6ª Opinió. Els Professionals de la Política.

Com viure de la política

Durant un any i escacs, baix passar l’experiència de ficar-me en la política, evidentment de base, ¿com vaig arribar? pues, una cosa et porta altre, de col·laborar al institut on les meves filles estudiaven a Badalona, passant per l´AMPA, per la Coordinadora de Ensenyament del Barcelonès Nort, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adria, per l´ associació de AMPAS de Badalona com a Vicepresident, carrac que baix dura poc, circumstancies que obviaré explicar, i tot aquets currículum casí era impossible que no arribes a la política.

Durant aquest tems baix tractar amb professionals de la política, secundaris y descafeïnats que l’únic objectiu era buscar-se la vida per viure de la política i tinc que dir que vista la experiència, aquest son els que triomfant, com va dir Zaplana en certa ocasió “Yo estoy en la política para forrarme”, aquest es el motiu dels “descafeïnats” referits anteriorment. Jo tinc que dir, que baix adonar per que vaig donar-me conte no tenia els suficients “budells ni estomac” per estar a la política i aquest fora el motiu que en va portar a la decisió de plegar, paro abans baix passar per unes eleccions Municipals, penjar cartells, repartir propaganda, fe pancartes, reunions fins altes hores de la matinada, fotos per els bolletins de programes, i al final per obtindre un fracàs amb la disculpa que eren les primeres que participàvem, un partit nou, una coalició de diverses ideologies, Socialista, Comunista, Eco socialista, Republicana, Feminista, Laïcista i Catalanista, cada una de elles representada per, Partit Comunista de Catalunya (PCC), Partit Socialista Unificat de Catalunya – viu (PSUC-viu), Partit d’acció Socialista de Catalunya (PASOC), Col·lectiu per una Esquerra Alternativa, Partit Obre Revolucionari (POR), organització Juvenil de EUiA  y afiliats Internacionalment al Partit de l’esquerra Europea Anticapitalista.

Amb tota aquesta organització el resultat de les Municipals de 1999 va ser de “0” regidors amb 4700 vots a Badalona.

Ara comprenc quan la meva mare m'explicava el perquè es va perdre la guerra civil, perquè la república va perdre la guerra, ella afirmava "massas banderes", i tenia tota la raó.

No es pot fer una  campanya dient lo que la gent vol sentir i desprès com si res, una vegada fracassat,  improvisar un discurs on la culpa es dels altres i demana tems per oferir..............mes mentides i assegurar-te la continuïtat en la poltrona del poder, per que al fi es el objectiu  aconseguir.    

L'exercici del poder polític i governamental, comporta la gestió de processos de mobilització i canvi social, realitzar diagnòstic sobre les interaccions entre nacions, participar en el planejament, implementació i avaluació de campanyes polítiques, interpretar i avaluar missatges i discursos d'índole polític i la seva elaboració; la producció de normes referides a les estructures, procediments i processos a través dels quals s'arriba a les decisions polítiques, requereix un coneixement, una sensibilitat que comporta lo que abans, amb el tems dels nostres avis es deia “vocació i compromís ideològic” a mes de una vocació pública de servir a la gent i sobre tot tindre un líder amb capacitat per gestionar tota aquesta Organització, fet impossible per moltes raons i ara, desprès de dos tripartits Governant Catalunya, ara al 2010 em vist el resultat.

(193

Tota aquesta introducció, el currículum personal i la intenció per par meva de definir un polític Professional es queda en res, no existeix aquest ser, potser que trobem similars mirant endarrere, mol endarrere, pot ser en la república, ó al,  cinema que en la seva ficció ens mostra aquest polític idealista i honrat que lluita en la defensa dels més dèbils utilitzant ell poder de la paraula i en contra dels que el volen callar, " Cavaller sense espasa" de 1939 i protagonitzada per James Stewart, pel·lícula de Frank Capra. James Stewart, el seu paper representa un idealista senador de Wisconsin, que ha d'enfrontar a Washington a polítics i financers sense escrúpols.

