Un Catalán sin el Catalán .

La libertad es un bien, pero que en manos traidoras puede convertirse en un mal, en el desprecio de aquello que dices ser pero que por razones del poder conviertes la libertad en basura. El poder es como la denominada "metanfetamina de cristal.", sus efectos, perdida de la memoria, agresión, comportamiento psicótico y daño potencial al corazón y al cerebro, a que viene esta introducción?, en verdad un poco fuerte, pero el poder trastorna a las personas, crea en ellas una superioridad en las que tiene todas las respuestas, una clarividencia que el resto de humanos no poseemos, evidentemente bajo los efectos de la droga "de cristal", cuando en realidad todo es como dijo el poeta Campoamor“En este mundo traidor, nada es verdad ni mentira, todo es según el color del CRISTAL con que se mira”.

Solo me voy a fijar en un único acto y sus personajes y de su público, de las, aún, calientes elecciones de Cataluña, el sainete (es una pieza dramática jocosa en un acto ) que el partido Ciutadans (C´s) cuyo lider el Sr. Albert Ribera a montado es del todo jocoso con envoltura de desprecio, por que mi pregunta es?, era necesarios en todas sus intervenciones dirigidas a sus seguidores en Castellano, alguien pensara, que escribe este elemento?, y no voy a caer en el desprecio del castellano, dado que parte muy importante de mi familia y de mis mejores amigos, lo son, y con admiración y profundo respeto para todos, pero un elemento cuyo Padre catalán, si su biografía es correcta, es de un desprecio monumental, primero hacia su Padre, doy por entendido que su perfecto catalán le viene por parte de su progenitor, dado que la madre es castellana, es como decir que ante todo esta el poder y con que su público es castellano en su mayoría y seguro con un alto grado de animadversión a Cataluña y a los Catalanes se dirige en aquella lengua que le permita ganar votos, aquí, y sobre todo preparándose para las Nacionales en Diciembre. 

Insiste en que la imposición del catalán en el sistema educativo es mayoritario y apoya la moción del 25% de castellano, pero con la intención del 50% o de reducir al catalán a una simple anécdota y lo hipócrita es que dice "soy catalán y me siento catalán"...............pero sobre todo Español por la madre que lo pario,  y eso es suficiente para en los mitings no hacerlo en Catalán?, se contradice en el echo de no cumplir aquello que él exige al catalán en las escuelas.

Badalona Partida por el 27S

Ahora con calma miro el plano de Badalona donde se muestran los resultados del 27S, en el solo destacan tres colores, por orden de votos, Junts per Sí : Verdes, el PP: Azul y C´s: Naranja, Catalunya Si que es Pot, no aparece, color Lila, así como la CUP y el PSC que tampoco aparecen.

Estos son los datos, pero ahora fijemos en las zonas de los resultados del 27S, la que corresponde al Verde es la Badalona donde reside los autóctonos, los de toda la vida. La zona Azul, es la de la inmigración de España, en su mayoría castellanoparlantes, sin más análisis, la zona Naranja, los nuevos ricos, zonas ajardinadas, pisos de las olimpiadas del 92 de medio estanding, casas, y bilingües, catalán y castellano, es todo muy generalizado pero eso es lo que detecto.

