La història interior del programari espia: Pegasus

 La història interior del programari espia comercial més famós del món i de les grans empreses tecnològiques que hi fan la guerra.

El programari espia comercial s'ha convertit en una indústria que es calcula que val dotze mil milions de dòlars. Està en gran part no regulat i cada cop més controvertit. En els últims anys, les investigacions del Citizen Lab i Amnistia Internacional han revelat la presència de Pegasus als telèfons de polítics, activistes i dissidents sota règims repressius. Una anàlisi de Forensic Architecture, un grup de recerca de la Universitat de Londres, ha relacionat Pegasus amb tres-cents actes de violència física. S'ha utilitzat per atacar membres del partit d'oposició de Ruanda i periodistes que descobreixen la corrupció a El Salvador. A Mèxic, va aparèixer als telèfons de diverses persones properes al periodista Javier Valdez Cárdenas, que va ser assassinat després d'investigar els càrtels de la droga. Al voltant del moment en què el príncep Mohammed bin Salman de l'Aràbia Saudita va aprovar l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi, un crític des de fa molt de temps, Pegasus suposadament va ser utilitzat per controlar els telèfons que pertanyien als associats de Khashoggi, possiblement facilitant l'assassinat, el 2018. (Bin Salman ha negat la seva implicació). , i NSO va dir, en un comunicat, "La nostra tecnologia no es va associar de cap manera amb l'assassinat atroz.") Els informes addicionals a través d'una col·laboració de mitjans de comunicació coneguts com el Projecte Pegasus han reforçat els vincles entre el Grup NSO i els estats antidemocràtics. . Però hi ha proves que Pegasus s'està utilitzant en almenys quaranta-cinc països, i les agències d'aplicació de la llei dels Estats Units i d'Europa l'han adquirit amb eines similars. Cristin Flynn Goodwin, un executiu de Microsoft que ha liderat els esforços de l'empresa per lluitar contra el programari espia, em va dir: "El gran i brut secret és que els governs estan comprant aquestes coses, no només governs autoritaris sinó tot tipus de governs”.

NSO Group és potser l'empresa més reeixida, controvertida i influent d'una generació de startups israelianes que han convertit el país en el centre de la indústria del programari espia. Vaig entrevistar per primera vegada a Shalev Hulio, director general del grup NSO, el 2019, i des de llavors he tingut accés al personal, les oficines i la tecnologia del grup NSO. L'empresa es troba en un estat de contradicció i crisi. Els seus programadors parlen amb orgull sobre l'ús del seu programari en investigacions criminals (NSO afirma que Pegasus només es ven a les forces de l'ordre i les agències d'intel·ligència), però també de l'emoció il·lícita de comprometre les plataformes tecnològiques. L'empresa ha estat valorada en més de mil milions de dòlars. Però ara està lluitant amb el deute, lluitant contra una sèrie de patrocinadors corporatius i, segons els observadors de la indústria, va desfallir en els seus esforços de llarga durada per vendre els seus productes a les forces de l'ordre dels Estats Units, en part a través d'una sucursal nord-americana, Westbridge Technologies. També s'enfronta a nombroses demandes judicials a molts països, presentades per Meta (abans Facebook), per Apple i per persones que han estat piratejades per NSO. L'empresa va dir en el seu comunicat que havia estat "orientada per una sèrie d'organitzacions de defensa de motivació política, moltes amb biaixos anti-Israel coneguts", i va afegir que "hem cooperat repetidament amb investigacions governamentals, on les al·legacions creïbles mereixen, i hem après de cadascuna d'aquestes troballes i informes i hem millorat les garanties de les nostres tecnologies". Hulio em va dir: "Mai en la meva vida m'havia imaginat que aquesta empresa seria tan famosa. . . . Mai em vaig imaginar que tindríem tant èxit". Va fer una pausa. "I mai em vaig imaginar que seria tan controvertit".