  

Quant mirem el congres dels Diputats Espanyol ó el de Catalunya, de les comunitats autònomes, de la ONU i la UE., tots els bancs plens de senyors diputats, un pensa i dubtar de que tots tinguin feina i es simple donar-se conta que sempre parlen el mateixos i quant son comissions importa’ns, sempre estan el mateixos, si preguntes si això es així, la resposta es que niant moltes comissions, mentida, la meva opinió es que un tant per cent de la majoria dels diputats de tots el partits, molts d'ells sol estan per alçar la mà en els moments que es requereix votar, al moment que el portaveu de cada partit aixeca la ma indican amb una senyal el sentit del vot, i tots, siguin a favor ó no segueixen la ordre, si tenen altre perspectiva de vot no son lliures per manifestar-ho, en el PSOE, sa donat el cas en manifestacions fora de hemicicle i sense micròfons, per tindre una rels cristianes, no estar a favor de la llei del avortament i tindre que votar que sí, en altres partits passarà el mateix.

El vot en blanc ó el abstencionisme tindria que castigar els partits, amb sallents buits, es curiós que sigui el tan per cent que sigui de quests resultat, sempre el Parlament estarà el cent per cent ocupat i es que el que es va “inventar” el sistema de D'Hondt, formula per repartir els escons, un tal senyor Victor D’Hondt, evidentment, aquest era el principal objectiu i diguem de forma col·loquial, “que la va Clavar”.

Ells, aquesta “classe” política que estan en un proses de clara decadència per la seva ineptitud, nomes lis queda un punt de intel·ligència per estar tots d’acord en les seves retribucions per exemple a Espanya: 

·         El de un diputad 3.996 poden arribar am les dietes i al tres prebendes a 6.500 €/mes.

·         El President Z.P. es de 91.900 €

·         María Teresa Fernández de la Vega, Elena Salgado i Manuel Chaves un sou anual de 86.454,36 €

·         Ministres el sou es  fixa en 81.155,04 €

·         Secretaris de Estado i alts carracs de 73.692 €

·         Subsecretaris i assimilats guanyaran 64.606 €

·         President del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem 146.000 €.

·         Vocals del CGPJ cobraran 124.721,70 €

·         Membres del Tribunal Constitucional cobraran entre 125.507,58 i 138.114.06 €

·         President del Tribunal de Contes 125.086,92 €

Amb aquesta qüestió tots estan d’acord, govern i oposició, uns i els altres saben que acabaran cobrant lo mateix ó incrementat quant el governen perdin les eleccions i l’oposició guanyi.

Però anem a les avantatges de se polític a Espanya, exemples:

·         Que els polítics es pugin les seves retribucions en el percentatge que els vingui de gust, (sempre per unanimitat, per descomptat i a l'inici de la legislatura)

·         Que un ciutadà hagi de cotitzar 35 anys per percebre una jubilació i als diputats els basti amb set i els membres del govern per cobrar la pensió màxima solament necessitin jurar el càrrec

·         Que els diputats siguin els únics treballadors (?) d'aquest país que estan exempts de tributar un terç del seu sou de l'IRPF

·         Que els ingents diners destinats a sostenir els partits aprovat pels mateixos polítics que viuen d'ells

·         Indecent és el cost que representen als ciutadans els seus menjars, cotxes oficials, xofers, viatges sempre en gran classe i targetes de crèdit.

·         Indecent és que ex ministres, ex secretaris d'estat i alts càrrecs de la política quan cessen són els únics ciutadans d'aquest país que poden legalment percebre dos salaris de l'erari públic

I mes si aquestes llistes l’ampliem els Presidents de les Autonomies, Consellers, alcaldes, presidents de diputacions, etc. etc., aquesta es la única realitat que am ells importa i el ciutadans com a borregos al escorxador .

Aquestes dades les podeu prendre en serio ó no, potser variaran, en tot cas nomes tenim que buscar els Bolletí Oficial del Estat  nº4 del Dimarts 5 de Gener del 2010, Sec.I pag. 700 i 701, però des de la 700 a la 721 es pot consultar els ingressos de tot el funcionariat del Estat.