Pero otro análisis más crítico, aunque la libertad de cada uno Yo la respeto, no estoy haciendo una crítica, ni intento ver este planteamiento de las zonas como guetos, pero si una mínima crítica, aquellos que votando, por ejemplo al PP, pienso y ese pensamiento solo es mío, que tienen dos motivos, uno, que votar PP es para demostrar que ante todo o solo eso, son Españoles y que Catalunya solo es su residencia donde trabajan y viven, el resto les es igual, cuando se jubilen volverán a su tierra la mayoría, dos, predomina el Castellano, evidentemente, el Catalán les sobra, en España se habla Castellano y punto, por cierto idioma autonómico ( en expresión de lo existente ahora mismo), dado que corresponde a Castilla, como el Catalán a Catalunya, el gallego a Galicia y el Euskera al Pais Vasco, de lo que se desprende que el Castellano es una imposición por el Dominio de Castilla en la História de España, y la reunificación de las monarquías existentes en aquel entonces, así que el resto de España pueden “lucir” del castellano, pero que es una imposición como región conquistadora, la historia así lo constata, aunque depende de quien la escribe, me remito a la información en “Wikilengua del español”, El dialecto castellano primigenio se originó en el condado medieval de Castilla (sur de Cantabria y norte de Burgos), con influencias vascas y germano visigóticas. Los textos más antiguos que se conocen en español son las “Glosas emilianenses”, que se conservan en el Monasterio de Yuso, en San Millán de la Cogolla (La Rioja), localidad considerada centro medieval de cultura.

Después de este apunte histórico, sigo con mi propio análisis del mapa donde se reflejan los resultados del 27S, y abundando en el color Azul, sus votantes al parecer su indignación la pagan con el gobierno de Catalunya, culpan de los recortes y de la corrupción, pero sin embargo lo hacen con satisfacción votando a la mayor corrupción vivida en España ejercida por el PP y su gobierno del Estado, además de ser el que “amenazaba” a Cataluña si no realizaba los recortes que el Gobierno, inducido por la Unión Europea, exigirá para pagar la deuda y los rescates de los bancos, mientras en el resto de Autonomías, no recuerdo que lo hicieran si exceptuamos Madrid que todos vimos la lucha en defensa de la Sanidad Pública y contra los recortes, inaudito, cuando lo correcto, siempre desde mi punto de vista, hubiera sido votar a, en este caso, a Catalunya si que es Pot, donde se aglutinaban las izquierdas que desde el primer día denuncian la corrupción y sobre todo los recortes, pero que solo un 11,37% los votan no recompensando el esfuerzo en explicarse. Mi conclusión es que votaron contra Catalunya, y el mismo caso a C´s, por ser la Marca Blanca del PP, que anuncia aquello que si se les permite como los temas sociales y es porque el PP ya ha llegado tarde y no es capaz de pronunciarse en aquello que si son culpables los “temas sociales”, eso si todo en castellano.

La Zona verde es evidente que votaron por la Independencia con el único motivo de ofrecer ún nuevo proyecto, una salida lo más digna posible de una España que durante siglos no ha dejado de vapulearnos siglo tras siglo y sobre todo los últimos 300 años, un nuevo objetivo como fue venir a Catalunya a buscar trabajo desde todas las regiones sometidas a los intereses políticos y de pago por la ayudar al dictador en su golpe de Estado, buscar un bienestar social que la España Nacionalista no les ofrecía, nadie regalo nada cada uno con su esfuerzo y reivindicando sus derechos con lucha y paso a paso hasta conseguirlo, este es el nuevo objetivo que Junts pel Si, ofrecía y ofrece que en parte a conseguido pero solo en parte.

El PSC sigue su trayectoria de seguimiento y adhesión al socialismo español su tercera vía sigue un vía muerta con la única esperanza de conseguir una victoria en las próximas elecciones generales que les permita implantar su proyecto y modificar la constitución, ello es un objetivo que será complicado hacer, todo depende de con quiera le toque “bailar el próximo baile”. De la CUP, su proyecto no es que sea complicado, es diabólicamente complicado, su fuerza parlamentaria aunque es exitosa es también débil para negociar y por ello a pesar que recaen sobre sus representantes la losa de cumplir con su programa, un programa demasiado “socializado”, por ello se verá forzada a negociar y a ceder ó en positivo a forzar otras soluciones, el cuarto puesto de la lista del “Junts pel SI” tiene la fuerza de los acuerdos para seguir con el Preceso, se avecinan nubes llenas de carga eléctrica y de fuertes tormentas, donde alguien se tendrá que “mojar” más que los otros, o el nuevo proyecto de la Nació de Catalunya “farà aigües per tots els costats”.

