churchill, fue un político y estadista británico, conocido por su liderazgo del Reino Unido durante la Segunda Guerra Mundial).

Los ciudadanos de España no volverán a ser los mismos, nos han colocado en un túnel del tiempo, han formateado nuestro presente y futuro, para enviarnos a los años 70, para empezar de nuevo donde volverán a manipularnos hasta otra nueva burbuja ó crisis financiera y convertirnos en parias del paro, la miseria, las enfermedades y hundidos en el mas absoluto analfabetismo, objetivos de la Derecha y del capitalismo donde solo impera los beneficios que aumenten sus cuentas corrientes, su poder, y vuelta a empezar................ y el final ?.

Badalona 17/10/2013

Els anti sistema capitalistas

 

 

 

Hem vist com en totes les reunions que els països més rics del món han mantingut en diferents llocs del món, en el seu entorn se'ls protegia amb muralles de policies, amb equipaments de seguretat que ni la menor mota de pols seria capaç de penetrar en els cossos dels elements protectors, amb gasos lacrimògens, intimidació a les seves lideris amb amenaces, mentre els manifestants antisistema o antiglobalització, protestaven i denunciaven la malversació dels diners en profit dels seus beneficis, la policia, aquest exercito privat del capitalisme, els tractaven com criminals i fins i tot els mataven, mentre, els mandataris bé alimentats, en ostentós i acomodats hotels i sales de palaus, es repartien el pastís del capitalisme.

Mentres creien, els caps d'estats rics, que ells dominaven la situació, que les seves lleis eren els manaments del control del poder i nosaltres la gent, confiats que això era així, qui podrà més que un govern?, ens preguntàvem, i ara arriba la crisi del capitalisme, que evidencia que aquests no eren el que suposàvem. Ens han enganyat, la nostra ignorància ens a fet insensibles en donar-nos conta en que estava passant en el nostre entorn, ells, els poders públics son culpables per perjurí al jurar o prometre que defensarien els interessos dels ciutadans del món, ells han estat mirant cap a altre costat, i per això els converteixen en còmplices de la major estafa realitzada en el planeta Terra. Van crear un sistema econòmic basat en la propietat privada i on predomina el capital sobre el treball amb l'únic propòsit d'aconseguir el màxim de beneficis, i que, emparant-se en la democràcia, han dut a la ruïna al propi sistema i ferint de gravetat a la mateixa democràcia, tots crèiem que podria proporcionar estabilitat entre el capitalisme i el treball.
 

Confiàvem en ella i dipositem els nostres petits estalvis, producte del nostre treball i la il·lusió a millorar les condicions de vida, ara, més gent s’afegiran als que ja patien misèria i fam, ara mes, centenars de milers de persones en el món, sinó milions, en el sofriment i la caritat, com nòmades de la nit i de carrer en carrer buscaran per trobant la seva subsistència entre els contenidors de les escombraries les restes que els mercaders de les finances deixaran farts de menjar o beure a l'excés del que el cos necessita.

Ells, els governs, han estat la tapadora perquè el capitalisme monopolitzés el poder, concedien tot allò que uns quants, fent xantatge, demanaven, exigint l'acomiadament lliure, ajudes per als seus negocis, reducció d'impostos, alliberament del mercat, mentre se'ls permetia l'explotació de menors, de la immigració, guerres preventives, la destrucció d'aquest planeta, la fam i la misèria de tanta gent, la mort de milers de nens al dia, malalties sense tractament per falta de medicaments, prevalent els interessos de les laboratoris farmacèutics, mentra els beneficis del capitalisme augmentaven any rere any i els seus patrimonis es manifestaven en rànquings per a veure qui era el més ric.

Avui tornem a ser els perdedors, moltes famílies seran ¡¡ tirades !! a l'atur, com els cristians als lleons, i no van a tenir prorrogues en les seves hipoteques, ni ajudes de l'estat ni ajornaments.

Ens escometran imprevistos impossibles d'arribar, però ells si, el capitalisme tindrà la seva ajuda, els bancs, les empreses, que ara incideixen sense rubor als acomiadaments massius al·legant perdudes, on estan els beneficis de tots aquests anys, on han anat a parar les ajudes dels governs, quantes empreses han estat espoliades pels seus directius incrementant les seves retribucions.

La seva resposta, l'acomiadament, la part més senzilla, enviar al carrer als treballadors abans de reduir els seus beneficis, resposta immediata del capitalisme, pensar en solucions?, no, utilitzar noves formules d'estratègia?, no, investigació i desenvolupament?, tampoc, tractar superar la crisi amb dialogo?, no, la seva única idea és que quan els beneficis disminueixen, busquem altres llocs on poder seguir explotant a la gent.