Això es la principal defensa de la Democràcia que interessa els politics, això es el que esta maltracten el únic sistema que ens dona la possibilitat de tindre llibertat, dignitat i el pensament lliure, i ells s’estan carregant lo que els nostres avis, pares i germans van lluitar per defendre aquests ideals i que amb la actitud del politics d’ara,  esta renaixent amb força al món la desconfiança en el sistema, i la intolerància i una profunda actitud de totalitarisme de politiques de la dreta radical que esta fent lloc al cap de mols ciutadans que se estan donant conta de la debilitat de una democràcia que té el cap aixafat en el fang de la hipocresia, la mentirà i la ancià de poder, no te capacitat per aixecar-se.

Es fàcil de donar-se conta en quina opinió es tenen els politics, la seva actitud quant passant de Governar i perdre unes eleccions a ser l’oposició, de cop i volta resulta que tenen la solució per tot allò que el partit guanyador proposa per realitzar, i no es donant conte ó potser si, que la gent es pregunta ¿pues si tenien la solució, per que  no o van realitzar quant governaven ?, ó les polítiques de que quant estan pròximes les eleccions Municipals, els barris s’omplen d’obres i de donar solució a reivindicacions que els veïns sant passat quatre anys reclamant, es indigne tindre una classe política com la que estem petin en aquest país, tant a Espanya com a Catalunya.

Però ells, tots ells, es igual de la ma que sigui, tot està lligat i ven lligat, la propaganda de que el sistema funciona, que les institucions públiques funcionen..............paraules i mes paraules, al carrer tots sabem com funciona el sistema................ i es que “ ¡no funciona ! “ .

5ª Opinió. El Foc de Horta de Sant Joan

La ignorància d'una comissió política.

En el Foc d'Horta de Sant Joan van morir 5 bombers del GRAF (Grup de Reforç en Actuacions Forestals) de Lleida, aquesta tragèdia va comportar una sèrie d'accions tan socials com, sobre tot, polítiques que van omplir d’articles, centenars de pagines en la premsa, sobre tot, a Catalunya, col·loquis, reportatges, TV, Radio, entrevistes i el mes impacta’m, per a mi, la comissió del parlament de Catalunya per esbrinar que és el que va passar en aquest tràgic accident.

Sempre, es la meva opinió, i endavant de tot el respecta per les famílies dels bombers morts, però una sèrie de pessigolles al meu estomac ma tingut des de l’endemà del accident que en feia pensar que aquest accident portaria cua, potser que algú pensi, que es fàcil després del tems passat treure conclusions, es evident que aquest pensament esta a la ment del dia a dia dels polítics, però Jo no soc polític, evidentment, tots fem de polítics quant en qualssevol tertulià amb els amics escenifiquem el nostre discurs.

Aquest neguit que e referit, amb portava al cap les manifestacions, en general i de totes classes, quant ETA assassinava i tots els partits polítics al primer moment, les seves notes de premsa s'expressaven en els mateixos termes de repudiament l'atemptat i es convocava a la gent a manifestar-se en contra el terrorisme i ETA, èxit total de la democràcia......... però al dia següent des del primer editorial, tant de premsa con en les edicions de noticies de totes les cadenes de Televisió, els partits polítics, inclòs el Govern de torn i el principal partit de l’oposició, feien culpables uns als altres com si uns o els altres foren els autors de l'assassinat, conclusió, els morts, eren utilitzats com “arma arrojadiza”, per culpar uns als altres de cara l’electorat indecís. Evidentment, es pot pensar que la meva comparació potser excessiva i que no es comparable però jo crec que en el fons i en la acció política, si que te comparació, el atac al qui governa es la principal acció de la oposició i per aquest objectiu i val tot.  

