La meva llista de blogs

dissabte, 23 de novembre del 2013

LES 10 TÈCNIQUES DE MANIPULACIÓ MEDIÀTICA DE NOAM CHOMSKY

" Reproduïu aquesta informació , faci- circular pels mitjans al seu abast : a mà , a màquina , a mimeógrafo , oralment . Envia còpies als teus amics : nou de cada deu les estaran esperant . Milions volen ser informats . El terror es basa en la incomunicació . Trenqui l'aïllament . Torneu a sentir la satisfacció moral d'un acte de llibertat . Derroti el terror . Feu circular aquesta informació " .
(nota del Autor)


LES 10 TÈCNIQUES DE MANIPULACIÓ MEDIÀTICA DE NOAM CHOMSKY

L'estratègia de la distracció

L'element primordial del control social és la estratègia de la distracció que consisteix a desviar l'atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d'informacions insignificants. L'estratègia de la distracció és igualment indispensable per a impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l'àrea de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. "Mantenir l'Atenció del públic distreta, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per pensar, de tornada a granja com els altres animals (cita del text 'Armes silencioses per a guerres tranquil · les) ".

Crea Problemes y Després Oferir Solucions.

Aquest mètode també és anomenat "problema-reacció-solució". Es crea un problema, una "situació" prevista per causar certa reacció en el públic, a fi que aquest sigui el mandant de les mesures que es desitja fer acceptar. Per exemple: deixar que es desenvolupi o s'intensifiqui la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, a fi que el públic sigui el demandant de lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat. O també: crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.

La estratègia de la Gra dualitat.

Per fer que s'accepti una mesura inacceptable, n'hi ha prou aplicar gradualment, a comptagotes, per anys consecutius. És d'aquesta manera que condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, atur en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents, tants canvis que hagueren provocat una revolució si haguessin estat aplicades d'una sola vegada.

L'estratègia de diferir.

Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com "dolorosa i necessària", obtenint l'acceptació pública, en el moment, per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l'esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic, la massa, sempre la tendència a esperar ingènuament que "tot anirà millorar demà" i que el sacrifici exigit podrà ser evitat . Això dóna més temps al públic per acostumar-se a la idea del canvi i d' acceptar-la amb resignació quan arribi el moment.

Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat.

La majoria de la publicitat dirigida al gran públic utilitza discurs , arguments , personatges i entonació particularment infantils , moltes vegades pròxims a la debilitat , com si l'espectador fos una criatura de poca edat o un deficient mental . Com més s'intenti buscar enganyar a l'espectador , més es tendeix a adoptar un to infantilizat . Per què? " Si un es dirigeix ​​a una persona com si ella tingués l'edat de 12 anys o menys , llavors, en raó de la suggestionabilitat , ella tendirà , amb certa probabilitat , a una resposta o reacció també desproveïda d'un sentit crític com la d'una persona de 12 anys o menys d'edat ( veure " Armes Silencioses per a guerres tranquil · les" ) " .

Utilitzar l'aspecte emocional molt més que la reflexió .

Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar un curt circuit en l'anàlisi racional , i finalment al sentit crític dels individus . D'altra banda , la utilització del registre emocional permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per a implantar o empeltar idees , desitjos , pors i temors , compulsions , o induir comportaments.

Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat .

Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i la seva esclavitud . " La qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobre i mediocre possible , de manera que la distància de la ignorància que planeja entre les classes inferiors i les classes socials superiors sigui i romangui impossible d'assolir per a les classes inferiors ( veure ' Armes silencioses per a guerres tranquil·les)".

Estimular el públic a ser complaent amb la mediocritat .

Promoure el públic a creure que és moda el fet de ser estúpid , vulgar i inculte ......

Reforçar l'auto culpabilitat .
Fer creure a l'individu que és només ell el culpable per la seva pròpia desgràcia ,per causa de la insuficiència de la seva intel·ligència , de les seves capacitats , o dels seus esforços . Així, en lloc de rebel · lar contra el sistema econòmic, l'individu s’auto desvalguda i es culpa , el que genera un estat depressiu , un dels efectes és la inhibició de la seva acció . I , sense acció , no hi ha revolució!

