(El Bosc eròtic de XICU CABANYES )
Per Manel Valero
Un Grup d'amics i amigues van sortir de cap de setmana a les rodalies de Banyoles (Girona). Sansa programar i aconsellats per el amo del allotjament, vam arribar al poble de Porqueres on es troba l'anomena't Par Eròtic.
Ningú del companys sabia ben bé de que es tractava, havíem sentit que eren figures eròtiques però no coneixíem res més.
La visita per part meva i de la colla no teníem cap altra intenció que passar una bona estona en companyia dels amics, per tot això no vaig prendre nota de tot el que vaig contemplar, i per tant, escric a partir del record i de les grates impressions que aquest recinte em va produir.
Quan arribes al Bosc de Can Ginebreda et trobes amb una tanca al recinte amb una porta giratòria que et dona l'accés introduint 300 ptas. (ara 3 €). Estàvem intentar arreplegar les monedes de tot el grup, quan es va acostar un senyor, pipa a la boca i pinta de pagès, dient-nos que si no teníem les monedes li paguéssim a ell en paper i ens acompanyaria a tot l'itinerari.
Es va presentar com Xicu Cabanyes, creador del parc, amo, escultor, obrer, jardiner i guia per explicar de cada una de les seves obres el seu significat.
Per situar-nos ens explica les dificultats de la acollida que te la seva obra ( figures eròtiques) en un país de mentalitat estreta com es Espanya i seguidament ens fa el suggeriment que en el interior del resin-te ens situarem en una República d'esquerres, qüestió que en fa preguntar-li, donat la meva ideologia Anarquista, ¿per que no arribem a l'anarquia?, la resposta es curta i contundent ¡ L´ anarquia és el Estat Pur !.
Vam entrar al bosc i mentrestant ell anava explicant “ El bosc es manté natural, simplement es neteja una mica i totes les escultures estan disseminades en diferents indrets. Mentre caminàvem les figures anaven sorgint amb tot el seu esplendor, davant nostre un monòlit amb llavis de dóna, “escultura homenatge a la meuca desconeguda, ens diu, si la tropa, caps i generals tenen els seus monuments, perquè les meuques no tenen arreu del mont, que sempre els acompanyaven i que tant els ajudaven en els moments de soledat i records en el silenci de la guerra.
Dona parint, un arbre, meravellós: El Gènesis o principi de la vida ( el sol sortint de la vulva femenina): La infertilitat ( membre viril amb un nus): La fertilitat (Dóna prenyada) : Dóna parint un fill (el compte enredera “genial”): El desastre de Chernovil ( encara no està acabat): Escultures socials de formigó en corbes i rectes ( les corbes “esquerres” predominen en esplendor a les rectes “dretes” que dominen a les corbes ) : Escultura amb la base corba i aplanada que s'enlaira per sobre en una fina columna per tornar a caure damunt la base dominant (la base, la massa d'exploradors del món que crea dels seus propis fills els botxins que els dominaran, policia, exèrcit, politics, jutges,exploradors i clero): Monument a la llibertat (monòlit amb cadenes trencades): Mural en relleu ple de culs de totes les mides (en resposta als murals plens de papallones, escarabats, etc. ).
A continuació d'explicar-nos pas per pas totes les creacions del parc, en comenta que té algunes de les seves obres en alguns països europeus i també a la mateixa Barcelona. A continuació ens porta al taller on treballa per ensenyar-nos totes les obres acabades i en projectes: Taller de fuster, formigó, ferro i relleus de cartró ¡ formidables !. Am això dona per finalitzada la visita, cridant la seva atenció la botzina d'un autocar amb un altre grup de visitants.
Vam sortir del recinte amb la ment transportada a un altre món, on un artista ¡fabulós!, intel·ligent, cult, visionari, lliure i creador amb una obra tant important fos fins aquell moment un desconegut per tots nosaltres.
En hora bona Xicu Cabanyes.