Tota aquesta qüestió és per dir que en les cas de l’incendií l'Horta de Sant Joan, els cinc bombers morts ban ser utilitzats per debilita el Govern de la Generalitat, ratifico en el que e dit abans, mai va existir la intenció d'esbrinar quines causes és ban donar perquè l’incendií tingues el resultat tan tràgic, el perquè d' aquesta opinió esta molt clara, davant d’uns polítics ignorants en el coneixement de les tècniques, protocols i formació del personal, especialment dels components del grup del GRAF i de l'equipament i medis tècnics que disposaven, utilitzaven la dialèctica política amb les tècniques de interrogació policial, preguntant quines quartades tenia el responsable de la intervenció, on estava, y el telèfon, i quins equips disposaven els equips, ¿ara es preocupen dels equips de intervenció que disposaven, ara?, per mi lamentable. 

Els companys i els responsables, dels bombers com els comandaments, passavant com si foren culpables del fet que és ban donar, amb interrogatoris crus i de maleïda ignorància que feien revelar-se els professionals, caient en la falta de respecta als representants públics, de la violència verbal per part d'alguns companys i responsables del companys morts, per a mi, del tot disculpable per la tensió dels moments i perquè ells tenien el suficient coneixement del perquè d’aquesta comissió, era nomes una qüestió política i ells, els professionals, els que és jugant la vida a cada incendi, nomes foren l’eina per atacar al govern i sobre tot al conseller Saura, i aquesta fóra l'única raó, no poc creure que el motiu, segons el informe final de la comissió, era per constatar si els protocols d'actuació en el pla del INFOCAT en les seves diferent fases, es van complir, i la conclusió final fora, que no es van complir, qüestió que segon l'informa la comissió a constatat que van averi errors, però que no foren determinants  en les conseqüències finals i que es deurien de revisar tots el protocols i dotar els Bombers del equipament necessari per disposar millor efectivitat en la tasca de intervenció contra els incendis.

Molt bé i arribats aquesta conclusió, jo dic, és del tot escandalós que en aquest accident, el termini de “accident laboral” no apareix per cap lloc, per a mi és un escàndol i una falta, també, de respecta els centenars de morts anuals de treballadors a Catalunya i a les seves famílies, ¿perquè?, uns tenen un tracte i els treballadors “públics o funcionaris” com amb aquestes cas, els bombers, tenen que se tractes diferent, és que els treballadors “por cuenta propia”, ¿som d’una altre classe mes baixa?, ¿quantes comissions sant realitzat per enverinar si la “Llei de Prevenció de Riscos Laboral” es compleix a totes les empreses i principalment a les que tenen accidents mortals?, potser perquè son privades i no i han responsables polítics del Govern que culpar.

L'accident d'Horta de Sant Joan, fora clarament un accident laboral i que com la Llei de PRL dicta amb el seu apartat corresponent, sa de realitzar una investigació per part de l'empresa, en aquest cas el Govern i la conselleria responsable, per esbrinar els motius de l'accident, el procés a seguir la pròpia Llei de PRL esta definit.

Si no es així, com sa d´ actuar, el missatge que estem donat es que la llei no es igual per tots, les empreses son auditades per el Govern a traves de empreses col·laboradores y especialitzades en seguretat i en la aplicació de la pròpia llei, ames que les empreses en de formar el personal en la PRL i disposar de Tècnics formats, i Jo amb pregunto ¿ es que l’administració esta al marge de la llei ?, en aquest fet, la comissió de inútils, no va incidir amb aquest fet, potser, segur, per ignorància i així acabat la historia, els bombers continuant denunciant que res a canviat...... com sempre.

Però a la gent del carrer, i Jo també, ens queden dubtes que resoldre, durant molt de temps ens han dit que els equips del GRAF, considerats equips d'elit, eren els millors preparats amb una formació específica, tant tècnica com pràctica en els camps d'entrenament dels parcs de bombers, així com la disposició d'equipament per a l'actuació efectiva, comptant amb un parc mòbil i aeri de suport.