Conèixer als individus millor del que ells mateixos es coneixen.

En el transcurs dels últims 50 anys , els avenços accelerats de la ciència han generat una creixent bretxa entre els coneixements del públic i aquells posseïts i utilitzats per les elits dominants . Gràcies a la biologia , la neurobiologia i la psicologia aplicada , el "sistema " ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà,tant de forma física compsicològicament . El sistema ha aconseguit conèixer millor a l'individu comú del que ell es coneix a si mateix . Això significa que, en la majoria dels casos , el sistema exerceix un control major i un gran poder sobre els individus , més gran que el dels individus sobre si mateixos .

Biografia del Autor :
Avram Noam Chomsky (Filadelfia, Estados Unidos, 7 de diciembre de 1928) es un lingüista, filósofo y activista estadounidense. Es profesor emérito de Lingüística en el Instituto Tecnológico de Massachusetts (MIT) y una de las figuras más destacadas de la lingüística del siglo XX, gracias a sus trabajos en teoría lingüística y ciencia cognitiva. Es, asimismo, reconocido por su activismo político, caracterizado por una fuerte crítica del capitalismo contemporáneo y de la política exterior de los Estados Unidos. Se ha definido políticamente a sí mismo como un anarquista o socialista libertario. Ha sido señalado por el New York Times como "el más importante de los pensadores contemporáneos".

Chomsky.jpg

dijous, 21 de novembre del 2013

Cant d´utopia

 
Ramón Muns
 
Lluitarem per la utopia
Tant si volen com si no
No acceptem la jerarquia
Dels que imposen la opressió

Caminem doncs dia a dia
Sense fer-nos por el camí
Treballant amb alegria
Obtindrem el noble fi

No volem martells ni fletxes
Que ens arrenquin el pensar
Volem llum per les escletxes
D'un món trist que hem de canviar

I tots junts germans de terra
Germans de cor i de cervell
No demanem pas la guerra
Però si n'hi ha serem fusell

Per la vida llibertària
D'una nova societat
Alçarem amb mà unitària
El drap negre trepitjat

Lluitarem per la rosada
D'un nou món lliure i valent
On la por serà esborrada
i viurà feliç la gent
On l'amor serà esperança
i no una formalitat
per oblidar la recança
de no viure en llibertat

No volem líders ni guies
Ni consells de direcció
No volem misèria i pàries
Lluitem per l'autogestió

En els pobles i les viles
Ja se sent un gran clamor
S'estan eixamplant les files
Que lluiten contra la por
Aixequem doncs la senyera
De la gran fraternitat
I saltem per la drecera
D'una nova humanitat

Lluitarem per la utopia
Tant si volen com si no
Preparant amb alegria
El camí d'un món millor

Catalunya i l´UE


Opinions de tota mena sobre el destí de Catalunya dintre la UE, si es proclames l' Independència, es diu-ant que no poden ser membres de la mateixa............. ¿hi?, amb els moments de la fortalesa de la crisi, ¿quantes vegades ...es va discutir si seria millor per Espanya estar fora de la UE? .

Tothom a donat la seva opinió,la UE, que si, que no, però pot ser....?, des d'Espanya, res de res, impossible, de Catalunya, cap problema, cap impediment...........

És imprescindible ser soci de la UE?, com es demostra amb les referències que a continuació refereixo, sembla que no. Catalunya pertany l'Espai econòmic europeu, els treballadors de Catalunya, per exemple, serien admesos en igualtat de condicions que els correspon-dens els socis comunitaris.

 
Exemples:
 
Islandia, Liechtenstein, Suiza, Turquía,.

Encara que aquests països no estan a la UE, pertanyen a l'Espai Econòmic Europeu i, per això, els seus treballadors són admesos en igualtat de condicions amb els ciutadans de la UE.

Els treballadors de determinats països de la UE poden ser objecte de restriccions temporals a Islàndia, Liechtenstein i Noruega. Aquests països són: Bulgària i Romania.