En resumen, Cataluña y los catalanes que aspiran a una Nación fuera de la española, están muy solos, entre otras razones porque todo el mundo sabe que España sin Cataluña no es casi nada y digo casi y es un peligro la secesión para sus intereses que tan solo son económicos. Deberán explotar más el turismo, los toros, la semana santa, el 12 de octubre, la fiesta de Abril, las fallas de Valencia y poco mas, además del PER que seguirá favoreciendo a los mismos como pago de los votos que los socialistas imponen para seguir con el PER, con su corrupción que al parecer a una parte de Badalona no les afecta…………..pero eso ya será su problema, si el barco de Cataluña llega a buen puerto.

Mapa 27S

Persona agraïda es donar les Gracies (ironia)

Des da l´inici de la crisis del 2008 l´augment a sigut espectacular, 50.900 nous rics, un total de 178.000 espanyols acumulen grans patrimonis, son dades que explicam i evidenciant a qui a beneficiat la crisis, una crisis financera que a rebut l´ajuda de la UE en forma de rescat en una quantitat aproximada de 42.000 milions de €, milió a dalt, milió a baix i que esta pagant el ciutadà en forma de retallades en el àmbit social , de drets i laborals. Segons el ministra espanyol Luis de Guindos, el estat avançat 2.800 milions de €, aquest es diner públic, corresponen a la deute per el rescat dels Bancs, quant deurien ser aquest els que liquidessin la mateixa, pro no es així, pro si ant tornat al ranking i anunciar els seus beneficis i mostrar el que paga més dividends als seus accionistes, aquest es el teatre, la tragicomèdia, elements tràgics i còmics, encara que també hi ha lloc per al sarcasme i paròdia i qui la pateixen.

El deute públic a Espanya ha crescut en el primer trimestre de 2015 en 12.335 milions d'euros i se situa en 1.046.192 milions.

Aquesta xifra suposa que el deute es el 98,00% del PIB a Espanya, segons estimació de Datosmacro.com, mentre que en el trimestre anterior, quart trimestre de 2014, va ser del 97,70%., dades de Expansión. Per tant aquesta deute es suma a la financi-era que també els ciutadans tenim que respondre per la ineficaces gestions de totes les institucions, tan central com autonòmica i Municipal i d´aquí la prensió de la Troika Europea en recomanar regulació salarial a la baixa, acomiadament lliure, reformes laborals, reducció del Gasto en Salud i Educació, donant instrucció per tornar al copagament dels serveis. La carga que representa aquest "no" rescat segons el PP, comporta un nivell d´interessos com per enfonsar un País (així esta Grecia, pro en altres circumstancies estructurals), comportant polítiques de retallades en temes fonamentals que la Constitució Espanyola i el Estatut es denomina com drets indispensables per la convivència democràtica.

Moltes Gracies a Europa (FMI, BCE, Comissio EU), al PP, a la Crisis a la COE i al Banc 

d´Espanya per la seva col·laboració en aquesta fita tan important del augment del 40% de persones mes riques al nostre país o al seu  (Espanya), aquest podria ser el inici del discurs de Rajoy davant l´assemblea general de la UE, en agraïment els consells ó "recomanacions" de la cancellera europea la Sra. Merkel i la seva "troika" i donat el èxit ara no mes, per tanca aquest assoliment, que nomenin al senyor Luis De Guindos al front del Eurogrup com resposta al seu bon comportament en la aplicació i enfonsament de la societat Espanyola en la mes profunda de les crisis i misèria de la historia de Espanya, amb un 23%de gent a la tur, el 100% de la joventut sens feina casi la mitat immigrant al estranger, mils de desnonaments, mils de families sense ingressos, sense beques manxadors, tot per una pèssima gestió política en general i la inepta actitud del Banc d´Espanya com regulador en col·laboració amb les altres autoritats supervisores nacionals, tals com la Comissió Nacional del Mercat de Valors, la Direcció general d'Assegurances i Fons de Pensions o el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries, i no es opinió meva, Barroso responsabilitza al Banco de España de la crisis en España por "errors de supervisió" (El governador del Banc d'Espanya, Luis María Limiti, va percebre un salari brut de 176.060 euros per l'acompliment de les seves funcions durant l'exercici 2014, la qual cosa suposa un 5,8% més respecte a l'exercici precedent, segons consta en l'informe anual de la institució, mentre demana als altres moderació salarial).

