Avui 23 de Abril, Sant Jordi patró de Catalunya, avui hi obert una finestra hi e vist el mon, un immens riu de sers humans aplegats e immersos entre les marges del riu, plegades de colors, vermells, blaus i groccs de les roses decorades en espigues d´or, senyeres i un llençol de celo-fan.
Avui mirar a la gent era riure, era estimació, la joventut viva, els grans distesos i de la ma, en una, la rosa i en l´altre el llibre, esquena amb esquena com un sol ser, mirant al capdavant amb il·lusió, entre la gent que configurant tota la humanitat del mont, de color de llengües diferents, de arrels amb histories de milions d´anys, i que avui eren presoners de les nostres arrels, de la nostra història.
Avui les paraules eren mes que paraules, eren histories, de somnis, de passió i de amor, de sacrificis, del passat, del futur, de la vida, de la mor, de les misèries i de còmics, de opinió i controvèrsies, d´aventures i tragèdies, avui era el dia del Llibre, avui era el dia de posar imaginació entre les pagines de un llibre, de esbrinar el que l`autor en cadascuna de les línies, paràgrafs o capítols es vol fe que ens impregnem de la seva historia i que la seva imaginació a confabulat amb els personatges, cadascú amb un guio estrictament calculat i que ens conduirà per espais i llocs imaginaris o reals i a un final. Tancarem el llibre, el mantindrem entre les nostres mans, fixarem la vista en un punt i reflexionarem en síntesis tot el que el autor ens a trames, formarem la nostre pròpia crítica i després amb una absoluta delicadesa situarem el llibre estre els altres que formant la nostre biblioteca.
Pro avui Jo no e mirat la llista que orientativa-ment ens recomanable els autors o les histories últimes de cadascú, avui e tingut la necessitat de pensar i recorda el autor mor fa quatre dies, Eduardo Galeano, no esta entre el preferits i tenia que oferir el meu insignificant homenatge per la seva saviesa, impregnada de la realitat social de les nostres vides. Per significar aquest homenatge tinc a les meves mans "ESPEJOS" del 2008, crítics sud-americans ens van referir com "un llibre bàsic, que ens obsequia magistrals classes
de historia", una altre opinió "Contra l´amnèsia Universal", també "Un recorregut fantàstic a lo llar de la historia de la Humanitat" , abans del principi escriu
Los espejos estan llenos de gente
Los invisibles nos ven
Los olvidados nos recuerdan
Cuando nos vemos, los vemos
Cuando nos vamos, ¿se van?
Aquest es el segón llibre que tinc de Galeano, el primer es "PATAS ARRIBA (La escuela del Mundo al reves)" publicat el 1998, esmenta el agraïment els col·laboradors i amb especial a Santa Rita, la patrona del impossibles, penso que en especial aquest agraïment es un intent de donar la volta a un mon que esta al reves fins i tot pensant que es impossible.
