Cada dia estic rebent correus on al president es mofa constant, es insultat, rebaixant al mínim la seva dignitat, caricaturitzar-lo, diagnostica-li desficiant-se mental i sotmès a les mes baixes i rastreres crítica, el motiu, NEGAR LA CRISIS, i NO INTERVINDRE ABANS, la meva ignorància es evident, pregunto ¿qui mes va reconeix abans la crisis?, algú amb dirà que “ la bombolla del totxo” es veia vindre, ¡oh!, ¿aquesta era la crisis?, deuria ser la nostre particular, però que passa amb la de bri tat, Alemanya, França, El Reina Unit, els EUA., la màxima potencia mundial, ¿aquest la ban veure venir? i la UE. Aquesta crisis es del sistema capitalista i que la inoperància dels controls dels Governs i els Bancs Centrals i les Organitzacions Monetàries, que tenint les eines per controlar els mercats i els mercaders, giraven el cap altre costat per que el “seu” negoci polític ja li anava prou ve?, el incompliment de les seves obligacions, la irresponsabilitat, la única lluita que els importava era el aconseguir el poder i consolidar-lo eternament. Digueu-lo com vulgueu, aquesta crisis la del cinc milions de parats a Espanya no l’aturava ni podia preveure, ni aquest Govern, socialista, ni el PP tot i sent els de la seva pròpia ideologia els culpables de la crisis.
Tots carregant la culpa a ZP, i jo no seré el seu defensor, crec que a comes greus errors, però un president deu tindre al seu costat un equip de assessors especialistes amb tots els camps que envolten la política general nostre, europea i mundial, es clar que per els partits amb possibilitats de governar fan responsable al president, però aquesta es una qüestió de com arribar el poder a costa del que sigui, nomes es tenim que fitxar amb el PP, tan li val la crisis, com el terrorisme, tot per derrocar al president sense tindre en conta que aquest a sigut elegit democràticament per una part de ciutadans de aquest país. Ara sa vist amb Portugal i Grècia, els partits de la oposició, precisament conservadors, com el PP aquí Espanya, em vist com s’oposaven radical ment a les mides de retallades que des de la UE proposaven per reduir el dèficit, la oposició amb el únic propòsit d’enderrocar al govern per ocupar el seu lloc, i una vegada governant aplicar les mides e inclòs fer-les mes dures, contradient la seva política de crítica contra les mateixes que el govern aplicava, així em vist a Portugal com el conservadors n’actua’t, derrocant el govern, amb el resultat de que tot continua igual ó pitjor que abans on la UE estudia el rescat per no arribar a la suspensió de pagaments igualant la situació de Grècia.
Altres països en demostrat que amb una crisis com la que estem vivint, tot el país, tots el partits, ant fet costat al President, al Primer Ministre, potser negociant la forma d’afrontar la crisis però no imposant les propostes, si o no, si amb la idea de fe sortir al país de la crisis, amb la voluntat de trobar les solucions i pensant, evidentment amb els interessos del seu País. Però Espanya es “diferent” no funcionem així,aquí davant de les penúries de la gent, el paro, les hipoteques, la degradació dels drets del treballadors, el partits polítics, els seus òrgans centrals passant al davant del govern i l’oposició imposant les mides que, per uns no deteriorin al seu poder i els altres imposant mides que ni ells aplicarien si governessin, mentin i enganyant amb els seus discursos per deteriorar el President.
Però tornant a la crisis, ZP, tot va be, els bancs espanyols son el millors, no hi ha crisis, ve, i qui va referir-se amb aquest terminés, el Sr. Fernández Ordoñez, Governador del Banc d’Espanya, amb aquests comentaris:
ELMUNDO.ES
MADRID.- El governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, ha destacat la fortalesa de l'economia espanyola i la capacitat de resistència de la zona euro davant la crisi de liquiditat que afecta als principals mercats del món, durant la seva compareixença davant la Comissió d'Economia i Hisenda del Congrés (dimarts 18/09/2007 12:21 )
i segueix:
Fernández Ordóñez ha començat la seva intervenció -de caràcter extraordinari i sol·licitada pel Grup Parlamentari Socialista-, ressaltant el "gran dinamisme" de l'economia espanyola i mundial, malgrat els episodis de turbulències als mercats financers.
Es la primera declaració pública de Fernández Ordóñez des de l’inicií de la crisi de liquiditat que sofreix el sistema econòmic mundial, el governador va presentar un discurs caut però tranquil·litzador en el qual va assegurar que les turbulències no haurien d'afectar massa a les economies de l’euro zona gràcies al "moment de dinamisme i, per tant, de resistència" que viu Europa.
Es la primera declaració pública de Fernández Ordóñez des de l’inicií de la crisi de liquiditat que sofreix el sistema econòmic mundial, el governador va presentar un discurs caut però tranquil·litzador en el qual va assegurar que les turbulències no haurien d'afectar massa a les economies de l’euro zona gràcies al "moment de dinamisme i, per tant, de resistència" que viu Europa.
Be aquest senyor ara es dedica atacar al president i criticar les mides de, toves i amb retard, que adoptat per atacar la crisis, i no nomes culpa al President, ames don consells i solucions que condueixen a desmantellar tots els drets que durant molts anys, en aconseguit donat la culpa els treballadors, ara aquest senyor recomana retallar tots els drets dels treballadors fen mes dura la reforma laboral, donat totes les facilitats els empresaris com aquell que contractava esclaus o tornant a la plaça Urquinaona esperant omplir de treballadors les furgonetes i pagar amb diner negra i amagant la responsabilitat dels bancs, part fonamental amb aquesta crisis.