Quant els nous actors de la política, els denominats com Populistes, diu-ant que cades cu pagui la seva deute, fan referència que el rescat financer dels bancs a Espanya, siguin ells els deutors i no la societat civil, i tant just es que quant, ara, els bancs estan pagant dividends els seu accionistes, la societat civil no rep cap pago del mateixos quant el cost el esta pagant la gent en les retallades socials mentre ells incrementant la seva riquesa com relaciono amb anteriors punts.

"El miedo nos gobierna. Esa es una de las herramientas de las que se valen los poderosos, la otra es la ignorancia"  . Eduardo Galeano

Sant Jordi 2015

Avui 23 de Abril, Sant Jordi patró de Catalunya, avui hi obert una finestra hi e vist el mon, un immens riu de sers humans aplegats e immersos entre les marges del riu, plegades de colors, vermells, blaus i groccs de les roses decorades en espigues d´or, senyeres i un llençol de celo-fan.

Avui mirar a la gent era riure, era estimació, la joventut viva, els grans distesos i de la ma, en una, la rosa i en l´altre el llibre, esquena amb esquena com un sol ser, mirant al capdavant amb il·lusió, entre la gent que configurant tota la humanitat del mont, de color de llengües diferents, de arrels amb histories de milions d´anys, i que avui eren presoners de les nostres arrels, de la nostra història.

Avui les paraules eren mes que paraules, eren histories, de somnis, de passió i de amor, de sacrificis, del passat, del futur, de la vida, de la mor, de les misèries i de còmics, de opinió i controvèrsies, d´aventures i tragèdies, avui era el dia del Llibre, avui era el dia de posar imaginació entre les pagines de un llibre, de esbrinar el que l`autor en cadascuna  de les línies, paràgrafs o capítols es vol fe que ens impregnem de la seva historia i que la seva imaginació a confabulat amb els personatges, cadascú amb un guio estrictament calculat i que ens conduirà per espais i llocs imaginaris o reals i a un final. Tancarem el llibre, el mantindrem entre les nostres mans, fixarem la vista en un punt i reflexionarem en síntesis tot el que el autor ens a trames, formarem la nostre pròpia crítica i després amb una absoluta delicadesa situarem el llibre estre els altres que formant la nostre biblioteca.

Pro avui Jo no e mirat la llista que orientativa-ment ens recomanable els autors o les histories últimes de cadascú, avui e tingut la necessitat de pensar i recorda el autor mor fa quatre dies, Eduardo Galeano, no esta entre el preferits i tenia que oferir el meu insignificant homenatge per la seva saviesa, impregnada de la realitat social de les nostres vides. Per significar aquest homenatge tinc a les meves mans "ESPEJOS" del 2008, crítics sud-americans ens van referir com "un llibre bàsic, que ens obsequia magistrals classes

de historia", una altre opinió "Contra l´amnèsia Universal", també "Un recorregut fantàstic a lo llar de la historia de la Humanitat" , abans del principi escriu

Los espejos estan llenos de gente

Los invisibles nos ven

Los olvidados nos recuerdan

Cuando nos vemos, los vemos

Cuando nos vamos, ¿se van?

Aquest es el segón llibre que tinc de Galeano, el primer es "PATAS ARRIBA (La escuela del Mundo al reves)" publicat el 1998, esmenta el agraïment els col·laboradors i amb especial a Santa Rita, la patrona del impossibles, penso que en especial aquest agraïment es un intent de donar la volta a un mon que esta al reves fins i tot pensant que es impossible.
      