Els ciutadans d'aquests països que treballin de forma legal a la Unió Europea tenen dret a les mateixes condicions laborals que els ciutadans del país d'acollida. Es tracta dels següents països:


  • Argelia, Marruecos,Túnez,Rusia, Albania, Croacia, Antigua República Yugoslava de Macedonia, Montenegro, Andorra, San Marino i 79 Estados de África, del Caribe y del Pacífico.

En relació al comerç, "Segons la Secretaria d'Estat de Comerç en base a les dades del Departament de Duanes i Impostos Especials de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària, les exportacions catalanes de mercaderies han registrat el valor de 29.234,59 milions d'euros, amb un avanç del 0,33% respecte a les del mateix període de 2012. Les vendes a l'exterior de Catalunya representen el 24,62% ​​del total exportat per Espanya". Bé evident-ment, aquestes xifres són importants per donar-se conta que Catalunya no tindria cap problema, sagú que es podria matisa alguns aspectes, com per exemple el gasto de les importacions, però davant d'aquesta informació, ¿qui no pot afirma que el problema seria per Espanya?.
 
 
Según el " Informe trimestral sobre el comercio interregional en España de C-intereg" ,  La conclusió final és que els indicadors apunten a una demanda interna amb retrosses i en relació a Catalunya amb el mercat interior, clarament negativa i amb el mateix signa general de clar retrosses.

Mirem uns exemples d'inversions a Catalunya des de l'exterior, e inversions a l'exterior:
.-Fujitsu crea el centre europeu del negoci de caixers a Barcelona, inversió de 3 Milions d '€.
.-Tamesol produirà panels per un parc solar a Alemania.
.-Torrons Vicenç compra las firmes xocolates Jolonch y Torrons Viar . L'Empresa, te botigues
franquícies en la Xina i en Rússia, i que ha sumat a les botigues al resto d'Europa,Estats Unist y Canadà i espera ampliar Llatinoamericà.
.-Més de 300 ciutats de tot el món participen en el Smart City Expo World Congress, que se celebra des d'ahir fins demà en la Fira de Barcelona
.-Bayer administrara el àrea sud-americana des de Barcelona
.-Puig firma la llicencia global per desar rollar las fragàncies de Benetton.
És una mostra de la situació de Catalunya i que, al meu entendre, deixa bastant clar que una Catalunya independent pot sortí per si sola de la crisi, sumem els impostos, l'aportació al govern per la solidaritat, etc. Etc., "si podem ¡¡¡¡".
 
Totes aquestes qüestions són per què Catalunya sense ser soci, pot tindre relacions comercials amb l'UE, en la web oficial de la Comunitat és troben tota mena de convenis i tipus de relacions amb els estats "no" membres, com Kosovo, que manté un diàleg estable amb la UE en matèria d'innovació, mercat interior, bona Governança, agricultura, economia i infraestructures, entre altres acords que finalitzaran amb la adhesió com soci de la UE.
 
Catalunya aquest camí ja el te fet l'únic impediment és la política de la "España grande y Libre", que sense reconeixen la independència de Kosovo, aquesta será membre de la UE i Catalunya com Nació independent i republicana, també seguís el mateix camí, si els ciutadans així ho expressen.

És evident que Espanya esta des de fa tems fen boicot els articles Catalans, però no Europa ni el resta del mon, quina es la diferència? 1a.- els productes, els empresaris i la mà d'obra té una qualitat que no es pot ignorar i 2a.- som grans consumidors i apreciem la qualitat,feina no faltés”. El que pregunto és ¿que serà d'Espanya? Això sí que preocupa els polítics espanyols, i als ciutadans Espanyols? ¡no!, estan tan convençuts de la “verborrea” dels polítics del Nacionalisme Espanyol, que els importa “mes que res” Catalunya, la ignorància és tan profunda que hi ha qui diu “que se marchen, así no nos robaran más, que important fora que aquestos incrèduls votessin amb el referèndum.
 
Qui ignora la llibertat de opina, preguntar ó pensa, es que és ún INUTIL.
 
Badalona 21/11/2013