Disposar d'una sèrie d'empreses o sucursals? itinerants?, aprofitant-se dels governs que amb la condició de mantenir el seu poder, venen als seus conciutadans i fins la seva consciència per aconseguir que la multinacional s'instal·lin en la seva casa, i si això no té èxit, a l’ imperialisme capitalista sempre les queda, la guerra preventiva, els cops d'estat, el terrorisme, i per a això, el millor remei! la salvació, la indústria armamentista, sempre hi ha un lloc on s'hagi de defensar la democràcia!!!.., mentides.

L'explotació a la immigració com em vist en el sector de serveis, el turisme o en la construcció a Espanya, han proporcionat suculents beneficis aquets sectors, mentre la mà d'obra s'abaratia amb la immigració, els pisos pujaven a quotes mai vistes, i a tot això se sumaven a la gran especulació els bancs i caixes obrint les seves portes als clients oferint a la carta tot allò que els proporcionés els suculents beneficis que durant els últims deu anys hem pogut veure com es lucra ban exhibint els seus grans beneficis del 30, 40 i 50% anual, any rere any permetent l'endeutament de la gent,sabent que tard o d'hora tot això es desplomaria com un castell de naips.

Mentre els treballadors morien en accidents mortals, quants empresaris o directors de consells d'administració estan en la presó, quants d'aquests per contaminació en tots els seus aspectes, estan en la presó, qui és el delinqüent?, el que va a 90 quilòmetres a l'hora, superant els 80 per a combatre la contaminació, nosaltres si hem de pagar, ells no, si se sanciona se sanciona l'empresa, però no al president del consell o a l'empresari amo d'empresa, qui paga sempre és la S.A., menys ells.

Ens maten, i no obstant som els culpables de tot, mentre el capitalisme instal·lat en el seu “costat fosc” és rentant les mans, plenes d'escombraries, el govern, ingressa a les seves contes, milions d'euros per sanejar aquestes. L´ Empreses, els Bancs i Caixes, son conscient que els préstecs que el estat a donat, degut a la seva burocràcia, no té la capacitat per a controlar on van els diners, com no sap on estan els diners “escombraries”.

Sense pretendre passar-me de llest, potser si ho endevinaria, han escoltat parlar Vostès, d'alguna cosa que es diu paradisos fiscals?,. Entre hamaques, palmeres, sol i bona companyia i còctels en la mà, lluny del poder fiscal, aquí està els diners nomenats “negre”, perquè no s'acaba d'una vegada per sempre amb els cridats paradisos fiscals, que interessos tenen el governs en no fer-lo, perquè no es reuneixen tots per a acabar amb aquests, això seria productiu per a tots, però qui no actua, alguna cosa haurà d'ocultar, són preguntes que jo no és contestar però segur que hi ha més d'un que té aquestes respostes.

I mentre els antisistema, els de debò, els quals es duen els ¡cops!, de la lluita en el carrer, pateixen la repressió violenta dels exèrcits policials privats del poder, ens han estat dient-nos durant tot aquest temps el que estava passant, de tantes i tants dones i homes que ens han contat la realitat, ens han estat enviant missatges continus del que ocorria amb el capitalisme i els seus promotors, Metges sense Fronteres, Amnistia Internacional, Greenpeace, etc. etc., l'últim exemple, amb el 1% dels diners que els EUA I l'O.I., injectaran a les ONG´s, es podria pal·liar en gran mida la fam en el món.

Seguiran cavalcant els quatre genets de l'Apocalipsi,? La Guerra, la fam, la malaltia i la mort, expandint les plagues a tota la humanitat?, els seus noms inscrits en els consells d'administració d'empreses, bancs i clubs privats, i sobretot els responsables de les cavalleries de l’ imperialisme Americà i Europeu, els governs, netejant els excrements del capitalisme mentre això els permeti mantenir la seva quota de poder, tornaran a tancar els ulls o giraran el cap capa altre lloc, sense consciència, sense respecte, amb maldat, amb escarn tornaran flagel·lar les esquenes de la gent humil, tornant a un renaixement de l'esclavitud, ara sense importar el color, creences o procedència.

El teló de la comèdia torna a aixecar-se, l'obra seguirà mantenint el mateix guió, solament, amb els retocs necessaris per alleugerir i així reduir al mínim les perdudes del primer acte de la comèdia, els actors segueixen sent els mateixos.

24 de Octubre del 2009

ricard