La Ilusión Fiscal

Aquellos que en la crisis han reiterado que la principal solución era una nueva reforma laboral para los trabajadores y de ese modo dar facilidades a las empresas para contratar y con ello reducir el paro, ellos, los Empresarios, Bancos y Gobierno, la "Troika" Española y con la imperturbable mirada de los sindicatos, mientras llenaban sus arcas de finanzas con le 5 o el 10% del coste de los despidos, todos estos carroñeros, evadían y aún siguen haciéndolo miles de millones de €, un dato, en primer trimestre de 2012 se exiliaron 97.090,9 millones de euros -es decir, 12.350 euros por segundo. Y a todo esta masacre, añadir los mandatos que la Sr. Merkel y su "Troika" exigian al gobierno de España el cual en lugar de defender nuestros derechos se sometía y sigue haciéndolo aún ahora a sus designios de recortes y condiciones por un rescate que según Rajoy no lo ha habido y que me lleva a la pregunta siguiente,si no habido rescate, por que hay recortes?, o es que la reforma financiera impuesta por la Troika Europea, no ha sido un rescate?.

En el informe adjunto de Oxfam "LA ILUSIÓN FISCAL"

(Demasiadas sombras en la fiscalizad de las grandes empresas) Se exponen una serie de Recomendaciones para revertir una situación de creciente desigualdad de oportunidades y precariedad social. La evasión y la ilusión fiscales, tanto en el mundo en desarrollo como en Europa, están en el corazón de este grave problema,y la connivencia de los gobiernos, que sólo han iniciado tímidas reformas para evitarlo, debe terminar. El tema quizás resulte muy áspero por su contenido técnico pero aporta recomendaciones y propuestas que todos deberíamos tener en conocimiento, este nos puede reportar opinión y razonamiento en el dialogo con nuestro entorno social . 

https://oxfamintermon.s3.amazonaws.com/sites/default/files/documentos/files/InformeLailusionFiscal2015.pdf

El Club EUROPA

Son les 9:45 h. del matí, els senyors parlamentaris Europeus estaran o ja ho ant fet, el seu primer menjar del dia, un suc de taronges, unes torradetes amb mantega i melmelada, ho potser uns ous regirats, unes salsitxes, una mica de embotit o potser simplement llet amb kelloggs, un esmorzar amb les calories suficients per aguantar fins el dinar. Aura parlat amb la seva família a traves de la Tablet i ja tindran feta casi tota la feina de mix dia, atès que la seva feina es evident que només es útil per mantindre uns ingressos interessants, 8.020 €/mes.................mentre hi ha un ciutadà grec que el seu primer menjar del dia, serà remenar entre els contenidors i pot ser tindrá la sort de trobar un iogurt , ni que sigui caducat, unes restes de galletes, o alguna torrada sobrant i així pogué agrair, no a Deu, els parlamentaris europeus el restes dels seus esmorzars que per estar ja farts i la panxa contenta aixin deixat al seu plat.

Es du però la vida, i la història es repeteix, esta dirigida per una serie de gent que amb una visió i objectius maquiavèl·lics tenen èxit, i els podem tractar de inútils, hipòcrites, falsos, sense dignitat humana i tots aquells adjectius malèfics que ens vinguin al cap, però ells en aconseguit el èxit i els objectius planificats.

Perquè el parlamentaris Europeus, però també tota la organització que comporta aquest Club, hi ant moments, instants, que la foscor es fa de dia, desapareixent les ombres i les misèries ensenyant la seva brutícia, Europa esta comandada per una persona que domina tots el papers de aquesta obra teatral “El Club Europeo” , es un monòleg de la Sra. Merkel, ella aglutina tot els personatges, Presidenta, Representació, Finances, Diplomàcia, Comandament Aliat, ella es.........Europa, com estem veient, en el conflicte en Ucraïna ella encapsa-la la representació, Grècia, ella marca les pautes de com el Gobern grec te de governar i les seves polítiques interiors, i sense reparar amb el patiment de la gent, sotmès els grecs acceptar rescats, diner de tots el ciutadans europeus, per així pagar els bancs, els seus bancs alemanys, la deute amb amenaces  dignes de la mes sagnant dictadura, sense donar marxa per el inici de una recuperació del benestar social del ciutadans grecs, imposant mides del tot destructives.