Bé, els meus dubtes, amb aquesta formació específica, en situacions d'emergència la seva capacitat d’observar l'entorn, analitzar les situacions, aplicar els procediments establerts, els possibles canvis de la direcció del vent, establir quan un incendi està controlat, no els permetia, amb la seva preparació, prendre decisions, o simplement tenien que esperar que des de la distància el Cap de Guàrdia "Delta 0" donés instruccions.

Es denuncia que els equips no disposaven del material adequat, però les practiques tècniques de intervenció les realitzaven amb els equips que tenien per intervenir, ¿ com es que, durant els moments abans de la tragèdia foren informats que les mantes no les protegiria del foc?, com es pot entendre si sabien les característiques del equipament, ¿perquè no ban prendre la decisió de sortir immediatament sense esperar instruccions? com sembla que ban fe els bombers de la Brigada contra Incendios Forestales (BRIF) de Daroca (Zaragoza), el equip del GRAF de Lleida va determinar una mica abans que el foc estava controlat i al cap de poc es va produir el canvi del vent arraconant a l'equip deixant sense sortida sen la causa principal de la tragèdia.

No cap dubta que les comunicacions amb el equip del GRAF de Lleida per part del comandament fora lamentable, doncs mentre reclamaven ajuda urgent i notificant la mort de bombers, les comunicacions divagaven sense entendre que passava i sense que dingo prengués decisions, el bomber que informava de la situació repetia la ajuda urgent una vegada darrera altre, i el tems anava passant.

Es nomes que la meva opinió i de segur que mereixo una critica molt severa, inclòs que se m’ignori i entenc que això sigui així, però les dubtes estan i que la actuació política fora lamentable es vent ser i que al final serà escollit un cap de turc, com sempre, però a les famílies la pena serà per tota la vida.  

     

Amb la meva experiència per haver treballat en una empresa del sector, potser, el que te el sistema mes rígid de auditories de tots els sectors industrial, el QUÍMIC, la seguretat, tant de les instal·lacions com la dels treballadors es fonamental. A la empresa disposàvem  de Equips de Intervenció Immediata, amb una formació específica, equipament per intervenció segons el Gasos, Inflamables, Tòxics, Comburents, Corrosius, Inerts, son Equips que intervenen per requeriment del propis Bombers i la Guardia Urbana, Policia ó Empeses, clients ó no, en tot el àmbit d´Espanya, donat que on teníem presencia, disposant de EII (Equips d’intervenció Immediata ) intervenint en grans incendis, explosions ó fuites de gas, i que en ocasions amb ferits i morts de personal aliè els equips.

Els E.I.I. una vegada finalitzada la intervenció el responsable del Equip redacta el seu informa i posteriorment dintre del equip s’analitza la intervenció i els protocols d’actuació i si procedia es requeria reposició del material ó equips nous, i des de la empresa es reposaven d´ immediat sense cap recança.

El entrenament del Equips,el manteniment del equipament, adequat els materials de la nostre distribució i la formació, es realitzaven en els protocols que el departament de seguretat definia segons les característiques del nostres productes i les tècniques de extinció de incendi que els equips realitzaven en “camps de foc”, per exemple en CAN PADRO  i assessorats per tècnics especialitzats.   

Quant en una empresa privada se actua d’immediat amb els recursos, perquè en el sector, amb aquest cas de la seguretat,i en concret els Bombers, on si s’inverteix en medis “aèries”i terrestres, i per dotar els Bombers de tot el equipament de seguretat personal i medis tècnics, que com professionals reclamant, la resposta dels administradors públics no esta a l’alçada de les circumstancies i  quant es tracte de instal·lar “radars de tràfic”, per exemple, no tenen recança per dotar de euros per la compra dels mateixos, es evidentment, aquesta inversió es recaptatòria per omplir el calaix, es mes important.

En el cas central d’aquesta opinió, al assistí a la missa per el cinc bombers morts ja disculpa, deuen creure els polítics, la ineficàcia en la gestió del Govern i la passivitat de la oposició en el seguiment de la gestió, en la assistència al funeral, no alleugerant la seva responsabilitat davant de la tragèdia del Incendia de Horta de Sant Joan, i al final tots tindrem que passar contes.