La meva llista de blogs

dimarts, 18 de febrer del 2014

I ELS ESPERMATOZOIDES ¿QUE?


Aquest es un tema molt complicat i d´entrada no se si podré mantindre un raonament conseqüent, donat que no tinc ni estadística ni res que aporti dades concretàs, nomes tinc la meva lògica deductiva i la meva perspectiva de la lectura de la premsa, informació general i opinió particular.

La polèmica llei de l'Avort del ministre Gallardon, en porta a fer una anàlisi dels pensaments que en aquesta qüestió el meu cap ma portat a escriurà. Mirant la pàgina del INE (Institut Nacional d Estadística) en relació a les famílies nombroses amb 10 fills en el any 2010 solament e ran 7, ¿per que 10 fills?, durant la dictadura del regim de Franco, com element bàsic i primordial es van establir una serie de condicions amb una repercussió general important per la família, tant es així que les paraules claus per determina aquesta política foren : Franquisme, Política Social, Política Familiar i Famílies Nombroses.

Any radera any veiem com es donaven premis a familias amb 12 i 14 fills, inclòs una vegada el Generalíssim va regalar una casa a una família amb 20 fills.

Aquesta referencia que faix d´aquella època no es per fer una gloriosa defensa de la política de la dictadura, i ara es quant s´embolica la meva exposició en relació a la llei de l´avort.

Es evident, al menys per mi, que el votants del PP amb la seva majoria, no tinc cap estadística que confirmi aquesta dada, però pensant amb l´ideologia del partit amb la defensa de la família tradicional ó natural, la defensa contra el avort sens tindrà en conta la llibertat de la dona com element funda-mental en la decisió final arribat el cas on el recolzament de la família i els professionals mèdics qui determinar-ant quines accions i perills pot comportar el embaràs, tant per la mara com per el nadó i sol tenint en conta, baix amenaces, el sector polític femení i els votants femenins del partit, votar SI al projecta de llei.

Aquest col·lectiu de dones i familias “catòliques” tindran que donar resposta del perquè dintre del seu cercle la natalitat a baixat fins la mitjana de les dones i familias que proclamant la llibertat de decidir.

La resposta no se si es massa clara, al menys a mi en fa tindre dubtes d´enteniment, en la Encíclica “ HUMANAE VITAE” de S.S. PABLO VI, en referencia a la regulació de la Natalitat, diu en un apartat:


Más aún, extendiendo a este campo la aplicación del llamado "principio de totalidad", ¿no se
podría admitir que la intención de una fecundidad menos exuberante, pero más racional,
transformase la intervención materialmente esterilizadora en un control lícito y prudente de los nacimientos? Es decir, ¿no se podría admitir que la finalidad procreadora pertenezca al conjunto de la vida conyugal más bien que a cada uno de los actos? Se pregunta también si, dado el creciente sentido de responsabilidad del hombre moderno, no haya llegado el momento de someter a su razón y a su voluntad, más que a los ritmos biológicos de su organismo, la tarea de regular la natalidad.
Entenc que diu que el home deu regular els seus ritmes biològics del seu organisme per regular la natalitat....... ¿que se masturbe ?, que utilitzi preservatius, les dones la pasti llet-ta ?, que esta aconsellant?, entenc que el que expressa es “avorta” qualsevol desitj de “cardar” amb la dona, i llença a l'inodor la petita llevo de la vida, ¡¡avorta!!.
Fixem ara amb la paraula esterilitzadora, segons el diccionari de la Real Academia de la Lengua Española (amen), diu:
Hacer infecundo y estéril lo que antes no lo era.
Mata els pobres espermatozoides que tots il·lusionats van a fecunda els òvuls, “avorta” el fet de concebre la vida des da el principi, es veu-ant abocats al inodor i arrossegats per una ona de aigua fins les clavegueres.
Ja i comentat que era una mica entremaliat el tema del avort baix el meu punt de vista, se que aquestes conclusions podant semblar caricatures i ofendre a les dones, però es que es tal i com Jo ho veig, ¿al peu de la lletra?, pot se que si, però massa suïn s´utilitzant les paraules pensant que dintre un context podant significar altre cosa i amb aquest cas les dones catòliques que alcen la veu en defensa de la vida, es preguntin ¿com fan per sol tindre dos o tres fills, o cinc? , de cort que hi han mes formes de “cardar”, sexa anal, bocal, masturbació, etc.etc., però en tot cas es “avorta” la possibilitat de que neixi la vida.
Que so pensin i la església també, per que no val crida, si a casa teva no saps ni el que fas.







dimecres, 12 de febrer del 2014

Ricard I Cor de Lleó

El dia 7 del mes en curs, va ser el meu sant, Ricard I cor de Lleó, rei d ' Anglaterra, de la dinastia Plantagenet (Oxford, 1157 - Chalus, Aquitània, 1199), 42 anys. Tercer fill de Enric II i Elionor d'Aquitània. L'any 1189 es va convertir en rei de Inglaterra duc de Normandia i d'Anjou, en morir el seu pare.

Bé, la curiositat m'ha portat a llegir la història d'aquest personatge i d'aquesta manera veure en quina mesura el cinema ens ha explicat la història com va ser o com el cinema ens l'ha volgut mostrar. Personalment sempre he estat un seguidor de les pel · lícules de l'edat mitjana, principalment aquest període del rei Ricard.

Es va desentendre de la Monarquia anglesa i dels seus interessos al continent europeu, el cost va representa la despesa de tot el patrimoni real per finançar la Croada.

El seu objectiu d'alliberar Jerusalem, va fracassar però abans va conquerir Xipre i Acre (1191), a Palestina va tenir durs enfrontaments amb els creuats alemanys i francesos.

Ricard va concloure una treva amb Saladí que garantia als cristians el lliure accés als llocs sagrats de Jerusalem i la posició d'Acer (1192).

Durant la seva tornada a Anglaterra, el seu vaixell va naufragar prop de Venècia. Va caure  presoner de l'emperador Enric VI, per aconseguir el seu alliberament, tindrà de pagar un valuós rescat per aconseguir la llibertat (1194). En arribar a Anglaterra, el seu tron havia estat usurpat pel seu germà Joan.

Va ser coronat de nou, partint a Normandia, on va passar els seus últims anys lluitant contra el rei de França, morint durant l'atac a una fortalesa del seu vassall el vescomte de Llemotges.

Ricard va ser considerat ja en vida la personificació del cavaller cristià medieval i es va convertir en una llegenda romàntica després de la seva mort: la seva entrega a la mística guerrera de la Croada.

No pretenc que aquest relat es consideri una lliçó d'Història, simplement em venia de gust llegir la Vida del que per la seva personificació del cavaller cristià, el 7 de Febrer, Jo celebro el meu Sant, encara que m'agrada més l'època en què va viure, que això del cavaller cristià que em sona més a fanatisme religiós, això que ara només se'ls atribueix a cert sector Musulman o de l'Islam (no com referir-me, em sona tan complicat), la jihad (guerra obligatòria), és més complicat que aquesta simple traducció, però em sona igual que "les creuades" dels cristians, i segueixo pensant que tot aquell temps passat, s'ha repetit, segle rere segle, Jo penso que totes les guerres són per fanatisme, religiós, de poder, de l'odi, de venjança, en tot cas les croades tenen la semblança en la mort, sobretot de la mort innocent del que mor sense saber el per que, el que ara es denominen "danys col · laterals".

En resum, el cinema reflecteix bastant be la realitat de la història, potser el únic personatge que amb queda per veure es el de Robin Hood.