....................I els parlamentaris Europeus, el president del parlament, de la comissió, en fi la cúpula del Club, representants dels Països Associats , escollits per els ciutadans, contemplam “impassible el Aleman” com, ara si, la cancellera de Alemanya Angel Merkel, a conquistat Europa sense una tiro i sense tindre que desfilar per els carrer conquistats al pas de la Oca.

Inútils eines a carrac dels ciutadans en reteniment dels drets que les Constitucions atorga els tots els ciutadans europeus en cada un dels seus País, elements parlamentaris que estan acomodats a la seva butaca.............. i no sempre estan, imatges a internet així ho mostrant, esperant que el seu “Jefes” els ordeni quin botó en de tocar quant toqui botar, i ens diran que treballant en comissions i ens diran..............el que vulguin dir, però els ciutadans del carrer som quins pateixen la seva ineficàcia atès que tots els resultats finals es per reforçar el seu poder, els seus beneficis, i les finances de poder ocult que es el que manega “El Club” on la Merkel es el cap visible.

Per el “Club” el que els ciutadans aixin intentat viure una mica millor, amb una sanitat general per tothom, amb una educació igual per tots amb igualtat de condicions, amb la lluita per tindre un treball just i ser respectats, un benestar social per les familias, per les persones amb discapacitats, per la gent gran, tots aquests drets, el poder del “Club” els mesura en forma de interessos de capital de usura, sistema que els permet crear les crisis con excusa per aniquilar els nostres drets,
no es que siguin els que estan al mes alt nivell de la cúpula inútils com els polítics del dia a dia, que només son el peons de avantguarda del poder real, son els autors de la “Doctrina del SHOCK”, com la autora del llibre, Naomi Klein denuncia, i que al revers del llibre explica com demostra que el capitalisme utilitza constantment la violència, el terrorisme contra el individuo y la societat i una de questes eines es el “CLUB EUROPEO”, la Sra. Merkel i la seva Troika (Banc Central, el FMI  i   La Comissió Europea son els executors de la doctrina del SHOCK.

Entre la foscor i la boira  de la nit, perdem de vista el nostre camí, mentre els quatre genets de la apocalipsi al seu pas cremen nostres il·lusions.

Ara és la hora

El 9N, vam escriure un capítol mes de la nostre Història, a quest era important, els Catalans de rel i  els de sentiment d'haver nascut a Catalunya amb rels Espanyoles, tots o una bona part, plegats ben decidir dir prou a Espanya i al seu govern i al resta de partits nacionalistes, i a les seves lleis, prou.

El nostre camí es des de fa tres-cents anys una llarga draseres per arribar a la nostre independència com una nació lliure i reconeguda com la nostre historia s´escrit, pro turmentes de traïció, de lluites, desenganys i ambicions ant sigut les causes de derrotes darrera derrotes, ara es la hora, els catalans em cridat amb tota la nostre força “INDEPENDÈNCIA JA”, però els nostres polítics ignorant al poble, ant fet bandera del nostre crit i ara només defensant les seves ensenyes polítiques marcant poder, el riu desbordat per els nostres carres amb aigües de la nostre ensenya independentista  arrossegada per turbulències lliures fins trobar el nostre mediterrani, empenyent troncs, residus i tota classe d´elements, que el final es desborda per la terra ferma, fen mal i diluint tots els camins de la  il·lusió per ser senyors de la nostre identitat.

Ara son moments de interessos polítics, negociacions, CiU i ER, no hi ha mes, eleccions ple-visitaries o generals, que interessa mes a cada un d´ells, i nosaltres qui ens pregunta, nosaltres ja en donat la nostre resposta, però l´important es el partit.