Aquest senyor, callant amb complicitat ó per inútil, els abusos i enganys que el sector de la Banca oferint a la gent, grans ofertes que soterraven la lletra petita, la maleïda lletra petita que don tots el poders al Banc i resta tots els drets a qui o firma, els Bancs van omplir d’il·lusió a mol-te gent en un moment que els mercat laboral patia un moment difícil, quant els “contratos basura” i el “mileurista” ban somiar en aconseguir un benestar per les seves famílies i un futur digne, i la gent jove viure d’acord amb els seus tems, ell, el sr. Ordoñez, que era el responsable de controlar aquesta situació ¿on estava?, potser salvant els seus “cales” i donat conferencies com si fos el magnat del país el amo dels euros i fent creure que tot estava controlat.
Una societat que es sostenia per la construcció de vivendes i el turisme, on els Governs, la oposició, els partits, ajuntaments, Bancs, empresaris i també els sindicats, ja li estava be, la gent tenia feina, els empresaris, forrados de pasta, els Bancs a tota vela, els Ajuntaments fent calaix i tot estava be, els sectors econòmics en que Espanya fonamentà el seu creixement es el la construcció i el turisme i on no nomes son aquestes les activitats es a Catalunya, on las empreses, sobre tot les Pymes que representen un teixit industrial amb una dinàmica de producció molt alta sobre el resta de Espanya, aquí, tots els sectors tenien molt clar que la inversió i adequar a les noves tecnologies la producció era la base fonamental per canviar la tendència de que amb el totxo i el turisme ja era suficient per crear riquesa, ara amb tota crueltat, la crisis es demostra que no era el sistema adequat.
Si, ZP no va saber reaccionar a tems, i quant va reaccionar, potser que ja era massa tard, i va prendre una sèrie de decisions encaminades a protegir l'estat del benestar social, o sigui protegint als treballadors com correspon a una ideologia social demòcrata tenint present en el seu cap que si hi ha algú innocent en aquesta crisis, son les capes socials mes dèbils, però la gravetat de la crisis, una crisis mundial, y Espanya que forma part de la UE sa vist abocada, en contra del pensament de ZP, aplicar les reformes que des de la UE i recordem que aquesta és una unió principalment econòmica i política a “recomanat” aplicar entre altres punts econòmics, la reformes laborals per facilitar la creació de llocs de treball, a transcorregut un any de la reforma laboral, l'atur no ha disminuït, i el abocament d´Euros públics els Bancs, que recordem son entitats privades, per falta de liquides degut a la desesperant ànsia per guanyar diner fàcil i rapit, ara aquests que tindrien que facilitar crèdits per que les empreses sortir de la crisis, ara tallant tota possibilitat per disposar d’aquest crèdits amb els únics objectius de amb els estalvis dels clients recuperar els seus beneficis, que no pèrdues, d´ abans de la crisis.
The Guardiant en un article de el periodista Julia Finch, detalla que el provocadors de la crisis tenen noms propis i els relaciona amb una llista on senyala vint-i-cinc personatges on podem llegir entre ells, presidents de governs como : Bill Clinton, ex president d´EU, Gordon Brown, primer ministro del Reina Unit, George W. Bush, ex president d´ EU, magnats capitalistes: Hank" Greenberg, director del grup de assegurances AIG, Dick Fuld, conseller delegat de Lehman Brothers, Lewis Ranieri, el 'deu' de les hipotecas en Liar's Poker, Joseph Cassano, jefe de la divisió financera de AIG, Stan O'Neal, ex jefe de Merrill Lynch, Christopher Dodd, jefe del Comitè de la Banca del Senat de EU, no estan tots però potser els seus noms amb els telenotícies els em sentit i amb algunes tertúlies també, però lo mes ocurrent es que els governs encara recorrent alguns d’aquests elements per que aportin solucions a la crisis ¡lamentable!, recomano la pagina http://www.rankia.com/blog/albaor/379480-quien-son-responsables-crisis-financiera-mundial, aquí es detalla tots el moviments i accions que van concorre a la gravement de la crisis.
No soc cap expert amb crisis i sobradament personalitats especialistes amb temes financers ja en explicat amb tots els detalls del per que, el com i quins moviments son els responsables d’aquesta crisis, però la realitat del carrer, de la gent, de les famílies, es que son les víctimes, que amb el segla XXI estem tornant al tems de la misèria da tindre que viure de la caritat i de la beneficència d’organitzacions con Càritas, Creu roja, Banc d’aliments i altres organitzacions similars, per que la protecció que el estat esta obligada a donar-nos per culpa de la incompetència dels propis estats i organitzacions internacionals responsables de garantir i protegir els nostres drets, amb la seva ineptitud i que nomes sant dedicat a protegir els seus interessos, nomes amb els seus ingressos i mantindre el seu lloc de poder, en portat a la misèria a milions de treballadors, a pares que no complir amb la estabilitat de les seves famílies, condemnant a mòlta joventut a renunciar a tindre una formació, com mínim, digna, sen pressa fàcil per capitalistes empresaris que esperant la caiguda d’aquests joves per explotar-los i treure el major benefici de la seva desesperació.
Ara culpem a ZP de tot, si algú pensa que el que el substitueix amb les pròximes eleccions generals, sigui del PSOE ó del PP, solucionaran els nostres problemes, esta equivocat, res tomarà a ser com abans i el pitjor es que, com a la ficció, la màquina del tems en tornarà els tems passats, un dia sortirem al carrer i davant de la porta estarà aparcat el nostre “600”, serà el nostre nou punt de partida per arribar al segle XXI i lamentablement tornarem a caure amb els mateixos errors, quedant definitivament atrapats amb el tems.
18/07/2011