Jo no votaré, tinc les meves dubtes, en unes eleccions Ple-visitaries, el perquè, tinc les meves raons, baix decidir fa molt de temps que mai votaria a dos partits, un es el PP i el altre a CiU ara he ampliat el ventall a dos partits més i un altre que tinc dubtes, els dos primes, Cs i UpiD, la dubte es evident Podemos ó Podem, però les dubtes son molt fortes i sagú que serà que no.

Es evident que els motius en relació a CiU i al PP, son diferents, els de CiU venent donats per la època en la que baix estar implicat en l` AMPA del IES Ventura Gassol de la zona on resideixo a Badalona des de el 1988 al 2000 durant aquest període una nova, una mes, llei d'ensenyament, la LOGSE  i el institut va ser designat com un centre pilot per la aplicació de la llei, sotmès al mes indignat oblidí per les autoritats polítiques del ajuntament i la Generalitat on CiU tenia poder per intervindré en la necessitat dels medis per el suport al repta que la aplicació de la llei exigia, aptitud i fermesa que no van aplicar davant les reiterades sol·licituds per part del claustre de Mestres i l`AMPA del centre, història llarga i complicada que mereix altre capítol. 

Al PP, les raons son clares i profundes per qui es fill d´un anarquista amb afiliació i carnet i mort al any 54 per les seqüeles d'una guerra civil propiciada per els avantpassats dels que avui estan i con formant al PP i al seu Govern, directament o indirectament, però son els mateixos amb la mateixa ideologia feixista i de corrupció de llavors .

 

Els Economistes Espanyols i la premsa especialitzada ens presentant informes alarmants en relació a una Catalunya Independent es curiós que els preocupi tant i no tant que passaria amb Espanya si arribes el moment. Però el que tampoc trenant en conta que el sacrifici que representaria per el catalans els tenim assumits com el cost a la nostre llibertat. Catalunya es una empresa amb futur on sa demostrat es rentable invertir i això els inversos ho tenen clar on hi ha benefici hi ha negoci, Catalunya ofereix Cultura, Esport de estiu i de hivern, naturalesa, Pau, llibertat, serveis de qualitat, Catalunya te molta riquesa apreciada durant molts anys per la gent que ens visita, Catalunya crea riquesa i confiança, investigació I+D, productivitat en tots els sectors del teixit industrial, en definitiva Catalunya es un negoci rentable.

 

Pot semblar un espot publicitari però hi han elements contrastats durant tota la nostre història que confirmam el poder de Catalunya com una Nació forta i preparada per assumir tots els reptes i els seus ciutadans disposats afrontar aquest reptes, Jo no hi tinc cap dubte.

El escritor Engles Edgar Allison Peers, en el seu llibre Catalonia Infelix (Dissortada Catalunya), en la Introducció : Perfil d´una nació, en un dels seus paràgrafs escriu:

On és aquest “ric i turbulent” racó de la Península? S´estén a l´extrem nord-est “entre el nevats Pirineus, el blau Mediterrani, el verdejant Regne de València i el vell i àrid regne d´Aragó".

El seu bressol es troba entre les neus del majestuós Puigmal i el magnific i llegendari Canigó.

I Jo dic:

Dolça Catalunya
pátria del meu cor,
quan de tu s´allunya
l´enyorança es mor

Per la joventut que en tingut que immigrar altres terres per guanyar una vida digna i enriquir

altres mons amb la seva sabuderia i coneixement atès que el seu País, Catalunya, envaït i ofegat  per el Nacionalisme Espanyol, a sigut impossible oferir el futur a les seves mans per

enriquir el coneixement de la nostre nació.

Prec a els qui tenen el poder i l'encàrrec innegociable dels ciutadans Catalans per la independència de la nostre Nació , no enfonsin tan digne encàrrec per l'ambició de tenir en lletres majúscules un capítol tan important per la nostra història a capitalitzar la victòria final de la Nació Catalana, si han d'haver-hi Herois siguin aquells que per aconseguir-ho van perdre la vida i que la història a realçat per tal sacrifici. 

x